Carles Fàbrega (Hipra): "La investigació constant en vacunes innovadores ens permet avançar-nos a les malalties i competir en l'elit global"
El director general de Salut Humana d'Hipra exposa al podcast Girona Valley el salt de la companyia cap a la salut humana, l'aposta per la investigació i el repte de fer créixer des de Girona una multinacional biotecnològica amb projecció mundial

Carlès Fàbrega, després de la gravació del podcast a la seu d’Hipra a Aiguaviva. / Èric Batlle

El Campus d'Hipra a Aiguaviva ha estat l'escenari del programa número 90 del podcast Girona Valley, una iniciativa de Diari de Girona i l’agència La Factoria presentada per Eduard Batlle. Carles Fàbrega, director general de la divisió de Salut Humana d'Hipra, hi repassa el moment que viu la companyia, que després de consolidar-se com un dels grans actors mundials de la sanitat animal afronta el repte de fer créixer la seva activitat en salut humana. El nou campus, la recerca, l'atracció de talent i la voluntat de continuar creixent des de les comarques gironines formen part d'una estratègia pensada a llarg termini.
Un dels moments decisius en aquesta trajectòria es remunta al 2009, quan Hipra va prendre la decisió d'abandonar progressivament la producció d'antibiòtics i antiparasitaris per concentrar els esforços en la prevenció i en el desenvolupament de vacunes. Una aposta que, amb els anys, ha acabat definint el model de negoci de la companyia. "Aquesta aposta per la investigació i la innovació ens obliga a estar permanentment invertint i actualitzant-nos per tenir les millors vacunes", explica Fàbrega. Segons el directiu, aquesta especialització ha estat clau per convertir Hipra en el cinquè actor mundial en sanitat animal i, alhora, per adquirir el coneixement necessari per fer el salt a la salut humana.
La pandèmia de la covid-19 va accelerar aquest procés. Hipra va posar part de la seva capacitat al servei del sistema sanitari i de les institucions de Girona, amb la realització de proves PCR, però també va assumir un repte molt més ambiciós: desenvolupar una vacuna contra la covid-19. El resultat va ser la primera vacuna contra la covid-19 desenvolupada a Espanya que va obtenir l'autorització de la Comissió Europea després de l'avaluació de l'Agència Europea de Medicaments. "Ens va obligar a fer en molt poc temps un camí que normalment necessita molts anys", recorda Fàbrega, que posa aquest episodi com un exemple de la capacitat industrial i científica que havia acumulat la companyia.
L'experiència de la covid-19 també ha deixat una lliçó que Hipra considera fonamental per al futur: la capacitat d'anticipar-se a les noves amenaces sanitàries. En el cas del coronavirus, l'empresa ha continuat treballant en l'adaptació de la seva vacuna a l'evolució del virus, un procés que obliga a investigar, produir i registrar noves formulacions. "La investigació constant en vacunes innovadores ens permet avançar-nos a les malalties i competir en l'elit global", assenyala Fàbrega. Una filosofia que la companyia vol aplicar ara a nous àmbits de la salut humana.
Aquesta aposta passa també per ampliar el negoci més enllà dels productes propis. Hipra ha posat en marxa la seva divisió de CDMO, orientada a oferir serveis de desenvolupament i producció a terceres empreses biotecnològiques. És una nova via de creixement que permet utilitzar les capacitats industrials i científiques acumulades durant dècades i posar-les a disposició d'altres projectes. "La investigació no és una via ràpida ni fàcil, sinó una feina de fons que exigeix perseverança, rigor i capacitat d'assumir riscos", apunta el directiu.
Per a Fàbrega, però, la tecnologia i les instal·lacions només són una part de l'equació. El factor determinant és el talent. El desenvolupament de noves vacunes i de tecnologies relacionades amb el disseny de proteïnes i els productes recombinants requereix equips multidisciplinaris i una estreta col·laboració entre científics, enginyers i professionals de diferents especialitats. "L'èxit d'un projecte de recerca depèn en gran manera de la multidisciplinarietat de l'equip i de la flexibilitat per adaptar-se als canvis científics", afirma.
És en aquest punt on Girona adquireix un paper central en l'estratègia d'Hipra. El nou campus, que és l'ampliació de la seu central ubicada a Amer, representa una aposta per consolidar a Aiguaviva una infraestructura científica i industrial capaç d'acompanyar el creixement de la companyia durant les pròximes dècades. Però també respon al repte d'atreure i fidelitzar professionals altament qualificats. Fàbrega defensa que Girona té els ingredients per convertir-se en un pol d'innovació si aconsegueix connectar l'empresa privada amb la universitat, els hospitals i els centres de recerca. "Tenir les nostres arrels i el nostre centre de decisió a Girona ens aporta una estabilitat i una identitat molt clares", destaca.
Amb aquesta mirada, Hipra afronta els pròxims anys amb el repte de continuar creixent a escala internacional, amb les seves 40 filials d'arreu del món, però sense renunciar a l'arrelament territorial que ha marcat la seva història. La companyia vol mantenir el pes de la sanitat animal, consolidar la seva presència en salut humana i convertir la capacitat d'investigació desenvolupada a Girona en una eina per competir en mercats globals. Una trajectòria que, en opinió de Fàbrega, demostra que la innovació d'avantguarda a escala mundial també es pot construir, desenvolupar i exportar des de les comarques gironines.
- Marc Giró (51 anys), sobre el seu primer sou: «Vaig estar dos mesos sense menjar. M’ho vaig gastar tot en un Louis Vuitton»
- La Garrotxa demana 'frenar' el creixement de població perquè està 'al límit' i avisa de problemes d'infrahabitatge
- Una barca amb onze persones xoca contra les roques a Calella de Palafrugell
- Ángel Ortiz, el blanenc que vol ser alcalde de Còrdova
- Alumnes es queden sense transport escolar per 'haver triat la concertada
- Toni Pons estrena botiga al centre de Girona amb el doble de superfície
- Mor un motorista de Girona en un xoc amb un cotxe a l'N-260 a Fiscal, Osca
- La Sea Otter calcula a Girona un impacte de 40 milions