Els jubilats nascuts entre 1960 i 1970 podran sol·licitar fins al 100% de la pensió

Molts experts ja assenyalen la situació que les persones nascudes entre 1960 i 1970 hauran d’afrontar a l’hora de sol·licitar la pensió. En aquest sentit, si el jubilat pretén rebre el total de la base reguladora, caldrà complir una sèrie de requisits específics.

Un cop finalitzi el sistema de trams l’any 2027, les persones nascudes a partir de 1960 s’hauran de jubilar als 67 anys, amb la possibilitat de retardar la retirada. L’única manera d’obtenir el total de la pensió seria haver cotitzat, com a mínim, 38 anys i 6 mesos.

Un nou mètode per calcular les pensions

En aquest sentit, qualsevol persona que no arribi al llindar de cotització haurà d’esperar fins als 67 anys en cas que vulgui rebre el 100% de la pensió. A més, la Seguretat Social ofereix dos mètodes per calcular la prestació que es rep en jubilar-se:

• Mètode tradicional: La pensió es calcula basant-se en els últims 25 anys de cotització.
• Nou mètode: Es tenen en compte els últims 29 anys cotitzats i es descarten els dos anys amb pitjors resultats.

Cal esmentar que el 100% de la base reguladora no garantiria cobrar la prestació màxima. Aquest fet es deu a la implantació del Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI), una mesura que pretén compensar la jubilació massiva de persones d’aquest grup d’edat.

Precisament, els jubilats d’aquestes edats hauran de prestar una atenció especial a les jubilacions anticipades, concretament a les que es facin de manera voluntària. En aquest cas, les persones que es jubilin abans de la data marcada pel Govern patiran una penalització directa sobre la quantia de la pensió, i no sobre la base.

Quins tipus de jubilació existeixen?

Actualment, la Seguretat Social reconeix cinc tipus de jubilació a Espanya, en funció de les circumstàncies de cada persona que pretengui retirar-se de la vida laboral:

• Jubilació anticipada: Com ja hem comentat, aquesta modalitat de jubilació ens permet posar fi abans d’hora a la nostra vida laboral, a canvi de reduir la quantia de la pensió mitjançant els anomenats coeficients reductors. Dins d’aquesta modalitat hi ha dues opcions: la voluntària i la forçosa. A més, la llei estableix una tercera opció de jubilació anticipada per a col·lectius de treballadors específics (policies, bombers, miners, ferroviaris o treballadors del mar, entre d’altres).
• Jubilació parcial: Aquesta opció ens permet compatibilitzar una pensió amb una feina a temps parcial. La principal condició és que el treballador redueixi la jornada laboral i el salari, a canvi de rebre una part de la prestació econòmica. Moltes persones acostumen a triar aquest mètode com una mena de transició cap a la jubilació.
• Jubilació activa: Aquesta modalitat també ofereix la possibilitat de treballar mentre es cobra una part de la pensió. Tot i així, sol ser l’opció preferida dels autònoms, així com dels treballadors que vulguin continuar la seva activitat laboral. En aquest cas, els jubilats rebrien el 50% de la pensió si continuen treballant, mentre que els autònoms podrien sol·licitar fins al 100% de la prestació, sempre que tinguin, com a mínim, un treballador al seu càrrec.
• Jubilació flexible: Aquest cas concret es produeix quan un pensionista torna al mercat laboral després d’haver-se jubilat. La jubilació flexible permet continuar en actiu, ja sigui complementant els ingressos o generant noves cotitzacions. Bàsicament, aquesta modalitat està pensada per als pensionistes que no volen retirar-se completament i prefereixen mantenir la seva activitat professional.
• Jubilació demorada: Finalment, la modalitat de jubilació demorada recompensa les persones que decideixen retardar la seva retirada de l’activitat laboral. Molts treballadors acostumen a triar aquesta opció pels incentius econòmics que comporta. Bàsicament, la jubilació demorada es converteix en una manera de millorar la pensió percebuda i mantenir l’activitat laboral.

Via: El Periódico