Rècord a Girona en l'import total d'hipoteques en 16 anys
La demarcació de Girona registra 176,3 milions d'euros en hipoteques el juny de 2026, el màxim des del 2010
La banca perd pes en el mercat hipotecari davant d'altres entitats financeres

Anunci d'una hipoteca a una oficina bancària, en una imatge d'arxiu. / JJ Guilén / EFE
El mercat hipotecari de la demarcació de Girona va tancar el juny de 2026 amb 958 hipoteques constituïdes, una de les xifres més altes de tota la sèrie recent i la segona més elevada des de l'esclat de la bombolla immobiliària, només per darrere de les 976 registrades el juny de 2025. Segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), l'import total de capital hipotecat va arribar als 176,3 milions d’euros, la quantitat més alta en un mes de juny des del 2010, quan es va sobrepassar la quantitat 274 milions.
Malgrat aquest pic en els diners prestats, el contrast entre l'import i el nombre d'hipoteques és el que permet comprendre millor quina ha estat l'evolució anual. En comparació amb l'últim juny, el nombre d'operacions ha baixat un 1,8% i l'import global prestat ha crescut un 10,4%. És a dir, la conclusió que se'n pot treure és que s'existeixen menys hipoteques que l'any passat, però aquestes són clarament més voluminoses cada una.
Una hipoteca mitjana de gairebé 185.000 euros
Aquesta combinació, de menys operacions, però de més capital, es tradueix directament en un encariment de la hipoteca mitjana. Si el juny de 2025 l'import mitjà per operació se situava al voltant dels 163.600 euros, un any després ha pujat fins als 184.100 euros, un increment del 12,5%. Dit d'una altra manera, l'augment de l'import mitjà ha crescut més que l'import total, precisament perquè es tramiten menys crèdits repartint una massa de capital superior.
L'import mitjà de la hipoteca a Girona mostra una tendència de fons a l'alça a partir del 2010. Entre 2011 i 2015 es va mantenir estable, entre els 106.000 i els 121.000 euros, abans de registrar un salt puntual el 2016 fins als 195.416 euros, la mitjana més alta de tota la sèrie. Aquesta no es va arribar a sostenir, sinó que el 2017 va tornar a caure fins als 117.189 euros, la qual cosa apunta a un pic aïllat més que no pas a un canvi de tendència.
A partir d'aquí, entre 2018 i 2023, l'import mitjà es va moure de manera més gradual en una banda d'entre 126.000 i 143.000 euros. El canvi més significatiu arriba a partir de 2024, quan la hipoteca mitjana s'enfila fins als 183.448 euros i s'hi manté per sobre en els dos anys següents (163.625 euros el 2025 i 184.099 el 2026), consolidant un nivell clarament superior al de la primera meitat de la dècada: en quinze anys, l'import mitjà ha crescut més d'un 50% respecte del 2011.
La banca perd pes
L'INE, a part de proporcionar dades sobre els imports totals i la quantitat d'hipoteques, també es presenten dades de qui lliura les hipoteques. Dels 958 préstecs del juny de 2026, 819 (el 85,5%) s'atribueixen a la banca i les 139 restants (el 14,5%) a altres entitats financeres. En termes d'import, els bancs concentren 143,754 milions d'euros (el 81,5% del total), mentre que les altres entitats sumen 32,613 milions (el 18,5%).
Les anomenades "altres entitats financeres" inclouen alternatives autoritzades per concedir finançament i hipoteques que l'INE agrupa per facilitar la interpretació. Entre elles s'hi troben els Establements Financers de Crèdit (EFC), que presten diners sense captar dipòsits directes dels clients, les cooperatives de crèdit i caixes rurals, d'estructura cooperativa i sovint al marge del sector bancari convencional i les financeres no bancàries o plataformes alternatives, com fons d'inversió habilitats per emetre préstecs amb garantia hipotecària.
Aquest repartiment mostra un cert retrocés del pes de la banca respecte del juny de 2025, quan concentrava el 89,8% de les operacions i el 90,3% de l'import. En termes absoluts, l'import concedit per entitats no bancàries s'ha més que duplicat en un any, en passar de 15,481 a 32,613 milions d'euros. La sèrie no permet saber si es tracta d'un canvi puntual o de l'inici d'una tendència, però és una dada rellevant per seguir en els pròxims mesos.
Un mercat que oscil·la des de la pandèmia
Situar el juny de 2026 en la sèrie dels últims anys permet matisar la lectura de "rècord". Des de 2021, l'evolució del mercat hipotecari gironí ha estat més aviat irregular que ascendent de manera lineal:
En cinc anys, el nombre d'operacions ha crescut un 41,3% i l'import total un 88,3%, però el camí ha estat tot menys constant, amb un mínim de 587 hipoteques el 2024 i una recuperació sobtada l'any següent. Aquesta volatilitat suggereix que el mercat hipotecari gironí respon amb sensibilitat a factors que canvien d'any en any, més que no pas seguir una trajectòria de creixement sostingut.
El rerefons de la crisi immobiliària
Situar les xifres actuals en relació amb l'etapa prèvia a la crisi financera permet a relativitzar-les. El juny de 2005 va marcar el màxim en tot el registre de l'INE, amb 3.346 hipoteques, i els anys 2003 a 2007 es van moure sistemàticament per sobre de les 3.100 operacions mensuals. Les 958 hipoteques d'aquest juny de 2026 representen, doncs, poc més d'una quarta part (el 28,6%) d'aquell màxim.
Aquesta comparació de fa dues dècades no és del tot equiparable a les actuals, ja que hi intervenen canvis profunds en el context econòmic, en els criteris de concessió de crèdit i en la mateixa estructura del sector financer. Per això, més que parlar de "recuperació" respecte d'aquella etapa, les dades conviden a llegir el 2026 com un any d'activitat notable dins del cicle post-crisi, no com un retorn als nivells anteriors a l'esclat de la bombolla.
- Cotarelo incendia la Diada a Ripoll
- El Cafè: de 'bar de barri' a referent de pintxos i tapes
- Té 112 anys i és la dona més longeva de Catalunya: la extraordinària vida de Carme Noguera
- Canvi d’hora a Espanya: el BOE confirma quan serà el canvi a l’horari d’hivern
- Un estudi revela quines són les destinacions més visitades en cotxe aquest estiu: la Costa Brava hi és
- Una barca amb onze persones xoca contra les roques a Calella de Palafrugell
- Carta d'una lectora: A qui perjudiquen les vagues dels mestres i professors?
- Garrotada europea a Marchena i Mas
