Les 5 claus de l’atur de l’agost: Un de cada cinc migrants regularitzats treballen a Catalunya

El mercat laboral espanyol s’està veient revitalitzat amb la regularització extraordinària de migrants. Després de sis anys de creixement ininterromput de l’ocupació, la incorporació de milers de persones que ja vivien a Espanya però que no tenien permís per treballar legalment ha suposat una nova escomesa per a l’economia. Els efectes d’aquest fenomen encara s’aniran desplegant i visualitzant en l’estadística durant els pròxims mesos.

Aquest agost, sense anar més lluny, els nous efectius han permès esmorteir lleugerament la tradicional depressió en les contractacions que caracteritza l’últim mes d’estiu i de tancament de vacances per a la majoria d’assalariats. No obstant això, aquesta major afluència de persones disponibles per treballar també està incrementant el nombre d’aturats registrats. Aquestes són les principals claus de les dades d’afiliació i atur publicades aquest dimecres.

Gairebé 340.000 nous cotitzadors fruit de la regularització

Madrid i Catalunya són les comunitats autònomes que més nous ocupats estan incorporant fruit de la regularització extraordinària de migrants. Entre els dos territoris agrupen el 40% de nous ocupats que han aconseguit permís de treball a través d’aquest procés, amb un nombre pràcticament idèntic totes dues. No obstant, Madrid mostra, de moment, una ràtio d’inserció més elevada, ja que va rebre menys sol·licituds de persones per accedir a papers. Dels 202.424 sol·licitants residents a Madrid, el 32% ja està treballant. En el cas català, dels 257.602 sol·licitants, el 25% ja està treballant.

Aquesta incorporació de milers de persones disposades a treballar i la regularització no només de les persones, sinó també, en molts casos, dels llocs de treball que ja ocupaven, però «en negre», ha contribuït a esmorteir la tradicional caiguda de l’ocupació que se sol produir a l’agost. El final de les vacances fa baixar l’afiliació a la Seguretat Social, després d’uns mesos previs d’intenses contractacions per cobrir els pics de l’activitat estival. El nombre d’ocupats a Espanya va caure a l’agost respecte al juliol en 162.839 persones, fins a un total de 22,34 milions de cotitzadors a la Seguretat Social. El mateix mes d’anys anteriors les retallades van ser de gairebé 200.000.

¿De quines nacionalitats són?

La regularització extraordinària de migrants, que va finalitzar el juny passat, va ser dissenyada per donar papers a persones que ja vivien des de fa temps a Espanya i que, en molts casos, estaven treballant en l’economia informal. La gran majoria dels beneficiaris van entrar al país per vies regulars, com a turistes, per després passar formalment a la irregularitat en quedar-se al país per buscar-se la vida. spanya té acords de lliure circulació amb molts països de l’Amèrica Llatina, fet que, sumat als vincles històrics i a la facilitat que ofereix l’idioma, contribueix a explicar que la gran majoria dels nous ocupats que provenen de la regularització siguin del continent americà.

Segons les dades desagregades publicades aquest dimecres per la Seguretat Social, tres de cada quatre nous ocupats derivats de la regularització van néixer a Llatinoamèrica. Més concretament, Colòmbia i Veneçuela són les principals nacionalitats. Per països no llatinoamericans, destaca el Marroc, el Senegal i el Pakistan.

Aturada: Puja més de l’habitual

El procés d’incorporació de noves persones al mercat laboral des de l’economia informal té efectes positius sobre l’estadística, com aquesta creació d’ocupació més gran. Però també té efectes negatius, com és l’augment de l’atur. Segons les dades ofertes pel Ministeri de Treball, des de l’1 de juny i fins al 31 de juliol al voltant de 40.000 persones que venen de la regularització s’han apuntat al Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE). Són persones que o bé abans no tenien feina, però no podien inscriure’s per no tenir permís laboral, o bé han perdut la feina irregular i volen buscar-ne una altra, ara per vies legals.

¿Són molts o pocs? Algunes dades per posar-ho en perspectiva. L’any passat, a l’agost, l’atur va pujar –una situació habitual– i ho va fer en gairebé 20.000 persones. Aquest any ha pujat en 44.419 persones, més del doble.

Autònoms: Envolten els 3,5 milions

El nombre d’autònoms, malgrat que no creix amb igual intensitat que els assalariats, continua creixent. Pic i pala; pic i pala. Els treballadors per compte propi estan creixent a poc a poc durant els últims sis anys, si bé el seu ritme s’ha incrementat durant els últims mesos. Si al gener augmentaven a una velocitat de l’1,1% interanual, aquest agost van a l’1,8%.

Aquesta persistència –i ara amb un ritme més ràpid– els acosta a la simbòlica i històrica fita dels 3,5 milions de treballadors per compte propi. A l’agost estaven en 3,46 i resta la incògnita de si el dinamisme entre aquest col·lectiu es manté o incrementa i pot així tancar l’any per sobre d’aquesta línia o no. Les bones perspectives cohabiten amb diferents incògnites legislatives que pesen sobre els autònoms i és que encara no saben quines quotes de la Seguretat Social hauran de pagar l’any que ve. El Govern va prometre renovar-les l’any passat i encara no ha començat a negociar-ho amb els agents socials.

Catalunya lidera la destrucció d’ocupació

De la mateixa manera que durant pràcticament tot el primer semestre Catalunya ha estat liderant la creació d’ocupació, acabats els mesos calorosos, Catalunya lidera ara la destrucció d’ocupació. Un de cada tres cotitzants perduts aquest passat mes d’agost es van concentrar a Catalunya, més concretament a la província de Barcelona. Madrid, l’altra locomotora econòmica del país, va ser la segona ubicació on més cotitzadors es van perdre.

La pèrdua d’ocupats va ser bastant transversal i únicament quatre autonomies (Canàries, Astúries, Extremadura i Cantàbria) van aconseguir esquivar els números vermells aquest agost. En termes interanuals, l’evolució de totes les comunitats és positiva i, excepte territoris ubicats a la cornisa nord-oest, la majoria de territoris creixen en ocupats a un ritme superior al 3%, per sobre del PIB.