28 de abril de 2018
28.04.2018

L'economia col·laborativa,també en les Pimes

Aquest nou model de consum trepitja amb força i arriba fins i tot a les pimes, que han canviat la seva jerarquia per compartir la informació i millorar processos

28.04.2018 | 02:54
L'economia col·laborativa,també en les Pimes

La innovació i les noves tecnologies han portat al nostre dia a dia multitud de canvis. Un dels més polèmics dels darrers temps és l´anomenada «economia col·laborativa», amb la qual podem compartir un seient lliure del nostre cotxe o una habitació de la nostra pròpia llar, entre altres coses.
Es tracta d´un nou model econòmic que no només se centra en el consumidor, sinó que també podem extrapolar al món empresarial i, dins d´aquest, a les pimes que poden treure rèdit d´aquesta economia basada a compartir.
Les petites i mitjanes empreses treballen des de fa anys per sumar-se a aquesta tendència i, mostra d´això, és que han deixat de banda la tradicional jerarquia vertical que fins ara els caracteritzava –en la qual la mateixa companyia està per sobre de tota la resta–, per conformar un model horitzontal, en el qual tots els actors estiguin al mateix nivell, compartint amb clients i proveïdors tota la seva informació a través del web.
La innovació i la compartició d´informació poden derivar en grans beneficis, com la recepció de més comandes en tenir tot automatitzat o la possibilitat, per exemple, que tots puguin estar al corrent de l´estoc amb què compta un magatzem.

Partidaris i detractors
Tot i els beneficis que, sens dubte, pot aportar aquest model a les empreses, en els últims temps moltes han estat les veus que han posat en dubte la seva legalitat. «El terme d´economia col·laborativa es presta a molta interpretació. És preferible parlar de models de plataformes on hi ha una relació d´oferta i demanda entre parells amb un intermediari comú que sol ser una plataforma en línia», explica José Luis Zimmermann, director general de l´associació espanyola d´Economia Digital (Adigital).
Des de la seva agrupació, Zimmermann s´encarrega d´alçar la bandera d´un model que ha estat criticat per molts, però que per a usuaris i intermediaris s´ha convertit en tota una revolució. «Hi ha moltes parts positives. L´usuari té major informació del servei o producte que se li ofereix, la qual cosa deriva en un escenari de major de confiança. Generalment aquestes plataformes utilitzen solucions de rànquing», assenyala Zimmermann. O el que és el mateix, un usuari ja ha fet una avaluació d´un producte abans d´adquirir-lo.
«A Espanya encara estem avançant, però fora d´aquí hi ha gent que genera la seva pròpia energia amb plaques solars per posar-la a disposició d´altres», desgrana Zimmermann, que té clar que aquest tipus de models són essencials en el futur de l´economia. «Cada vegada més consumidors el fan servir. A Espanya estan subjectes a les lleis del comerç electrònic i cal veure si es presta aquest servei perquè hi hagi una correcta regulació», sentencia.
Perquè és la regulació el que porta de cap entitats contràries a aquest model. Uber o Cabify han aixecat el sector del taxi per una competència deslleial que no té el seu germen en l´economia col·laborativa. «En el moment que es necessita una llicència per operar, se surt del model», afirma el director.
Sindicats com UGT ja han denunciat l´aparició de «falses economies col·laboratives». «Està perjudicant les relacions laborals sota el paraigua de l´anomenada economia col·laborativa amb fórmules que promouen una espiral de precarietat i subocupació». En la seva opinió es «perverteix» la situació del mercat laboral espanyol «en una aposta clara cap a la individualització de les relacions laborals i cap a un debilitament de la negociació col·lectiva».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook