Impulsat pel síndic de greuges, el pacte contra la segregació escolar s'ha signat avalat per Educació, 122 ajuntaments, les escoles concertades i la majoria de l'arc parlamentari, però amb les absències del sindicat docent majoritari, Ustec·STEs, i de la Federació d'associacions de pares i mares d'alumnes de Catalunya (Fapac).
Reconeguda pel conseller d'Educació i el síndic, Josep Bargalló i Rafael Ribó, respectivament, com el principal problema del sistema educatiu, la segregació escolar s'hauria d'haver començat a atacar al gener, amb un pacte que s'ha endarrerit, en part, pel rebuig d'Ustec·STEs i la Fapac, que consideren que afavoreix les escoles concertades.
El Pacte Contra la Segregació Escolar a Catalunya inclou 189 mesures que afecten les escoles públiques i concertades, i que Educació s'ha compromès a desenvolupar aquesta legislatura. Segons el text, el pacte vol corregir el desequilibri social de l'alumnat en els col·legis d'una mateixa zona perquè «tinguin una composició similar entre ells i equivalent a la del territori on s'ubiquen». Bargalló va destacar el valor que les famílies puguin elegir el centre educatiu per als seus fills, i que ho facin «pel projecte educatiu i no per qui seran els alumnes».
El pacte reconeix «importants dèficits d'inversió pública per garantir el dret a l'educació en igualtat d'oportunitats», una inversió que, segons Ribó, hauria d'arribar al 6% del PIB que preveu la Llei d'Educació de Catalunya i que ara és del 3,9%. Estudiar el cost de la plaça escolar és una de les mesures que inclou el pacte per tendir a la provisió universal i gratuïta de l'ensenyament en igualtat.
Algunes mesures contra la segregació es començaran a aplicar en la preinscripció per al curs 2019-20, que s'iniciarà el 29 de març. Com a novetat, el decret d'admissió de l'alumnat eliminarà la puntuació per malaltia crònica que afecta el sistema digestiu, endocrí o metabòlic i de la puntuació per pare, mare, tutors o germans que s'hagin escolaritzat al mateix centre.
Amb la vista posada en el curs 2020-21, el pacte proposa establir una proporció màxima d'alumnat amb necessitats educatives específiques per centre en una mateixa zona, la seva detecció i l'ampliació de pressupost per als centres que els atenguin.
Protegir els col·legis d'alta complexitat, tant públics com concertats, pel que fa a la matrícula viva és una altra de les mesures previstes. Sobre aquests centres, el pacte inclou desenvolupar programes d'acompanyament d'aprenentatge de la lectura, llengües estrangeres, tecnologia, ciències o arts. A més d'estimular les AMPAS, ajudes per a les extraescolars i la compra de llibres de text i incentivar els docents perquè el professorat sigui més qualificat.
Entre altres mesures, el pacte preveu vetllar perquè l'alumnat amb dificultats econòmiques no quedi exclòs de les activitats complementàries. En el cas dels alumnes assignats d'ofici a centres concertats, es garantirà la gratuïtat de les activitats complementàries.
Per afavorir la transparència, també s'elaboraran directrius sobre el pagament de quotes i que aquestes siguin públiques.
Implicació dels ajuntaments
Més enllà de les mesures concretes, el pacte ha creat un marc comú d'actuació, des de les escoles a les inspeccions educatives i als ajuntaments, i compta amb un suport «molt ampli de la comunitat educativa», amb absències que Ribó espera que «es corregeixin».
Tots els municipis catalans que superen els 10.000 habitants han subscrit el pacte contra la segregació, excepte Sant Andreu de la Barca i Mont-roig del Camp.
