26 de març de 2019
26.03.2019
Diari de Girona
OPINIÓ

Per l'aplicació del pacte contra la segregació escolar

Article del coordinador del Moviment de Renovació Pedagògica de Girona al suplement L'Aula

26.03.2019 | 01:10
Per l'aplicació del pacte contra la segregació escolar

Dilluns de la setmana passada es va signar en el Parlament de Catalunya el Pacte contra la Segregació Escolar. Era un acte esperat, tot i que no per això menys discutit i debatut. És un Pacte impulsat per la Sindicatura de Greuges que amb la col·laboració del Departament d'Educació promou la coresponsabilitat de tots els agents educatius en les polítiques de lluita contra la segregació escolar per assolir l'èxit educatiu de tothom.

D'entrada, voldria destacar la gran tasca que ha desenvolupat la Sindicatura de Greuges en aquest tema significatiu de l'educació catalana de les dues darreres dècades. Amb un agraïment especial als adjunts al Síndic que l'han acompanyat aquests anys, Jordi Cots, Xavier Bonal i ara Bernat Albaigés, que amb molt de rigor han anat desgranant i posant de relleu l'abast de la problemàtica i les conseqüències de la segregació escolar arreu del país. Plasmat primer en l'informe de 2008 i més recentment en els dos informes de l'any 2016. Sense la intervenció de la Sindicatura, aquest pacte no s'hauria produït.

Arrel de l'informe sobre la Segregació escolar de 2016, la Sindicatura de Greuges va constatar la inacció de la majoria d'administracions públiques i va arribar a declarar «dècada perduda» la dècada entre els dos informes (2006-2016) en contra de la segregació escolar. Una afirmació d'una profunda gravetat, principalment pel Departament d'Educació, i que ara el Pacte pretén capgirar. Alhora, l'informe destacava un ample conjunt de mesures que podien revertir la situació i que alguns municipis havien aplicat amb resultats constatables.

D'aquí rau, al nostre parer, la importància d'aquest Pacte contra la Segregació. El Departament d'Educació, després de dos anys de treball conjunt, assumeix la diagnosi i les mesures i actuacions que proposa la Sindicatura, amb la coresponsabilitat dels ajuntaments de més de 10.000 habitants. Incloent també les patronals dels centres concertats.

Ningú podrà dir que la problemàtica de la segregació no l'incumbeix, o que depèn d'una altra institució que com s'ha fet massa sovint. La lluita contra la segregació escolar requereix l'acció conjunta de tots els agents, inclosa el conjunt de la societat.

Al mateix temps, el pacte aporta trenta actuacions i cent vuitanta-nou mesures que ja no caldrà discutir d'entrada, com ha passat massa vegades. Partim, doncs, d'un conjunt d'actuacions comunes que, en tot cas, el que caldrà fer és valorar com s'han d'aplicar en cada realitat. Per això pensem que el pacte s'ha d'anar traduint en pactes locals contra la segregació escolar, com ja va proposar el Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE) de Girona i Salt, el curs passat, per aquests dos municipis. Caldrà, doncs, que aquestes mesures impregnin tots els nivells de les administracions educatives, des de la inspecció educativa, a les regidories d'Educació dels ajuntaments i acabant pels mateixos centres educatius.

La lluita contra la segregació escolar demana, sobretot, voluntat política de voler assolir els objectius plantejats, i lideratge i valentia per assolir complicitats i aplicar les mesures oportunes en favor del dret a l'educació de qualitat per a tothom. I mantenir-les al llarg d'un temps suficientment ampli per tal de què siguin realment eficients.

El desplegament del pacte requereix de recursos i és una obvietat que l'educació a Catalunya està infrafinançada ja que només disposa de poc més del 2 % del PIB, mentre que caldria que tingués de mitjana un 6%, com reconeix el mateix pacte.

Alumnat amb necessitats educatives especials

Ara bé, seria trair el pacte excusar-se només en la manca de recursos econòmics per no desenvolupar bona part de les mesures que s'hi proposen i que fins i tot ja es podien aplicar amb la legislació actual. L'aplicació d'un nombre màxim d'alumnes de necessitats educatives específiques (NEE) per aula, usar la reserva de places per a alumnat NEE al llarg del curs per regular l'equilibri entre centres d'una mateixa zona i no escolaritzar matrícula fora de termini en centres d'alta complexitat, són mesures d'aplicació immediata. La reimplantació de les Oficines Municipals d'Escolarització (OME) amb plenes atribucions sobre la planificació i les polítiques d'escolarització equilibrada municipal en serien unes altres de fonamentals. Aprofitar la davallada demogràfica a l'educació infantil per reequilibrar el sistema seria indispensable.

El pacte és insuficient?, segurament. No podia superar el marc legal actual. La doble xarxa i les desigualtats educatives demanen un canvi sistèmic?, certament. Però no podem retardar més la intervenció per capgirar les desigualtats educatives en un país on cada vegada són més àmplies.

Òbviament, caldrà la combinació amb altres estratègies d'innovació educativa i de dinamització comunitària com els Plans d'Educacio d'Entorn (PEE) i E360. Aquest pacte, pot quedar en «paper mullat», o pot quedar amb una «foto» com algú em preguntava. Ningú pot garantir del tot que no sigui així, però a aquestes alçades de la pel·lícula seria una greu irresponsabilitat per a l'educació i la cohesió de la nostra societat. Creiem que el pacte és una fita rellevant per poder avançar en la lluita per l'equitat educativa. En tot cas, el pacte disposa d'una comissió de seguiment des d'on la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica vetllarem perquè així sigui.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook