La recent commemoració dels 80 anys de la fi de la Guerra civil, l’1 d’abril del 1939, es va fer sentir a l’institut Santiago Sobrequés de Girona, que hi va dedicar una jornada just abans de Setmana Santa «perquè els alumnes siguin conscients de què significa l’exili», com va explicar el director del centre, Joan Cumeras. L’alumnat de batxillerat va ser el destinari, i també part activa, d’una sèrie d’activitats de recuperació i reivindicació de la memòria històrica.

L’últim dia de classe abans de vacances, el 12 d’abril, es va inaugurar l’exposició «Cisquet, un maqui olotí», un muntatge amb 15 plafons que expliquen la vida d’un noi, a partir de quan tenia 17 anys -la mateixa edat dels estudiants del Sobrequés que han participat en la iniciativa-, que va marxar de la Garrotxa cap a l’exili. Va estar en quatre camps de concentració a França i, amb el grau de tinent de les Forces Franceses de l’Interior, que lluitaven contra l’ocupació nazi, va ser maqui -membre de les guerrilles antifranquistes- fins que el van detenir, torturar i executar al Camp de la Bota (Barcelona) quan tenia 25 anys.

Lectures dramatitzades

A banda de l’exposició, l’alumnat de la branca plàstica del batxillerat artístic va pintar dos murals amb referències a l’exili i a la guerra en una de les parets del pati. El resultat es va inaugurar oficialment el dia 12. Al final del matí, estudiants d’Arts escèniques van oferir, a la sala d’actes del centre, una sèrie d’intervencions teatralitzades o de lectures dramatitzades també relacionades amb el leitmotiv de la jornada.

Encara que no va poder ser, per raons de salut, el programa també incloïa una xerrada a càrrec del secretari de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del franquisme, Lluís Martí Bielsa, nascut el 1921.

Tot plegat va ser fruit d’un mes de treball interdisciplinar que va comptar amb «la participació voluntària dels alumnes», aprofitant «les experteses de les persones per guiar-los i formar-los» -va indicar el director. Joan Cumeras va considerar que «era bo que els joves tinguessin un coneixement profund de l’època» i, com a «defensor de què el coneixement és compartit», va detallar que l’estudi ha implicat les àrees de plàstica, socials -com a eix vertebrador- els quatre idiomes que s’imparteixen al centre i, fins i tot, les matemàtiques.