30 de abril de 2019
30.04.2019
Diari de Girona
OPINIÓ

Les escoles d'adults: Reflexió per a una nova mirada

Article escrit per l'integrant del Nucli Paulo Freire de la Universitat de Girona per al suplement L'Aula

30.04.2019 | 00:14
Les escoles d'adults: Reflexió per a una nova mirada

Carta de protesta al conseller d'Educació, Sr. Josep Bargalló.

Benvolgut conseller, he dedicat la meva vida docent a l'educació de les persones adultes. Fa pocs mesos vaig rebre el convit a l'acte de reconeixement dels anys d'exercici professional al món de la docència del professorat que ens hem jubilat el 2018. Vaig declinar assistir-hi i rebre qualsevol reconeixement. La raó que em va dur a no acceptar la invitació i a no assistir a l'acte va ser el menyspreu que els diferents governs de la Generalitat han mantingut i mantenen respecte a la xarxa de les escoles d'adults públiques i a l'educació d'adults en general.

He après del pedagog brasiler Paulo Freire que el coneixement no es transfereix, es crea a través de l'acció sobre la realitat. A l'educació d'adults es feia i es fa necessari incorporar els principis de l'educació permanent per a persones joves i adultes, que haurien de fer de l'educació un procés continu, innovador, integral i integrador, afavoridor de la reflexió crítica i l'acció transformadora. Però, fins ara, el Departament d'Educació ha mirat cap a un altre costat.

Hem denunciat que el Departament d'Educació, en totes les seves etapes, no ha considerat l'educació d'adults com un projecte polític des de la perspectiva de treballar per l'exercici del dret a aprendre al llarg de la vida, per l'enfocament intercultural, per la igualtat de drets per a tothom, per erradicar els analfabetismes o bé per trencar amb la fragmentació tradicional del coneixement.

El mestre i pedagog Miquel Soler i Roca, implicat en projectes de lluita contra l'analfabetisme, ens deia que «l'educació està al servei de les persones, no de les necessitats del mercat. Tot acte educatiu es fa sobre determinats principis i la selecció d'aquests principis i la seva materialització pràctica és de naturalesa política».

Molts hem defensat que les persones han de ser el centre de la pràctica educativa en qualsevol projecte educatiu. Les persones, i no el mercat com voldria el neoliberalisme, haurien de ser el marc de referència de l'organització sociopolítica, en què l'educació ha de ser una eina per a la reflexió i l'acció. Experiències educatives de mirada global n'hi ha i han estat obertes per ser compartides i exposades però institucionalment han estat menyspreades o no han encaixat en el model socioeducatiu que s'ha anat imposant. Som conscients que l'oferta educativa establerta és pur academicisme i que cal superar-la.

Hem constatat que no hi ha ni un pla ni un projecte d'intervenció comunitari i interdisciplinari. Són conscients des del Departament i el Parlament de Catalunya que es necessiten intervencions socials i educatives més integrals, socialitzadores i radicals sobre les condicions de vida i de treball de les persones i dels col·lectius? Vostès no han volgut planificar, ni amb diners rebuts del Fons Social Europeu, l'impuls de l'educació d'adults que pugui permetre una atenció preferent a les necessitats educatives dels joves i adults amb menors oportunitats i recursos o cercar nous models d'acollida i formació que fossin pròxims i flexibles. Ara per ara, no han resolt l'opacitat a què es veu abocada la tasca de les escoles d'adults.

Hem fet autocrítica des de sectors de l'educació d'adults de la pràctica educativa i es fa necessari que les escoles d'adults la facin perquè, ara per ara, s'han allunyat dels principis en què s'inspiraven durant els anys 70: eren instruments d'alliberament de les classes populars i s'hi fomentaven la consciència crítica i la participació. Em remeto a aquells temps perquè els canvis que s'estan produint al nostre país han posat en perill aquella concepció de l'educació d'adults com a instrument de transformació social que cercava vies per la lluita contra els diferents analfabetismes i que feia de la lluita solidària i permanent el principi bàsic del seu projecte, amb un compromís social i polític com a fil conductor.

Una dada bàsica a tenir en compte és que entre l'alumnat de les escoles d'adults hi ha un gran percentatge de població immigrant, entre un 40 i 60%. Una població immigrant la major part de la qual no té els drets bàsics de ciutadania: nacionalitat, dret a vot, habitatge... Cal que les escoles siguin un actiu en la lluita contra aquesta manca de drets i contra aquest frau democràtic, contra la xenofòbia i el racisme institucional i social... i, per tant, han de flexibilitzar la seva formació per poder generar processos de canvi que ajudin a capacitar joves i adults per a la participació laboral, social i cultural. S'ensenya i s'aprèn democràcia, però fent la democràcia.

Hem après a escoltar, a discutir i a reaccionar davant les injustícies. Vostè, conseller, té la responsabilitat de revertir la situació del sector. És per tot això que vaig declinar aquest reconeixement particular. Li recomano el llibre editat pel CFA Girona-Escola d'Adults 40 anys d'educació publica, popular i permanent; conté reflexions d'alumnat, de professorat i de col·laboradors varis que han experimentat la dimensió real i socialitzadora de l'educació d'adults. Penso que és una bona eina de treball.

Acabo amb les paraules d'en Sebas Parra, un mestre d'adults, amic i company de lluita: «Una mà i un llapis marquen la línia que defineix l'educació com una arma revolucionària capaç de canviar consciències i mentalitats, i convertir els números i les lletres en les armes necessàries per assolir més equitat social».

Cordialment.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook