En la majoria de països l'educació primària esdevé una formació bàsica per tal que Secundària continuï la seva tasca. Primària realitza una bona feina pel que fa a hàbits i coneixements fonamentals, mentre que Secundària treballa més la transmissió de coneixences sense deixar de banda hàbits i ensenyament. En els primers, els protagonistes són els mestres amb una formació més generalista i en els segons, els professors amb una formació més específica segons l'especialitat que imparteixen. Però, a Catalunya, ens hem trobat que el Departament d'Educació vol canviar les tornes.

A finals del curs passat, i adduint causes majors, el Departament d'Educació va decidir habilitar l'entrada de mestres de primària a Secundària dient que mancaven docents a Secundària, tot i que el mateix Departament havia publicat estudis en sentit contrari. Fa anys, i segons les seves previsions, la baixada demogràfica d'alumnes a Primària crearia un excedent de mestres en tal etapa. Potser per aquesta raó, i tenint ara un superàvit de mestres, el Departament els volia passar a Secundària.

De fet les tres resolucions que el Departament va dictaminar el curs passat foren per tal que d'uns 800 a 1.200 mestres de Primària poguessin impartir les especialitats de català, castellà i matemàtiques a Secundària, fàtua argumentació ja que aquestes places es podien cobrir bé reduint el nombre d'escolars per aula de Primària, o bé agafant professors des de la gran borsa de treball a Secundària. El fet és que hi ha molts professors de Secundària esperant feina sense que calguin ser substituïts pels de Primària, molt especialment si atenem al fet que els mestres passarien pel davant dels interins i substituts del cos de Secundària.

Malgrat tot, el Departament va insistir a les direccions de Secundària que escollissin mestres de Primària en les seves plantilles. Això va comportar contradiccions com que mestres de Primària amb el nivell E de català poguessin impartir tal especialitat per davant de professors de Secundària amb igual nivell de català o superior. Vet aquí que molts directors s'hi van oposar tot i la pressió del Departament.

Malgrat això, el Departament els va insistir per tal que mestres de Primària substituïssin a professors de Secundària. Al final, sols unes desenes de mestres de Primària varen passar a Secundària amb tot un gran enrenou. En el fons, el que s'empaita és l'anomenat cos únic; és a dir, que tant mestres com professors es barregin impartint classes a Primària i Secundària indistintament.

Davant d'aquest caos, un sindicat de professors va interposar el passat 7 de maig de 2018 un recurs davant les resolucions del Departament. Professors de Secundària (Aspepc·SPS va advertir que tot plegat es tractava d'un pretext per a la consecució d'un cos únic docent i que, a més d'atemptar contra els criteris d'especialitat i titulació propis de la Secundària, es tractava d'una mesura il·legal. La conseqüència ha estat, i fa pocs dies, la recent sentència del Jutjat Contenciós-Administratiu número 4 de Barcelona que s'ha pronunciat favorablement a la demanda interposada pel Sindicat Professors de Secundària (Aspepc·SPSs). És a dir, que els mestres de Primària no podran accedir a impartir docència a l'etapa d'Educació Secundària.

El fet és que la resolució del Departament ha estat declarada il·legal i nul·la al respecte del que diu la LEC com també la llei estatal. Aquesta normativa diu que els mestres no poden adquirir noves especialitats de Secundària sense la llicenciatura o grau requerits. En el mateix sentit, el Departament d'Educació tampoc pot habilitar als mestres a impartir especialitats de les quals no n'ostenta la formació exigida. Convindrem que per ensenyar un bon nivell de matemàtiques a Secundària cal tenir una titulació adient, coneixements inclosos. El fet és que existeix un protocol legal clar per tal que un mestre de Primària pugui accedir al cos de Secundària. Aquest és un percentatge en les places d'oposicions tal que si un mestre ostenta un títol de llicenciat o graduat adient a la plaça pot optar a l'oposició. En altre cas, és obligat que els graduats, llicenciats universitaris i doctorats puguin accedir amb prioritat a la plaça d'especialista objecte de l'oposició.

Tot i així, el Departament d'Educació persevera en el Cos Únic per a tots els nivells, on un mestre obert a tot pugui substituir a un professor especialista. És a dir, que un docent de Primària expert en nens i nenes pugui estar en el lloc d'un professor avesat entre adolescents. Val a dir que els mestres de Primària fan un esforç brutal per a una educació de primera qualitat per tal que els de Secundària continuïn la seva tasca. El problema és no confondre el paper cabdal de cadascú. Tot i l'anterior, el Departament d'Educació no sembla que li agradi el paper d'especialistes dels professors de Secundària. Ja conselleries anteriors varen intentar introduir centenars de mestres de Primària a Secundària amb el rebuig de molts sectors.

Tot plegat, i si mestres de Primària i professors de Secundària continuen en el seu lloc, es pot considerar un èxit, no solament per al cos de docents de Secundària i per al professorat interí i substitut, sinó també, i molt especialment, per a la qualitat de l'educació del nostre país.