El Consell Escolar de Catalunya defensa l'esperit crític en l'ús del mòbil a classe

En un informe que el conseller d'Educació, Josep Bargalló, va encarregar l'octubre de 2018 per tal de determinar les bones pràctiques en l'ús dels mòbils als centres educatius, el CEC considera que cal reforçar la formació dels docents en competència digital, designar un referent en protecció de dades a cada escola o institut i mantenir el treball amb les famílies, que, segons una enquesta feta als centres, busquen majoritàriament orientació en els límits i les normes d'ús dels dispositius.

La consulta, contestada per un miler d'escoles i instituts, destaca que més del 96% de l'alumnat que utilitza el mòbil a les aules fa servir el seu propi terminal, cosa que es produeix majoritàriament a Secundària. El 75% dels centres que autoritzen l'ús del mòbil ho tenen recollit a les seves normes d'organització i funcionament. En canvi, a les escoles i els instituts que tenen l'ús del mòbil prohibit això no apareix a les seves normes.

La percepció majoritària sobre la competència digital del professorat és de «bastant» en un 69,47% dels casos, un percentatge similar al dels que consideren que tenen un grau de maduresa digital «correcte». Només el 30% dels centres declaren tenir més del 75% dels docents amb formació en tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement (TAC).

Per això, des del Consell es descarta que la prohibició sigui la via adequada per abordar l'ús dels mòbils entre els estudiants. El secretari del CEC, Jordi Rodon, va explicar la setmana passada que les tecnologies tenen «molt més de positiu que de negatiu» i, tot i reconèixer «riscos», va recalcar que la vida és «arriscada». Rodon va comparar l'aparició dels mòbils i la generalització del seu ús als centres amb l'arribada, anys enrere, dels televisors i els dubtes que generava la seva presència a les aules; en canvi -va apuntar-, se n'ha fet un bon ús, per exemple, amb el visionat de documentals.

En la seva opinió, és «simple» pensar que «prohibint les coses, les resolem» i va considerar que seria una «irresponsabilitat». En canvi, va apostar per fer-ne un ús educatiu i va destacar que, actualment, els alumnes ja tenen al davant docents «que no són babaus» i que regulen l'ús no pedagògic d'aquests aparells, però va destacar que gràcies als mòbils sorgeixen moltes oportunitats i que s'ha d'encarar els adolescents cap a un ús «saludable».

Per això, des del CEC s'insisteix en la necessitat de potenciar la «mirada crítica» perquè els alumnes entenguin el funcionament del món i puguin qüestionar-s'ho tot, sense tabús. En aquest sentit, Jordi Rodon va destacar que s'han de poder qüestionar les notícies dels mitjans, les notícies falses o qualsevol informació que es difongui i que, d'alguna manera, es tracta d'aplicar el mètode científic per contrastar qualsevol hipòtesi.

El dictamen també aposta per treballar les eines contra el ciberassetjament i aprofundir en els protocols d'educació per lluitar-hi. Alhora, destaca la necessitat d'incrementar la conscienciació del conjunt de la comunitat educativa amb campanyes informatives i de sensibilització.

El Consell Escolar també fa especial èmfasi en la necessitat de designar un docent com a referent en matèria de protecció de dades que es coordini amb l'agència oficial, però també que pugui fer intervenció ràpida amb l'alumnat, plantejant-se actuacions amb les xarxes socials o decidint com i on trobar assessorament.

Combatre l'assetjament

Les conclusions de l'informe recalquen que cal tenir un codi ètic de centre per fer un ús educatiu de les dades de l'alumnat i, a partir d'aquest codi, treballar problemes com els diferents tipus d'assetjament.

El ple del CEC va aprovar el dictamen dos dies abans de començar el curs, el 10 de setembre, i el va entregar al conseller Josep Bargalló. Així, s'actualitza un primer document elaborat pel mateix organisme el 4 de març del 2015, amb el qual es van facilitar les primeres orientacions per a les polítiques de centre en relació amb les tecnologies mòbils.