El primer Congrés s’ha presentat oficialment després de mesos d’una feina promoguda per centres de tots els nivells educatius. El seu objectiu és reivindicar, davant la societat i l’administració, el paper de l’ensenyament públic com motor de canvi, tal com afirma el manifest aprovat dissabte i que, entre altres qüestions, remarca la voluntat de visibilitzar els esforços de la xarxa pública i defensa un model inclusiu, el treball en equip i la renovació. El document també exigeix a les administracions que consolidin el model educatiu públic com a referent de la societat.
El projecte, amb el lema «Pensem l’educació des de l’educació pública», es va presentar en un acte públic al Teatre Nacional de Catalunya, al qual van assistir unes 400 persones.
El nucli impulsor del congrés són uns 200 centres educatius, als quals se n’hi poden afegir més fins a l’abril del 2020 perquè puguin participar en una sèrie de debats territorials que, segons va explicar el professor Joan Domènech, segurament arribaran a una vintena. El docent, que n’és un dels impulsors, va detallar que la iniciativa ha sorgit ara «perquè és necessari i el moment oportú per fer-ho», amb la intenció de «ser la veu d’escoles i instituts a través de les seves comunitats educatives, tant professorat i famílies, com alumnat».
Des del seu punt de vista, la societat té «una mirada contradictòria» d’allò que és l’educació pública perquè, d’una banda, «la desconeix» i, de l’altra, «valora les iniciatives i l’esforç que el col·lectiu docent porta fent durant anys». Una confiança en el sistema públic que «va augmentant entre la gent, com es veu en la reserva de places», i que «cal consolidar traslladant la importància del paper vertebrador que té l’educació pública, tant en tot el sistema educatiu com en la societat en general», va dir Domènech.
Malgrat la importància «de comptar amb més pressupost», els temes que es tractaran i que han sorgit de debats organitzats pels mateixos docents, «no abordaran qüestions concretes, sinó aspectes transversals que ens són comuns, com el model educatiu», va explicar un dels impulsors del congrés. Entre els aspectes considerats «essencials» de debatre hi ha la inclusivitat i la segregació escolar, perquè -va dir Domènech- són qüestions «estructurals i necessiten solucions urgents».
Un altre eix del congrés serà la «necessitat» d’establir un sistema de xarxes que connecti els centres «per poder compartir de veritat experiències i recursos que estan dispersos», segons el docent. Aquestes xarxes «s’haurien de consolidar i crear una inèrcia de funcionament per enriquir la labor de tots els centres», atès que «no treballen en clau competitiva», va valorar Domènech.
Sessions territorials
A partir d’ara i fins a l’abril, dins el congrés s’han organitzat una cinquantena d’actes, en els quals es tractaran temes proposats pels mateixos docents que afecten l’educació pública. Així, està previst que els debats territorials de l’octubre tractin sobre currículum, organització i avaluació; mentre que la innovació, transformació, emancipació i el treball en xarxes es debatran al novembre; durant els mesos de desembre i gener s’abordaran la formació inicial i permanent del professorat; al febrer es debatrà sobre inclusió i equitat, i al març es tractarà sobre el model d’educació pública.
El 15 i 16 de maig se celebraran les jornades finals del Congrés d’Educació pública a Catalunya, i allà es presentaran les conclusions de la feina feta aquests mesos que es traslladaran al Departament d’Educació.
Nascut sota el paraigua de la Federació de Moviments per la Renovació Pedagògica (FMRP), el congrés compta amb el beneplàcit d’Educació que, segons els organitzadors, «valora la iniciativa i que hagi sorgit dels mateixos centres educatius».
