10 de desembre de 2019
10.12.2019
Diari de Girona
OPINIÓ

Sense prototips d'aprenentatge

Article d'un investigador en neurociència aplicada a l'educació

10.12.2019 | 00:44
Sense prototips d'aprenentatge

L'última edició de l'informe PISA ha provocat reccions dispars. Mentre Joan Teixidó, de la UdG, escriu en el DdG que «els alumnes serien més feliços sense els informes PISA», Carlos Lastra Anadon, doctor en polítiques públiques per Harvard, creu que «PISA és la millor eina». Per la seva part, Sunny Verkay aconsella encertadament des de La Vanguardia: «Centreu-vos en els mestres».

Jacques Attali, assessor de Mitterrand, escrivia sobre l'informe PISA de 2012 que el nivell escolar en matemàtiques dels alumnes de 15 anys a França, la pàtria de Descartes, era «més catastròfica que mai». Demanava revalorar prioritàriament els professors de matemàtiques i de ciències i acabava l'article en aquets termes: «No hi ha res més poètic i harmoniós que les matemàtiques: són la porta d'entrada en el món dels somnis i de la creativitat» ( L'Express, 2/12/13).

Un sistema educatiu fonamentat científicament ha d'operar necessàriament com ho fan la ciència i la tècnica: elaborant, aplicant, avaluant i millorant els seus prototips. Newsweek va publicar, el setembre de 2011, «The 10 commadments of Steve Job». El desè manament era «Prototype to extrem». «Els enginyers, arquitectes i dissenyadors, quan ha passat un any de la creació d'un prototip, l'envien a un magatzem secret prop de la seu d'Apple per fer el pertinent reciclatge i millora».

Matt Ridley explica en el seu llibre The Evolution of Everything que el desenvolupament de les societats obeeix als mateixos principis que l'evolució biològica. La teoria de l'evolució es pot aplicar a l'economia, al dret, la tecnologia, el llenguatge, la política, la moral i... l'aprenentatge. Les institucions socials canvien de baix cap a dalt com a resultat de millores d'assajos de prova i errada que fan possible l'adaptació a l'entorn i el creixement orgànic. Ridley conta en el seu llibre el cas dels vaixells. La història del disseny naval és la història del descart dels prototips de vaixells que anaven molt lents o s'enfonsaven, i l'experimentació amb modificacions d'aquells prototips que funcionaven millor i aconseguien un vaixell cada vegada més perfecte.

La creació de prototips és essencial en el món de la ciència i de la tecnologia. Ho és també en el món de l'educació i de l'aprenentatge? La Revista de Educación, del Ministeri d'Educació, en el seu número monogràfic sobre didàctiques específiques (2001) proclamava que «la suma de professors amb títol de doctor suposa que la didàctica ha rebut en aquests últims anys una aportació investigadora de summe valor. Als 350 profesores doctores, se sumen 504 professors de didàcticas específiques». Quants prototips de procediments cognitius s'han creat, aplicat, avaluat i millorat? No en tenim notícia.

És evident que les avaluacions educatives externes ( accountability, teacher performance, standaritzet test) són tan necessàries com ho són les avaluacions sanitàries. Però, de què serveix fer avaluacions mèdiques, cada any (colesterol, triglicèrids, tensió arterial, glucosa a la sang...), si no portem una vida nutricional sana? El doctor Palou, catedràtic de Bioquímica (UIB), assegura que «abans no s'estudiava nutrició en tota la carrera de Medicina». Però és que ni abans ni ara s'estudia neurodidàctica en les escoles universitàries de Magisteri, ni en les facultats de Pedagogia ni en els màsters per a professors de Secundària. De què serveixen les avaluacions externes i els informes PISA si els professors no saben o no poden oferir als alumnes «un mètode neurodidàctic saludable», en el dia a dia, integrat i seqüenciat, de manera sistemàtica i gradual, al llarg de les deu mil hores del currículum obligatori ordinari del nostre sistema educatiu?

CODA. Vaig presentar el primer i únic, fins ara, prototip d'unitat neurodidàctica a la Joaquín Fuster Chair of Cognitive Neuroscience, integrada a la Universitat de Califòrnia-UCLA. Heus aquí el dictamen del Dr. Joaquim Fuster: «És un prototip admirable, magistral, profund, oportú i definitiu, amb un argument pedagògic totalment d'acord amb el meu argument neurocientífic». El Dr. Joaquim Fuster va estar entre nosaltres els dies 23, 24 i 25 de novembre proppassat (Vegeu el DdG, El Dominical (1,12) i el suplement L'Aula del dimarts 3.12).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook