11 de febrer de 2020
11.02.2020

Famílies de la concertada presenten 122.271 al·legacions al decret d'admissió d'alumnes

Les entitats principals de mares i pares afirmen que la normativa va contra el dret d'escollir escola i que falta finançament per a la redistribució d'estudiants

11.02.2020 | 00:02
La secretària de la CCAPAC, Mar Pla, i el president de la Fapel, Josep Manuel Prat, davant les al·legacions.

La Confederació Cristiana d'Associacions de Pares i mares d'alumnes de Catalunya (CCAPAC) i la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Escoles Lliures de Catalunya (Fapel) han presentat al Departament d'Educació 122.271 al·legacions al projecte de decret d'admissió d'alumnes que es preveu aprovar les properes setmanes. Les famílies consideren que el text «perjudica» la llibertat d'elecció de centre de les famílies en marcar l'oferta i la programació de places de l'escola concertada, i lamenten que vagi sense finançament que «compensi la distribució de l'alumnat». També alerten que, si es redueixen les places de les concertades, pot estar «en perill» part de l'estabilitat laboral dels treballadors.

Les dues federacions d'associacions de mares i pares de la concertada han aconseguit el suport a les al·legacions l'última setmana i per això la secretària de CCAPAC, Mar Pla, va posar en valor el «suport» aconseguit de la comunitat educativa. Al costat del president de Fapel, Josep Manuel Prats, el dilluns 10 de febrer van lliurar les caixes amb les 122.271 al·legacions obtingudes en una campanya després de saber el contingut del decret que prepara el Govern.

Tant CCAPAC com FAPEL asseguren que la definició de l'oferta de places abans de la preinscripció, tal com preveu el Departament, «perjudica» el dret d'elecció d'escola dels pares i les mares perquè es tanquen les unitats abans. Pla va destacar que s'ha de saber primer la demanda que tenen aquestes escoles i va recalcar que, segons la llei, s'ha de tenir en consideració «la demanda social».

A banda, les famílies consideren que el decret no estableix com es compensa la distribució equitativa de l'alumnat. Pla va recordar que des del sector concertat s'havia demanat fa temps estudiar el cost de la plaça i que aquest l'assumeixi el Departament perquè «totes les famílies puguin triar qualsevol escola» i que, en canvi, la comissió del pacte que havia de fer aquest estudi encara no ha acabat la feina.

Per les associacions de pares i mares, si s'assigna plaça en una escola concertada a alumnat amb dificultats socioeconòmiques, les altres famílies se n'hauran de fer càrrec i fins i tot les escoles –van dir– es poden veure econòmicament afectades. En aquest sentit, Prats va recordar que s'han anat tancant grups o perdent concerts des de fa anys i que, per tant, aquestes dificultats poden posar en risc l'estabilitat del personal d'aquesta escola.

El «lobby» de la concertada

La Federació d'associacions de pares i mares de Catalunya (Fapac) també ha presentat al·legacions al projecte de decret d'admissions, però per motius totalment contraris als de la concertada. Des de la Fapac, que no va entrar al Pacte contra la Segregació escolar perquè no eliminava els concerts educatius, es considera que aquest projecte és «continuista» i que no aporta novetats en la regulació, de manera que no se solucionarà la segregació escolar a Catalunya.

La directora de la Fapac, Lidón Gasull, va explicar que van fer propostes per a la redacció d'aquest decret que el Departament no va acceptar i consideren que no suposa cap «avenç» per superar la segregació.

Gasull creu que les al·legacions de l'escola privada concertada són «falses» i que les patronals i les associacions de famílies estan actuant de «lobby» perquè puguin «sobreviure», en una època en què l'escola concertada a Catalunya està «en decadència» perquè les famílies aposten per la pública.

Per la Fapac, la nova normativa beneficia la concertada amb «més finançament i privilegis amb l'admissió», i que el repartiment dels alumnes amb necessitats específiques no soluciona la segregació escolar perquè, segons Gasull, és culpa de la «doble xarxa» i de mantenir el «dret a l'elecció de centre» per sobre de la proximitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook