10 de març de 2020
10.03.2020

«Comercials» de l'orientació?

10.03.2020 | 00:03

stem invertint força diners a orientar bé el nostre jovent. No em refereixo només a recursos econòmics sinó també a la planificació estratègica –en una societat líquida i aburgesada– per guiar adolescents i preuniversitaris en una direcció que desenvolupi el seu potencial. El Govern ( xtec.cat) predica «el plantejament competencial del currículum» com a «marc natural de la funció orientadora». Però anem prou bé?

Malgrat l'existència de tantes persones tòxiques –en certs partits polítics, en àmbits laborals, fins i tot educatius, o en l'opinió pública genèrica– els joves catalans, com els d'arreu, tenen un meravellós horitzó: dibuixen un futur, imaginen cóm serà la seva vida feliç i estan disposats a esforçar-se per assolir aquests tresors. Per a ells i per a tothom. Ara bé, massa sovint no saben com dirigir-s'hi, i se'ns desinflen.

Encara hi ha passió pels DAFO, un mètode proactiu d'anàlisi generat a Stanford: ¿i si ho apliquéssim hipotèticament als nostres nois i noies que són a quart d'ESO o a segon de batxillerat?

Les «debilitats internes» i les «amenaces externes» per als adolescents són força evidents: sentimentals, il·lusos, manipulables, mandrosos. Massa sovint, abduïts per la superficialitat. Però si, en canvi, aixequem la mirada, mai hi havia hagut tantes «oportunitats externes» –mobilitat, comunicació, globalització– ni tantes «fortaleses internes» al seu abast: ja he conegut força vailets i vailetes resilients, compassius, tenaços. I tots ells, generalment, tenen al costat un bon «mentor» –un familiar, un docent...

Ja fa tres anys que funciona el «Fòrum d'estudiants de Salt», una proposta nascuda a aquesta població del Gironès, un municipi amb «dades objectives» –econòmiques, laborals, etcètera– esgarrifoses. Ara bé, amb una de les demografies més joves del país i a on, molts –milers!– se'n surten: sovint són els primers de la seva família a accedir a la universitat o als cicles formatius de grau superior. Com s'ho fan? Ells van començar el «Fòrum» i l'enriqueixen.

L'orientació no pot ser un cartell, parauletes impreses en uns catàlegs, taulells en alguna de les «fires» que s'endeguen. Admiro el Saló de l'Ensenyament, l'Expojove o tantes propostes dels municipis, la Universitat de Girona o certes organitzacions no governamentals, però parem atenció a no oblidar l' eye contact, posar-se en la seva pell, entendre'ls. L'enrenou és només soroll: cal cert caliu, certa convivència, parlar un llenguatge comú, el tracte personal.

Aquest dissabte, 14 de març, se celebra la cinquena Trobada ( salt.cat/forumestudiants). La inscripció, gratuïta i convenient, és oberta a tothom. Enguany el lema és: «Qui estudia? Vine i trobem-nos», i en vull destacar tres moments: (a) «Find you allies», reunions per àrees d'interès amb els seus «coetanis més experts»; (b) l'esperada ponència de la Míriam Hatibi; i, finalment –enmig d'actuacions artístiques i de networking– el (c) Tell us your experience o ¿com sortir-se'n quan res sembla fàcil?

El Fòrum d'estudiants ja ha evidenciat un fet ple d'esperança: que hi ha èxit escolar, també a Salt; i, d'altra banda, que «ningú queda enrere» si té qui l'encoratgi assenyadament. Tan de bo els qui només són «comercials de l'orientació» s'adonessin que sense personalització i un «contacte visual» amistós ben poc es pot ajudar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook