Cristian Olivé és professor de llengua i literatura catalana a l'escola Joan Pelegrí de Barcelona. Els darrers temps, s'ha fet popular a les xarxes per explicar com prepara les seves classes i donar a conèixer mètodes innovadors perquè els adolescents aprenguin literatura: des de parlar de la cantant Rosalía, analitzar les figures retòriques de les pancartes del 8 de març o transformar el protagonista d'una lectura obligatòria en instagramer i garantir, així, que els alumnes se la llegeixin i l'assimilin.

Olivé ha recollit la seva experiència en un llibre, Profes rebels (Penguin Random House Grupo Editorial), on defensa un sistema educatiu amb menys alumnes per aula i menys burocràcia: «Perquè una classe sigui sincera i honesta ha de tenir marge per a la improvisació».

El docent creu que la burocràcia i les programacions tancades són un entrebanc a l'hora d'afrontar l'ensenyament a les aules de secundària. Defensa que la millor activitat és la que prepara i amb els suggeriments dels alumnes «es fa enorme». Així, assegura que acaba aprenent més ell dels alumnes que el que esperava que els joves aprenguessin. Reconeix que intentar donar una volta a les classes suposa un esforç més gran, però també creu que ha de ser «la gran motivació» per dedicar-se a l'ensenyament. «Val la pena», diu Olivé, «quan veus que dona bons resultats».

No té el secret de l'èxit, però entén la feina del docent i per això l'expressió de «profe rebel» que titula el llibre, com la de saber «seleccionar i destriar» què ha de servir als alumnes en un futur; així com també presentar els contingut perquè els joves «creixin com a persones, siguin cultes i tinguin pensament crític per saber destriar». Per aconseguir-ho, recomana «escoltar-los».

Admet que les seves idees li venen «d'estar a peu d'aula, saber què els agrada i què els inquieta» i per això troba cabdal introduir la reflexió de temes del segle XXI. Per entendre'ls, diu que fa un exercici «que hauríem de fer tots els adults», que és recordar com s'era d'adolescent i quines preocupacions es tenien. Assegura que no deixen de ser els mateixos de sempre, «amb l'extensió del mòbil».

Aquest professor de secundària lamenta que això no sempre sigui possible i apunta que tots els professors són especialistes i els «interessa» que l'alumnat aprengui de la seva branca. Ell, com a professor de llengua i literatura, admet que caldria no buscar nous filòlegs sinó aconseguir que estimin la llengua i la literatura. Per això, reivindica que cada docent acaba tenint «el seu propi mètode» i ha de sentir-se «lliure i a gust», i per això reivindica que cada professor ha de tenir la seva «marca personal».

Per aconseguir-ho, veu necessari deixar la burocràcia. Per Cristian Olivé cal entendre la figura del docent com un «educador» i no una persona «que redacta informes», i recalca que la burocràcia els allunya i els treu temps per estar amb els alumnes. Considera que una de les «tares» del sistema és que s'ha acostumat els alumnes a demanar la nota com la seva recompensa. «La millor recompensa és el plaer d'aprendre i les ganes de més», considera Olivé, més que «demostrar si ho saps o no».

Per aquest motiu, no creu en un sistema d'avaluació comparatiu, com ara les competències bàsiques o les proves internacionals PISA, perquè deixen de banda «qualsevol aspecte sociocultural» a favor de les «mitjanes cruels». Per Olivé, cal motivar-los «a aprendre i a equivocar-se» i no només a «tenir una meta»; els meus alumnes tenen metes diferents, perquè tots són diferents», conclou Olivé.

Ara, aquest professor d'institut ha resumit en un llibre la seva experiència de forma «propera i sincera» i s'ha sorprès de la repercussió que està tenint perquè, per a ell, «era la manera normal de treballar»; però està molt content que pugui arribar a professors que vulguin fer un canvi en la seva manera de fer les classes.