Les vacances són per descansar, no per treballar, o almenys aquesta hauria de ser la regla general. D’igual manera que els adults no treballem durant les nostres vacances (o almenys procurem no fer-ho), els infants no haurien de ser l’excepció. No fer deures no té per què significar no fer res. Podem aprofitar aquest temps per ensenyar-los moltes altres coses que seran igual d’útils per a la vida: en l’àmbit esportiu (aprendre a anar amb bici o a nedar), artístic (fer treballs manuals, tocar algun instrument o ballar), cultural (llegir llibres, fer experiments...), aprendre les tasques domèstiques bàsiques (fer-se el llit, rentar els plats, pentinar-se, treure el gos, regar el jardí o posar en marxa una rentadora…) o altres com saber orientar-se a la muntanya, visualitzar constel·lacions, fer visites culturals. Tot això, entre moltes altres coses.

Tanmateix, com en tot, sempre cal aplicar el sentit comú i més en aquest cas. Si un nen/nena no ha seguit amb normalitat el curs escolar, potser sí que hem de plantejar-nos una mica de reforç, sempre que aquest no suposi un esforç extra dia rere dia. És a dir, en cap cas han de ser excessius.

En tots els altres casos, i sobretot quan el nen o la nena ha obtingut bones qualificacions, els deures serien totalment innecessaris.

Un dels arguments que més s’utilitzen per justificar els deures i les classes de reforç durant l’època estival és que tants mesos sense fer res els fan oblidar tot allò que han après durant l’any.

La realitat és que el que s’ha après bé, mai s’oblida, per la qual cosa no hem de tenir por que ho oblidin en tan sols unes setmanes. I si ho obliden, caldrà plantejar-se aleshores una altra qüestió, com l’eficàcia del sistema educatiu.

La majoria d’experts coincideixen en el fet que els nens són nens i que, per tant, han de fer a l’estiu activitats en les quals es diverteixin, amb les quals puguin pensar i desenvolupar la seva creativitat, i això no té per què estar renyit amb l’aprenentatge, perquè hi ha moltes maneres d’ensenyar, i no en totes cal passar-se hores interminables davant d’un llibre, tot el contrari.

I pel que fa a nosaltres mateixos, també és un bon moment per plantejar-se nous reptes, com ara aprendre o millorar un idioma, cursos per posar-nos al dia del nostre àmbit d’interès o laboral.

Mai és un mal moment per tornar a les aules o per endinsar-se en un nou projecte cultural. Amb un objectiu clar i motivació, i sense pressionar-se a un mateix a assolir objectius poc realistes, la formació pot ser un motiu més de gaudi del nostre dia a dia.

Hi ha moltes institucions que ofereixen formació amb horaris adaptats per al món laboral. Escoles d’adults, d’idiomes, universitats o entitats de foment de la llengua són alguns dels centres on sempre hi ha les portes obertes a la formació.