La Fundació Bofill ha reclamat al Departament d'Educació que apliqui un sistema de finançament asimètric segons les necessitats de cada centre. Això permetria que els de més complexitat social i territorial rebessin més recursos. L'organització calcula que si s'apliqués un sistema de fórmula d'aquestes característiques, un centre públic de primària de màxima complexitat passaria de rebre 5.246 euros per alumne i any a 6.860. Segons els seus càlculs, els centres públics amb alumnat vulnerable només reben actualment 800 euros més per alumne, quantitat «insuficient» per garantir les necessitats. La fórmula plantejada requereix un increment del 15% del pressupost actual, uns 60 milions d'euros, per això reclama mantenir els 570 milions d'euros extra per la covid.
El sistema proposat per la Bofill s'anomena de 'finançament per fórmula' i representa un «canvi radical» en el model de finançament educatiu a Catalunya que deixaria enrere l'actual sistema molt lineal. Tot i això, l'organització afirma que no és res extraordinari, ja que hi ha països que l'apliquen com Finlàndia, Suècia, Països Baixos, Regne Unit o el Canadà. Tant el director de la Fundació, Ismael Palacín, com el cap de projectes, Miquel Àngel Alegre, han explicat que un dels principals problemes actuals, més enllà de l'infrafinançament, és el fet que els recursos es reparteixen de manera lineal basant-se bàsicament en la grandària del centre. A aquests recursos se li sumen aportacions «marginals» per atendre complexitats concretes. L'organització insisteix que perjudica especialment aquells que tenen més complexitat i necessitats de més docents, suports intensius i diners per garantir la gratuïtat de les activitats complementàries, sortides i colònies a tots els alumnes.
La fórmula de l'equitat que planteja la Bofill busca un repartiment més just, eficient i transparent. El model, elaborat per Marcel Pagès i Miquel Àngel Alegre, planteja una assignació bàsica i lineal per al conjunt de centres que s'assigna en concepte de dotació de professorat, activitats i serveis escolars i despeses de funcionament dels centres. A aquesta se li hauria de sumar una assignació addicional calculada en funció de la realitat social i educativa del centre i que pondera a l'alça l'assignació econòmica i de professorat en els centres de major complexitat, amb baixos resultats educatius, amb més alumnes amb mesures d'educació inclusiva i ubicats en entorns vulnerables. Totes aquestes variables estan ponderades segons la realitat de cada centre, amb una fórmula matemàtica que han defensat que és de fàcil aplicació i que fins i tot permetria conèixer amb antelació els recursos de què hauria de disposar un centre el curs vinent.
Aprofitar els recursos extres per la covid
Aquest plantejament assegura que la fórmula de l'equitat és possible si s'aprofita l'increment de recursos derivat de la covid-19. En aquest sentit, la Bofill planteja l'aplicació de la fórmula en tres escenaris –conservador, de garanties i de gratuïtat-. Aposta pel de garanties com a primer pas, ja que és el més factible si es consoliden els recursos extraordinaris per la covid. Els seus càlculs apunten a 600 milions d'euros extres necessaris, però ha recordat que si s'agrupen les despeses extres derivades de la pandèmia –més professionals, pla d'educació digital, pla de millora de les oportunitats educatives, ajuts de menjador i altres- s'arriba a un increment d'uns 576 milions d'euros. Per això, planteja que bona part dels diners necessaris «ja hi són» i que el que cal és redistribuir-los. L'escenari a assolir a llarg termini seria el de gratuïtat, que implicaria un increment pressupostari de 1.622 milions d'euros i passar d'una despesa educativa del 3,6% del PIB al 4,3%. Alegre ha defensat que no és res exagerat, però ha reconegut que el primer pas i el més urgent és poder aplicar l'escenari de garanties. En aquest, la despesa educativa seria del 3,9% del PIB i la inversió concreta requerida 643 milions d'euros.
La Bofill planteja l'exemple d'un centre públic d'ESO, de complexitat molt alta, amb 468 alumnes, dels quals 102 amb baix rendiment i 99 amb necessitats educatives especials i entorn desfavorit. Aquest rep actualment 6.992 euros per alumne, mentre que si s'aplica la fórmula plantejada en un escenari de garanties, s'arribaria als 8.482. Basant-se en mitjanes, un centre públic d'infantil i primària de molt alta complexitat rebria 5.246 euros per alumne si no s'aplica aquesta fórmula, 6.860 en l'escenari de garanties i 7.679 en el de gratuïtat. El mateix centre, però de baixa complexitat tindria una despesa mitjana per alumne de 4.053 euros en l'escenari de garanties i de 4.727 en el de gratuïtat. A l'ESO, un centre públic de molt alta complexitat passaria de rebre 6.618 euros per alumnes senes la fórmula, a 9.093 amb l'aplicació d'aquesta. Alegre ha defensat que en el conjunt del qual rebrien els centres, cap d'ells perdria recursos en l'assignació. La Fundació Bofill ha demanat una reunió al Departament d'Educació per presentar aquesta fórmula i també la portarà als grups parlamentaris. Tant Palacín com Alegre han defensat que el moment és ara perquè els pressupostos plantegen un increment dels recursos i Palacín ha destacat la urgència que aquests es redistribueixin de manera que realment garanteixin l'equitat del sistema educatiu a Catalunya.
