El Tribunal Suprem ha rebutjat el recurs que va presentar el Departament d'Educació i ha confirmat la sentència que estableix una quota del 25% de castellà als centres educatius, segons ha explicat el propi conseller d'Educació, Josep Gonzàlez Cambray.
"Això és un atac als fonaments de l'escola catalana perpetrat per un tribunal allunyat de la realitat sociolingüística dels centres", ha denunciat el conseller, que ha indicat que "els centres han de seguir treballant com fins ara i no han de fer cap canvi en els seus projectes lingüístics". Cambray ha explicat que ha parlat amb la ministra d'Educació, que li ha transmès que el que cal és complir la Llei Celaá i garantir l'aprenentatge dels dos idiomes, però sense entrar en percentatges.
En la mateixa compareixença, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha titllat la decisió judicial d'"atac al model d'immersió lingüística" i ha anunciat la convocatòria d'una cimera aquest mateix vespre amb presència del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i les entitats del foment de l'ús del català. La intenció és "treballar-ho conjuntament i avaluar una resposta conjunta", ha apuntat Garriga.
Segons ha expressat Cambray, en una conversa d'aquest dimarts la ministra d'Educació i Formació Professional del govern espanyol, Pilar Alegría, li ha traslladat que "des del ministeri el que faran és donar compliment a la LOMLOE", també coneguda com a Llei Celaá. En aquest sentit, a més, el conseller ha apuntat que la decisió del Tribunal Suprem consolida una ordre judicial que afectava l'anterior normativa espanyola, la Llei Wert, i ho ha considerat "una anomalia més", ja que la sentència afecta "una llei antiga que ja no està en curs".
A partir d'ara, s'espera que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) comuniqui oficialment la necessitat del compliment de la sentència al Govern. Tanmateix, el fet que qui va introduir el recurs inicial que ha acabat amb la decisió d'establir el 25% de classes en castellà fos el govern del PP, i ara el Ministeri d'Educació estigui en mans del PSOE deixa la porta oberta a una menor pressió sobre l'exigència del compliment de la sentència.
En el seu parlament, el titular del Departament d'Educació ha esmentat que l'actual sistema d'immersió lingüística compta amb informes favorables del Consell d'Europa i que des de l'any 2005 únicament 80 famílies, sobre mes d'un milió i mig d'estudiants anuals, han demanat l'escolarització en castellà per als seus fills. Alhora, ha apuntat que els resultats de les proves de competències bàsiques als centres educatius són molt similars tant en castellà com en català. Amb aquestes dades, Cambray ha censurat "que sigui un jutge el que determini de forma arbitrària el percentatge d'hores que cal per aprendre una llengua" i ho ha considerat "una anomalia" i "un menyspreu" als professionals de l'educació.
Missiò del Govern: incrementar el català
Al contrari del que marca la sentència del TSJC del desembre del 2020, ara ratificada amb el rebuig del recurs de cassació, els representants del Govern han reivindicat la necessitat d'enfortir la presència de la llengua catalana en l'àmbit educatiu. Especialment, els consellers s'han referit a l'ús social del català com a objectiu clar a curt termini. Així, aquests usos "s'han d'incrementar" tant "entre l'alumnat" com "entre l'alumnat i el professorat", ha conclòs Gonzàlez-Cambray. El màxim responsable d'Educació al Govern ha remarcat que "l'aprenentatge de llengües no va de percentatges" i "menys" en un moment de transformació educativa com el que l'executiu català ha anunciat darrerament.
Garriga ha incidit en la mateixa línia i ha defensat que s'està treballant per auditar i millorar la salut del català en tots els àmbits de la societat. Així, ha mencionat l'impuls del Pacte Nacional per la Llengua i la feina del Govern "per sumar agents polítics i civils en favor de l'ús del català". En el mateix sentit, ha expressat l'encàrrec transmès a tots els departaments de l'executiu perquè s'analitzi l'estat de la llengua catalana en els seus respectius àmbits.
