El desacord entre Educació i els sindicats impedirà incorporar 1.400 mestres a primària al setembre

Aquest 'no' a l'acord suposarà que al setembre no s'incorporaran al sistema educatiu català 1.463 mestres. És la xifra que sortiria si s'hagués acceptat la proposta de recuperació de l'hora lectiva a primària. El problema és que els sindicats reclamaven que aquesta mesura s'apliqués també a secundària en el curs 2022-2023. «Tot per al curs vinent no és viable, ni econòmicament ni tècnicament», insisteixen des de la conselleria que dirigeix Josep Gonzàlez-Cambray.

Recuperar l'hora lectiva a primària hauria suposat per al curs vinent una inversió extra de 67 milions d'euros. Educació deixava per al curs 2023-2024 la recuperació de l'hora lectiva a secundària i a l'educació postobligatòria (batxillerat i FP), que hauria suposat incorporar 2.009 professors amb un cost de 104,7 milions d'euros. Era un avenç respecte a la proposta anterior, en la qual l'hora lectiva a primària es recuperava el curs 2023-2024, i la de secundària, el 2024-2025.

Aquesta última proposta la va treballar el Departament durant les vacances de Setmana Santa després d'«intuir», arran de converses amb els sindicats, la possibilitat d'un acord si s'avançava en aquesta mesura. I la van traslladar als representants sindicals en una reunió el divendres 22 d'abril. Les parts es van emplaçar a la taula sectorial convocada per a aquest dilluns per tancar l'acord. Però el fet que els sindicats no acudissin a la taula i el posterior sabotatge a un acte de Cambray a la UB han deixat clar a la Conselleria que no hi haurà acord.

Per què donen per acabades aquestes negociacions? Perquè el calendari administratiu colla. L'avanç de l'inici del curs, irrenunciable per al Govern, obliga a tenir les plantilles adjudicades al juny, perquè les direccions puguin començar a preparar el curs vinent. I això suposa avançar també el decret de plantilles, que s'ha publicat aquest dimarts. Amb la publicació del decret ja es fa impossible incorporar la mesura de la recuperació de l'hora lectiva que plantejava el Departament. Un gest que suposava un «sacrifici» econòmic i tècnic, en detriment d'altres partides pressupostàries del Govern, però que el Departament estava disposat a fer per solucionar un conflicte que està tensant tota la comunitat educativa. Com que no hi ha acord, la mesura s'ajorna per a pròxims exercicis. I si els sindicats mouen fitxa? La decisió és «irreversible». La publicació del decret i tota la maquinària administrativa que això suposa ho impossibilita.

Dolors Collell, directora general de centres públics de la Generalitat i la persona que ha liderat les negociacions per part del Departament, ha expressat la seva «decepció» per no haver aconseguit materialitzar un acord que a Setmana Santa semblava possible. «Vam fer un gest d'acostament amb aquesta última oferta, perquè confiàvem que hi hauria acord. Quan els sindicats no van venir dilluns a la reunió de la taula ja vam veure que no es podria tancar l'acord», ha explicat. Ha defensat la que era una «proposta 'in extremis' per solucionar el conflicte i perquè no hi hagués més tensió en el sistema educatiu».

Educació dona per fet que aquest tercer trimestre i l'inici del curs vinent seran moguts quant a mobilitzacions sindicals. I a partir d'ara què? Collell ha assegurat que el Departament continuarà treballant per anar revertint les retallades en educació. El curs vinent s'inicia el camí de reducció de ràtios a infantil 3 (P3) i s'eliminen les jornades de terços per substituir-les per mitges jornades. De cara al curs 2023-2024, s'analitzarà de nou la recuperació de les hores lectives del professorat. Aleshores, hi haurà també un nou escenari sindical sorgit de les eleccions sindicals del març del 2023.