La pedagoga Maria Antònia Canals, professora emèrita de Didàctica de les Matemàtiques de la UdG, va morir ahir als 91 anys. La universitat va destacar el seu llegat, posant de relleu que en els darrers anys ha estat treballant en el GAMAR de la UdG de manera molt activa i amb molt entusiasme.  "Ens queda el seu mestratge, la seva passió per les matemàtiques i la seva estimació als infants", ha comunicat l'Associació de Mestres Rosa Sensat, de la qual Canals n'era cofundadora.  La professora i matemàtica –nascuda del 1930 a Barcelona- és una figura clau de la pedagogia a Catalunya i ha treballat en la formació de mestres a la UAB, la Universitat de Vic i la Universitat de Girona. "Deixa un gran llegat en la comunitat universitària, esdevenint un referent de la Didàctica de les Matemàtiques al nostre país", apunta la consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis.

De família de mestres i introductora del mètode Montessori a Catalunya, Canals es va graduar en Magisteri el 1950, es va llicenciar en Ciències Exactes a la Universitat de Barcelona el 1953 i va fundar l'escola Ton i Guida al barri de Verdum de Barcelona el 1962. És autora de nombroses publicacions sobre l'ensenyament de les matemàtiques i va presidir la Federació d'Entitats per l'Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya. L'any 2001 es va jubilar i des d'aleshores dirigia el Gabinet de Materials i de Recerca per a la Matemàtica a l'Escola (Gamar), que va fundar l'any 2002 a la Universitat de Girona.

La innovació en educació matemàtica a les primeres edats a Catalunya ha tingut els seus orígens en M. Antonia Canals, que ha dut a terme una immensa tasca de recerca aplicada, des de l'escola i per a l'escola. Les dades de la seva producció bibliogràfica, des de finals de la dècada dels seixanta del S. XX fins a ben entrat el segle XXI, han estat recopilats en diverses revisions bibliogràfiques, com per exemple en el llibre M. Antònia i Canals: El compromís amb la renovació de l’escola (Alsina i Soler, 2005), on es comenta una per una tota la seva producció fins a 2004 o, més recentment, en el marc de la tesi doctoral Didáctica de las matemáticas y desarrollo profesional de una maestra (Sotos, 2015).

M. Antonia Canals, a partir de la forta inspiració d'autors de reconegut prestigi internacional com Maria Montessori, Alexandre Galí, Zoltan P. Dienes, Frédérique Papy, Lucienne Felix o Jean Piaget, va anar construint un cos de coneixements específic per a l'educació matemàtica infantil i primària a Catalunya, principalment, a partir del ferm convenciment que l'ensenyament passava necessàriament per promoure la interacció dels nens i nenes amb el material manipulatiu.

Un dels documents que millor recull els seus plantejaments sobre l'educació matemàtica infantil és el seu manual de Didàctica de les Matemàtiques per al professorat d'Educació Infantil , escrit en català, i que va titular Per una Didàctica de la Matemàtica a l’escola. I. Parvulari (Canals, 1989). En aquest document, de forta inspiració piagetiana, va organitzar els coneixements matemàtics infantils en tres tipus d'activitats mentals, associades respectivament al coneixement físic (identificar) i el coneixement matemàtic (relacionar i operar). Amb això, volia deixar palès que els nens i nenes, primer, identifiquen o reconeixen per exemple les quantitats d'elements en situacions concretes (amb material, dibuixos, etc.) i posteriorment, poden comparar-les (a partir de relacions d'equivalència i ordre) i operar amb elles. Va estendre aquest plantejament sobre els números i el càlcul als continguts vinculats a la lògica, les mesures i la geometria, oferint així una visió de conjunt que posava de manifest les connexions entre continguts matemàtics de naturalesa aparentment diferent.

Ja en la recta final de la seva carrera, i gràcies a l'obtenció l’any 2001 del premi Jaume Vicens Vives a la Docència Universitària, de la Generalitat de Catalunya, va idear i va posar en pràctica el Gabinet de Materials i de Recerca per la Matemàtica a l'Escola-GAMAR, actualment integrat dintre de la Càtedra de Didàctica de les Matemàtiques M. Antònia Canals, en el qual va recopilar una àmplia selecció de materials per a treballar aquests aspectes.

Maria Antònia Canals ha rebut nombrosos reconeixements, entre els quals la Creu de Sant Jordi (2006), la Medalla d'Honor de Barcelona (2009) i la Medalla d'Honor de la Xarxa Vives d'Universitats (2012). La Biblioteca de la Universitat de Girona custodia des del 2011 el Fons M. Antònia Canals, format per uns 500 volums majoritàriament sobre matemàtiques i el seu ensenyament i aprenentatge.