L’Anna està nerviosa quan arriba a l’escola. Li suen les mans i li fa mal la panxa. Una de les companyes, Emma, és molt dominant. Treu el dinar als altres i decideix qui juga i qui no juga al pati. Aquesta escena -tan real en el dia a dia escolar- pertany a «Avui no jugues», un conte infantil de Pilar Serrano per ensenyar als fills i les filles com identificar i combatre l’assetjament. L’assetjament escolar no és un joc. No són coses de nens. No és una baralla puntual. És un maltractament físic, psicològic o verbal que es produeix de forma reiterada a les aules o a les xarxes socials.
A Espanya, prop del 17% dels alumnes de 15 anys -enfront del 23% de mitjana de l’OCDE- ha patit assetjament escolar, segons recull l’informe PISA del 2018. Amb motiu del dia internacional contra l’assatjament (2 de maig) l’associació No a l’Assetjament Escolar (Nace) llança la campanya «Jo sí que et crec», un lema feminista encaminat ara a empoderar els nens, nenes i joves que pateixen fustigació per part dels seus companys. Combatre’l és cosa de tots: estudiants, docents, progenitors i responsables polítics. Com? Per començar, amb aquest grapat de receptes.
1. Creure la víctima
L’assetjat se sent incomprès i qüestionat, així que la majoria de vegades cau en un estat de desvaliment i decepció que el portarà al mutisme. «Si no el creiem, no tornarà a parlar-ne. A això s’hi afegeix el retret dels companys que, si el tema transcendeix perquè no s’ha tractat amb la necessària confidencialitat per part dels adults, en diran espieta», explica una portaveu de Nace. L'associació denuncia que la manca de formació del professorat en temes d'assatjament fa que els docents siguin «incapaços de desmuntar la paraula xivato». No és qüestió de ser xivatos. És qüestió de ser valent, solidari i empàtic, insisteix la portveu de Nace.
2. Aïllar l’agressor
«De vegades els cracs són els que defensen, no els que ataquen». Sota aquesta premissa l’Atlètic de Madrid ha publicat un vídeo en què un nen rep les burles dels seus companys al menjador de l’escola. Quan un li tira menjar, un altre xaval per al cop amb una safata. «Contra l’assetjament, el coratge i el cor», conclou l’emotiva campanya. Acompanyar els assetjats i enfrontar-se als assetjadors i mai «riure'ls les gràcies» és, de fet, una de les principals receptes contra el bullying. Al conte infantil Avui no jugues, el calvari de la petita Anna acaba quan la resta dels nens i nenes de la classe fan pinya amb ella davant de la dictadora Emma.
3. Saber per què assetgen
Claudia Bruna, autora de l’assaig Educar contra l’assetjament, dona algunes pistes: «Perquè volen fer-se els importants, perquè tenen problemes, perquè potser els seus pares no els estan educant de la manera més correcta, o perquè els assetgen a ells i estan plens de ràbia». Bruna insisteix que, incapaços de regular les seves emocions, molts assetjadors persegueixen una sensació de superioritat envers els altres, especialment els que semblen vulnerables. Malauradament, el poder els ofereix popularitat, atenció i lideratge. Moltes vegades i per diferents motius, l'assetjador sent gelosia cap al seu assetjat, per exemple, per treure millors notes.
4. Conscienciar amb contes
La conscienciació davant l’assetjament ha de començar des de la infància. Les llibreries estan plenes de contes perquè mares i pares llegeixin amb els seus fills i aquests aprenguin a identificar i combatre l’assetjament. Avui no jugues n’és un exemple. Un altre és El jardí de les abraçades, escrit per José Antonio Luengo i publicat per Sentir, editorial especialitzada en la conscienciació dels problemes infantils, des dels abusos sexuals fins a la malaltia o la pèrdua. La protagonista del llibre, Tesa, observa que el seu amic Víctor està trist durant els esbarjos a l'escola. El motiu és que hi ha companys que se'n riuen i li fan comentaris despectius. Què pot fer Tesa? Ha de donar importància al que està passant o millor que ho deixi passar?
5. Fomentar l’empatia
Posar-se al lloc de l’altre per respectar i comprendre les emocions i els sentiments és fonamental per promoure la convivència escolar. El Ministeri d’Educació ha desenvolupat un projecte amb Samsung anomenat Assignatura empatia, en què els alumnes són testimonis, amb unes ulleres de realitat virtual, d’un cas de ciberassetjament.
6. No miris cap a un altre lloc
«Els monstres no són només els botxins sinó també els que miren cap a una altra banda». La frase és d’Eloy Moreno, autor de literatura juvenil l’última novel·la del qual, Invisible, és fonamental a les aules. Basada en fets reals, explica la història d’un nen assetjat que no entén què està passant i s’inventa una realitat paral·lela: ser invisible. El germen del llibre va ser, precisament, la trobada que va tenir Moreno amb una amiga que havia estat víctima i que 20 anys després seguia plorant cada vegada que en parlava. Un altre dels llibres de referència per als escolars és el supervendes Wonder, la lliçó d'August, en el qual la novaiorquesa Raquel J. Palacio narra l'aterratge a l'escola d'un xaval que pateix una malformació facial greu provocada per una malaltia rara. Té l'amor incondicional dels seus pares (Julia Roberts i Owen Wilson a la versió cinematogràfica que es va estrenar el 2017), però la crueltat de molts dels seus companys el fa patir. Als Estats Units, el llibre està inclòs entre les obligades lectures curriculars perquè els professors plantegin als alumnes el debat del bullying.
7. Veure pel·lícules
Els pares i les mares poden recuperar pel·lícules que reflecteixin aquesta xacra. L’aterridora Carrie (Brian de Palma, 1976) és un clàssic. Basada en la novel·la de Stephen King, mostra com una noia amb una mare fanàtica religiosa és odiada per tots els companys. A Espanya, els cineastes José Corbacho i Juan Cruz van recórrer a professors i alumnes assetjats i assetjadors a la vida real per escriure el guió de Cobardes. Un docent els va dir: «He estudiat oposicions per ensenyar història, no pas per ser policia». Cobardes està disponible a la plataforma Filmin, on també es pot veure Bullying, de Josetxo San Mateo.
