"L’adolescent ha d’experimentar i provar, i l’adult l’ha d’ajudar a aprendre el que està vivint"

Durant la seva reflexió sobre l’etapa de l’adolescència, Vallory ha insistit que ens “imaginem que l’etapa de l’adolescència és transitòria i sense importància” i que en canvi “l’edat adulta és una etapa molt més dura”. Per l’analista social, el problema és que “la idea d’una vida normal, amb certs estirabots durant l’adolescència, és una ficció” i això fa que “molts adults hagin d’amagar impotències, dificultats i complicacions”. Funes per la seva banda ha indicat que “és una etapa clau per una part de la construcció de la vida adulta i que és necessari que les persones adultes ajudin i caminin al costat d‘aquests adolescents”.

Pels dos experts en educació és important que els adolescents comptin amb un adult accessible. Vallory ha explicat que s’ha d’aconseguir un doble acompanyament entre la proximitat i la distància, que ha descrit com un “equilibri complicat”, i Funes ha proclamat que “l’adolescent ha d’experimentar i provar, I l’adult no li pot demanar que no caigui, sinó que l’ha d’ajudar a aprendre el que està vivint”. 

Una de les problemàtiques segons Funes és que “el món en el qual viuen els actuals adolescents és un món molt diferent del que han viscut els seus pares” i això genera als adults moltes incerteses. Per Vallory, els adults “projectem en els adolescents les nostres mancances” i costa molt que “pares i mares siguin conscients que la vida dels seus fills és seva [dels fills], i no el projecte de la vida que ells [els pares i mares] han imaginat”.

Abandonament escolar

Durant l’acte també han reflexionat sobre el fracàs i l’abandonament escolar. Després de realitzar una radiografia de l’Alt Empordà, la segona comarca catalana amb més abandonament escolar i amb la taxa més baixa d’escolarització, Vallory ha relacionat el fracàs escolar amb elements com el tipus d’aprenentatge o l’acompanyament i ha criticat la paradoxa de “crear sistemes educatius obligatoris que acaben fent fora els qui no encaixen”.

“La realitat que tenim és que les xifres de fracàs i abandonament són xifres enormement classistes”, i que l’èxit educatiu està “vinculat a la idea del mèrit i de l’esforç” ha manifestat Vallory. A tot això, Funes ha afegit que “se suposa que l’escola neix per obrir finestres i donar oportunitats més enllà de les realitats que li ha tocat viure a cadascú”.

Els dos protagonistes de l’acte han aprofitat l’ocasió per presentar els seus últims llibres. Eduard Vallory ha explicat que a Aprendre parla sobre la seva experiència educativa, el fracàs escolar, la capacitat d’aprendre i la vida. En resum, una dura situació en la qual “a qui li va bé l’escola, li va bé la vida. Per tant, si suspens a l’escola, no esperis gran cosa de la vida”. Per la seva banda, Jaume Funes a la novel·la Encara he de viure descriu sis vides adolescents símbol de moltes vides quan s’acaba l’ESO. Segons Funes, el llibre “no dona consells” i reflexiona sobre “què hauria estat de la vida d’un dels personatges adults del llibre si durant l’adolescència hagués trobat una persona adulta pròxima, accessible, que li interessés el seu món”.

La xerrada s’ha organitzat coincidint amb el 125è aniversari de la Fundació Sant Vicenç de Paül, que ja fa més d’un segle que s’ocupa de donar suport educatiu a infants i joves de l’Alt Empordà que es troben en situació de vulnerabilitat. Entre els projectes que impulsen des de la seu que tenen a Figueres està KSAMEU, que enguany fa 15 anys i s’adreça a adolescents i joves de 12 a 18 anys que necessiten suport socioeducatiu en horari extraescolar, l’Atrapa-somnis (per infants de 10 a 12 anys), l’Espiadimonis (per infants de 8 a 12 anys a Sant Pere Pescador) o l’Emparaula’t (programes d’alfabetització i coneixement del país que s’adreça a persones adultes).