Quiosc

Diari de Girona

El debat entre l’horari continuat i partit divideix pedagogs i famílies

Els instituts escola de Catalunya hauran de fer un mínim de tres tardes lectives a Secundària a partir del setembre

Famílies de l’institut escola de Lloret de Mar, en contra de l’horari partit. David Aparicio

L’avançament de la tornada a les aules comportarà la introducció, només al setembre, de la jornada contínua a Infantil i Primària, que ja funciona habitualment a Secundària (de 8.00 a 14.30 del matí). La mesura ha disparat alertes entre famílies i docents, que temen que aquest horari escolar s’instauri, com passa a bona part de l’Estat espanyol. «No serà així. La Primària seguirà en jornada de matí i tarda», afirma a El Periódico (del mateix grup que Diari de Girona), la secretària de Transformació Educativa del Departament d’Educació, Núria Mora.

La conselleria de Josep Gonzàlez-Cambray no és massa partidària de la jornada contínua, al contrari. La seva aposta és estendre la jornada partida a l’ESO als instituts escola. El Departament ha ordenat que tots els instituts escola, on conviuen Infantil, Primària i ESO, que ja estiguessin en funcionament el curs 2020-21 «hauran de transformar el seu horari marc en saludable». Això significa que en totes les etapes hi haurà d’haver una franja de 12.00 a 14.00 per a menjar i descansar.

Dels 97 instituts escola que hi ha a Catalunya, 27 no realitzen cap activitat lectiva a la tarda o només una o dues tardes. A partir del setembre hauran de fer jornada partida un mínim de tres tardes a la setmana. Els instituts escola sorgits d’una fusió que entrin en funcionament aquest curs podran mantenir l’horari, però el curs 2023-24 ja hauran de passar a la jornada partida. A la resta d’instituts, el Departament d’Educació els permet seguir amb la jornada intensiva o adoptar l’horari dels instituts escola.

El 80% d’instituts fan jornada intensiva. Mora nega que Educació vulgui introduir la jornada partida en aquests centres, com donen per fet molts docents. Detalla que la idea del Departament és que allarguin l’horari per a incloure el servei de menjador. «Per equitat, volem que els instituts tinguin menjadors oberts perquè els alumnes puguin quedar-se a dinar», explica. No serà per aquest curs perquè s’ha de veure com recuperen aquest servei.

Sobre la jornada contínua o la partida hi ha visions contraposades. Una de les últimes aportacions ha vingut de la mà de Marta Ferrero, Lucas Gortazar i Ángel Martínez Jorge, que han publicat un estudi que conclou que la jornada contínua (matinal, intensiva o compactada) és un model social i educatiu regressiu. L’estudi assenyala que la pandèmia ha accelerat a Espanya la implantació de la jornada contínua a Primària i veu «molt probable» que aquesta sigui la tendència de futur. Afegeixen que aquest model és una font de desigualtats. «La jornada matinal està associada a una rotunda menor participació a les extraescolars en comparació amb els de jornada partida».

El debat té tres actors: alumnat, famílies i professors. A nivell pedagògic, Ferrero, Gortazar i Martínez admeten que «no existeix evidència rigorosa de l’efecte de la modalitat de jornada sobre el rendiment acadèmic». Del que sí que hi ha evidència «abundant» és que «el temps a l’escola suposa un impacte positiu en els alumnes en termes acadèmics i socioemocionals». També hi ha evidències que la jornada partida s’adapta millor als bioritmes dels alumnes i millora la seva salut.

«No existeix evidència rigorosa de l’efecte de la modalitat de jornada sobre el rendiment acadèmic»

decoration

Pel que fa a les famílies, l’estudi subratlla que «la jornada contínua té un efecte negatiu i significatiu en els ingressos i la feina de les famílies, especialment gran per a les mares, que són les que concentren el 66,4% de l’impacte, la qual cosa agreuja la bretxa de gènere».

El president de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, rebutja el debat «simplificat i pobre» de ‘continuada o partida’ i el resitua vinculat a tres problemàtiques: d’una banda, la reforma horària. «Tenim horaris impossibles com a societat», exposa. L’altre problema és el del mercat laboral. «La jornada intensiva que s’aplica a Espanya és disfuncional perquè no hi ha famílies que treballin cinc hores». I el tercer: la jornada lectiva. Palacín defensa que les escoles «han» d’oferir «activitat educativa» (que no lectiva) fins a les 16.30. «Tancar l’escola o l’institut a les 14.30 o les 15.00 és un problema. Converteix l’escola en una acadèmia matinal, en la qual desapareix el servei de menjador i es privatitzen les tardes», sosté.

«Tancar l’escola a les 15h és un problema, la converteix en una acadèmia matinal on desapareix el servei de menjador i es privatitzen les tardes»

Ismael Palacín - President de la Fundació Bofill

decoration

El sindicat de professors de Secundària Aspepc va ser el que el 2010 va convèncer l’aleshores consellera Irene Rigau per a introduir la jornada contínua a l’ESO. El seu secretari general, Xavier Massó, assegura que a les tardes cau l’atenció i la disciplina dels alumnes. A més, destaca que la contínua ha suposat una millora de la convivència i horaris més racionals.

Una nova despesa: el servei de menjador

Les famílies dels instituts escola que a partir del curs vinent faran jornada partida a l’ESO estan preocupades pels efectes del canvi. El primer, que els tocarà la butxaca, serà el menjador. Els estudiants que visquin a prop del centre podran anar a casa a menjar i tornar, però la resta, s’haurà de quedar a dinar. Com s’organitza? Hi ha suficient espai? Com afectarà a les famílies la despesa del servei de menjador? Es donaran beques menjador? Portar menjar de casa pot ser una opció? Són preguntes per a les quals les famílies encara no tenen respostes. «Tot això s’hauria de parlar o d’haver parlat. Ha d’haver-hi un debat i no s’ha fet», lamenta Lluís Vila, president de Fapaes, una associació que agrupa més de 4.000 famílies d’alumnes de Secundària. No estan en contra de la «jornada saludable» perquè «no podia ser que els alumnes mengessin a les 15.30 o les 16.00», però sí que adverteixen que hi ha una sèrie de components que s’han de tenir en compte. «A Barcelona ciutat serà més fàcil, però a comarques no ho serà tant», apunta Vila. «No és viable, no tenim prou espai per a acollir el servei de menjador dels estudiants d’ESO, haurien de menjar a les aules o a la biblioteca però això no és ni higiènic ni saludable», explica la presidenta de l’AMPA de l’institut escola de Lloret de Mar, Mònica López.

El canvi també afectarà a l’horari de les activitats extraescolars. I en els municipis més petits, repercutirà en els horaris del transport interurbà. És per això que molts centres situats en aquests entorns planegen demanar una pròrroga d’un curs per a ajustar tots aquests aspectes.

Compartir l'article

stats