Més de 40.000 estudiants han acabat aquest dijous els exàmens de selectivitat. Després de dos anys d'estudi de batxillerat i l'esprint final per a les proves d'accés a la universitat (PAU), la sort està tirada. Coneixeran les notes el pròxim 29 de juny i cap al 14 de juliol coneixeran les notes de tall i si entren o no al grau universitari que hagin sol·licitat.
En aquesta edició de les PAU, els estudiants han trobat, en general, els exàmens fàcils i assequibles, amb l'excepció de la prova de Física, que algun estudiant descrivia com "per entrar a la NASA" i de la de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials. Però els exàmens de llegües (Castellà, Català i Anglès) i el d'Història no han suposat massa problema per als joves. A El Periódico de Catalunya, del mateix grup editorial que Diari de Girona, s'ha seguit la selectivitat a peu de campus. Així s'ha explicat dia a dia.
L'inesperat adverbi focal
L'adverbi focal va marcar el primer dia de la selectivitat 2022. A l'examen de Llengua i Literatura Castellana, els alumnes havien d'escriure una frase amb aquesta paraula. I a molts els va agafar per sorpresa; no sabien què era. Segons la RAE, l'adverbi focal "posa èmfasi en el que segueix". Poden ser adverbis focals, en funció de l'oració, 'només', 'també', 'inclús' o 'precisament'. La resposta que apuntava Universitats en la correcció era 'només'. La frase completa proposada era "Va poder ser derrotat per Anna només allà" ("Pudo ser derrotado por Ana solo allí"). En aquest as, només emfatitza el lloc (allà).
En aquesta jornada, l'examen de Física va alterar a molts estudiants. "Després d'aquest examen ja pot entrar a la NASA", deia un. "No sabia que per fer l'examen de Física havies de tenir el doctorat", va afegir un altre.
La derivada de 'carn'
El segon dia de la selectivitat va ser el de la derivada de carn. A l'examen de Llengua i Literatura Catalana es va demanar als estudiants que completessin la següent frase amb una paraula derivada de carn: "El presumpte culpable va cometre l'assassinat amb traïdoria i (carn)". Les respostes considerades correctes són 'acarnissament' o 'encarnissament'. L'exercici va despistar a molts alumnes que can escriure 'carnisseria', 'carnassa' o 'carnissada'. A posteriori, a més, va sorgir un debat lingüístic a compte de la paraula 'encarnissament'. És una paraula que no és normativa i no figura al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, però existeix i està recollida al Diccionari Català Valencià Balear d'Alcover i Moll, per la qual cosa és correcte.
El catalanisme a Història
El tercer dia de selectivitat va ser el de les preguntes sobre el catalanisme. Les preguntes sobre història de Catalunya van prendre bona part de l'examen d'Història, comú a tots els estudiants matriculats. "Semblava un examen d'Història de Catalunya", resumia un alumne. El cert és que dels quatre exercicis, dos eren sobre història d'Espanya, i els altres dos sobre fets històrics catalans. Si bé és cert que les preguntes 'catalanes' eren més denses i més extenses.
El Departament d'Universitats ha aprofitat l'últim dia de les PAU per provar unes tecnologies que garanteixen l'anonimat dels alumnes en l'elecció de l'idioma dels exàmens. En aquesta selectivitat, en compliment d'una sentència del TSJC, els alumnes van haver d'omplir un formulari anònim en el qual indicaven en quina llengua volien que els donessin els exàmens: català, castellà o aranès.
