Quiosc

Diari de Girona

L'elecció dels estudis universitaris torna a mostrar el biaix de gènere

El 25,5% dels que s'han matriculat a l'Escola Politècnica de la Universitat de Girona són noies, enfront del 74,5% de nois. Els graus amb més noies matriculades són Enginyeria Biomèdica i Arquitectura

Alumnes fent pràctiques en un laboratori de la UdG MARC MARTI

La preinscripció universitària pel curs vinent repeteix els patrons tradicionals i marca una gran diferència entre els nois i les noies a l’hora de triar carrera. Hi continua havent una bretxa de gènere molt marcada, sobretot, a les àrees dels estudis STEM (ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques), que solen triar els nois.

Com a resultat d’això el talent femení està absent en aquests sectors, que són essencials pel desenvolupament del país i que, en un futur, pot suposar una bretxa socioeconòmica perquè són les professions més remunerades. Això suposa construir un futur sense la pluralitat i riquesa de visions i capacitats que poden aportar els dos sexes. Tal com indica Judith Viader, presidenta del Patronat de la Politècnica de la UdG, «la ciència i la tecnologia ens permeten impactar en positiu en la societat i el territori, per això cal que aquest ecosistema de coneixement sigui el més ric possible, la diversitat de mirades suma».

Judith Viader, presidenta del Patronat de la Politècnica de la UdG ANIOL RESCLOSA

«El més difícil en la gestió del talent és posar en pràctica allò que es diu: les empreses també tenim un paper actiu en fomentar que els llocs tradicionalment masculinitzats els ocupin dones»

Judith Viader - Presidenta del Patronat de la Politècnica UdG

decoration

A l’Escola Politècnica de la Universitat de Girona (EPS) un 25,5% de noies s’han matriculat pel curs 2022-23, enfront del 74,5% d’homes. Maria Àngels Pèlach, la directora de l'EPS explica que «la situació ha millorat des del 2017 que teniem un 20% de noies de nova entrada». Tot i això, també assegura que «no sé si podrem arribar mai al 30% perquè són estudis que les noies no trien. Sí que hi ha estudis en el que hi ha més d’un 30% de noies, però en d’altres no arriba al 10%».

D’entre els estudis de l’Escola Politècnica de la UdG també hi ha alguna diferència de gènere. En un estudi relativament nou, Enginyeria Biomèdica, el percentatge de dones és més alt que el dels homes, concretament hi ha un 70% de noies de nova entrada. I a Arquitectura el percentatge de noies també és més elevat, concretament un 59%. Per un altre costat, en el cas de l’Enginyeria Informàtica, només un 7% de l’alumnat són noies. «La diferència entre l’Enginyeria Biomèdica i la Informàtica és que, potser, en la segona hi ha una preconcepció, que pot ser falsa, del que fan els informàtics i pot ser que, per això, algunes noies no la triïn» afegeix Pèlach.

Maria Àngels Pelach ANIOL RESCLOSA

«A la Politècnica no sé si podrem arribar mai al 30% de noies estudiants, perquè són estudis que no trien. Sí que hi ha estudis en el que hi ha més d’un 30% de noies, però en d’altres no arriba al 10%»

Maria Àngels Pèlach - Directora de l'Escola Politècnica Superior de la UdG

decoration

Revertir la situació

Per intentar revertir aquesta situació i fer que les noies s’interessin més per aquests tipus d’estudis, la directora de l'EPS comenta que han enviat enginyeres a centres de secundària perquè les noies vegin que és possible triar aquest camí en comptes del qual la societat estableix. Cristina Sànchez Miret, sociòloga de la UdG, també considera que a les escoles, en els estudis preuniversitaris, és on s’ha de fer la feina, perquè aprenem des de petits, però també assegura que és complicat «ja hi ha programes que animen al fet que les noies facin altres carreres, però alhora, a les escoles hi ha molts missatges contraris a aquests programes. Són missatges que anem reproduint tots, l’escolà no està preparada per no ser masclista, i nosaltres tampoc». Per un altre costat, Judith Viader, afegeix que «és un cicle que s’inicia fins i tot abans d’escollir carrera universitària: a l’escola, a les famílies a l’entorn... Per tant, estic convençuda que és molt important tenir referents de gènere en llocs tecnològics d'alt nivell». Viader també apunta que perquè les noies se sentin atretes pels estudis d’aquest àmbit caldria «visibilitzar dones ocupant llocs tecnològics en concret però també càrrecs destacats tant a l'empresa, com a la Universitat o en els Consells i Associacions».

Cristina Sànchez Miret ANIOL RESCLOSA

L’arrel de la bretxa de gènere és la societat «hem intentat trencar sostres i barreres, però continuen sent-hi» declara Sànchez Miret. «Ara hi ha alguns llocs de treball que es feminitzen o es masculinitzen, però encara hi ha la barrera entre home i dona, això ens determina socialment». La sociòloga assegura que hi ha gent que intenta fer una transformació total de si mateixa, però que, en definitiva som masclistes perquè «està definit per la societat, aquesta ens porta cap aquí. Per exemple, a la que no vigilo les meves accions, veig que continuo sent masclista». Per acabar amb aquesta diferenciació de gènere la sociòloga assegura que el més important són les escoles «hem d’aprendre, com a mestres quins mecanismes no s’han de reproduir, però, sent masclistes, costa molt fer-ho». Afegeix que «si no succeís, la carrera que triés cadascú donaria igual i la gent triaria el que li agrada, però encara hi ha camins preestablerts per nois i per noies».

Dones a Dret

La diferència entre els dos gèneres és present en tots els àmbits. A la carrera de Dret hi ha moltes dones, i en els jutjats hi ha més equilibri, però encara no hi ha dones en posicions importants, ja que aquests llocs els ocupen els homes. Albert Ruda, degà de la Facultat de Dret de la UdG afirma que «fins que no tinguem un Suprem dominat per dones, que potser és el que tocaria, hauran de passar uns anys i la societat haurà de canviar».

«Algunes companyes juristes diuen que hi ha un sostre de vidre que fa que no accedeixin a aquests llocs de responsabilitat», diu el degà. «La legislació està feta per homes i aplicada per homes i recull biaixos propis de la visió masculina. Això canviarà a mesura que la legislació reculli aquest altre punt de vista».

«L'ÀMBIT DE LES STEM NO ATRAU EL TALENT FEMENÍ»

L'estudi de l'Observatori Social de la Fundació «La Caixa» anomenat «L'àmbit de les STEM no atrau el talent femení» va comprovar que a Espanya només el 16% dels professionals de l'àrea de les STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) són dones, i només un 0,7% de les adolescents estan interessades a estudiar un grau d'aquest àmbit, que contrasta amb el 7% dels nois.

L'estudi ha arribat a la conclusió que les dones no solen escollir graus STEM, però una vegada iniciat aquest tipus d'estudis són les que menys l'abandonen. A les Universitats presencials, que representen el 85% del total, el percentatge d'abandonament global de les dones és entre 2 i 6 punts inferiors que els homes. En el conjunt del sistema universitari espanyol, les dones tenen un rendiment acadèmic més alt en relació amb les assignatures superades en les quals es van matricular. A l'àrea de les STEM es detecta el mateix patró. La nota mitjana dels dos sexes és similar, però els homes obtenen millor nota en carreres vinculades a les matemàtiques (7,2 sobre 10), mentre que les dones presenten millors resultats acadèmics en enginyeries i arquitectura (6,8 sobre10).

Segons l'estudi, el següent pas és definir quan i en relació amb quins aspectes s'inicia la bretxa de gènere, i com evoluciona aquesta bretxa durant l'educació preuniversitària.

Compartir l'article

stats