Tot i que els menjadors escolars cada vegada fan més esforços per a pujar al tren de la dieta saludable, encara són pocs els que estan disposats a aparcar el preu i a apostar per productes de quilòmetre zero. «No estem comprant aliments del nostre territori», denuncia la directora de l’associació Menjadors Ecològics, Nani Moré, que assessora i acompanya institucions públiques i centres educatius d’arreu de l’Estat espanyol en l’evolució dels respectius menús escolars cap a models més sostenibles.
I és que més enllà d’inculcar hàbits alimentaris saludables, defensa que els menjadors escolars també han de tenir una altra missió: «Tenen el potencial de fer que la despesa per la cistella de la compra repercuteixi en el territori i generar així un model d’economia circular més sostenible». En aquest sentit, Moré lamenta que «es decanten pel preu en detriment a la qualitat». En un context en què d'inflació acapara l’ordre del dia, defensa que «apostar pel territori és clau». Tot i això, lamenta que només un 20% de les escoles catalanes compren productes de proximitat en «presència elevada». Això, assegura, repercuteix directament en el consum d’aliments de temporada: «Comprar productes locals vol dir que ens estem adaptant a la temporada». Però aquest, és el peix que es mossega la cua. I és que fa 10 anys, sosté, «la mitjana d’edat dels productors era de 59 anys i ara ja se situa als 62». «A mesura que deixem de comprar productes de proximitat, les explotacions tanquen i cada vegada serà més difícil tenir disponibilitat d’aquests aliments». En aquest sentit, fa una crida a «analitzar» els productes disponibles en cada zona per a dissenyar en menú escolar «més saludable i sostenible», donant prioritat a productes frescs i de temporada. El gran avantatge, defensa, és que Catalunya és un territori «molt divers» a partir d’on «podem arribar a tenir tot un menú de producció pròpia», des de carns a fruita i verdura, passant per pasta, arròs o oli d’oliva. A més, apunta que «quan més saludable i sostenible és el menú, menys necessitat hi haurà d’adaptar-lo a al·lèrgies i intoleràncies alimentàries».
"Només un 20% de les escoles catalanes compren productes de proximitat en presència elevada"
Els grans errors
Però encara queden deures per a fer. Segons el cap del servei de Promoció de la Salut de la Subdirecció Regional a Girona de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, Carles Mundet, els menús escolars encara han de «reduir el consum de carn vermella, processada i d’aliments precuinats; incrementar la presència de llegums, fruita i hortalisses; incorporar proteïna vegetal en detriment de la proteïna animal; afegir aliments integrals (arròs, pasta o pa); utilitzar oli d’oliva verge per a cuinar; o donar prioritat a aliments de temporada i de proximitat».
De fet, des del Programa de Revisió de Menús Escolars (fruit d’un conveni entre els departaments de Salut i Educació), analitza des del 2006 una mitjana de 100 menús escolars l’any. «Un dels aspectes clau per a millorar els menús escolars està en la contractació de les empreses que gestionaran el menjador», assegura Mundet, a partir d’on han elaborat un document perquè els Consells Comarcals i els Ajuntaments tinguin una guia de criteris alimentaris que vagin en consonància amb el que després el programa analitzarà, que actuarà com a «filtre». Entre d’altres, i d’obligat compliment d’adjudicació, estipula la freqüència d’aliments per setmana en primers i segons plats; el consum de pasta o arròs integral «com a mínim 1 cop per setmana»; amanida de guarnició «entre 3 i 4 vegades a la setmana»; presència de fregits «un màxim de dues vegades a la setmana»; o proporcionar «algun» producte fresc (hortalissa crua o fruita fresca) «en cada àpat». Com a criteris avaluables, afegeixen «diversificar el tipus de peix que s’inclou als menús i preferentment que sigui de pesca sostenible i de proximitat (evitant el panga o la perca)» o « incorporar aliments de producció ecològica sempre que siguin de temporada i de producció local», sosté Mundet. Amb tot, defensa que «els menjadors escolars han millorat al llarg dels anys» i sosté que «els criteris també han anat canviant».
Tot i això, la fundadora de Menjadors Ecològics alerta que la verdura present als menjadors escolars està «destemporalitzada» i «massa sovint» és congelada. A més, apunta que la cuina in situ no és garantia de qualitat. «Moltes cuines in situ estan sobrevalorades perquè les elaboracions no es fan amb producte fresc ni es mima la cadena».
La guerra del preu
Segons el propietari de l’empresa gironina dedicada a l’alimentació escolar Teca & Xerinola, Jordi Arnall, el problema està en el model. «No pot ser que per un costat les famílies estiguin disposades a pagar una mica més per a tenir més qualitat i productes de proximitat i que per la seva banda els Consells Comarcals facin licitacions amb lots molt grans d’escoles on el que prima és el preu». En aquest sentit, lamenta que «si et regeixes pel preu, no pots donar qualitat». Per la seva banda, Moré sentencia que la qualitat del servei ha de ser un «projecte de país» que «no ha de dependre de les famílies, sinó de les administracions públiques». En aquest sentit, denuncia que els Consells Comarcals «no estan vetllant per la qualitat».
El rebuig social: el pal a les rodes dels menús saludables
El repte, però, passa per a reeducar. «L’hamburguesa de vedella es ven sola, però falta fer pedagogia per a donar valor a la proteïna vegetal», defensa Nani Moré. Una tesi que també comparteix el propietari de l’empresa gironina dedicada a l’alimentació escolar Teca & Xerinola, Jordi Arnall, que afirma que la «falta de costum» provoca rebuig en «certes» combinacions: «Si els fas una crema de verdures i llenties guisades creuen que els estàs donant dos primers, no entenen que la proteïna són les llenties». Amb tot, volen aconseguir «plats saludables atractius».
