L'estudiant arbucienca Anna Ferrer feia temps que havia copsat que "el moviment feminista estava agafant molta embranzida". I en el moment d'escollir temàtica pel seu treball de recerca, que li havia de donat el bitllet per a fer el salt a la universitat, ho va tenir clar: "S'havia posat de moda intentar incloure totes les persones en el llenguatge, així que vaig voler comprovar com ho feien els partits polítics", assegura Ferrer.

Sota el títol L’ús del llenguatge inclusiu en els partits polítics a Catalunya, ha analitzat el llenguatge que utilitzen els dirigents polítics del PP, Ciutadans i la CUP en debats (com a representació del llenguatge oral) i cartells (com a mostra del llenguatge escrit). La conclusió, apunta Ferrer, és que "l'ús del llenguatge inclusiu segueix sent artificial". En aquest sentit, assegura que "intenten incorporar-lo però és forçat". La fórmula oral més utilitzada, detalla, són els desdoblaments ("catalans i catalanes, homes i dones"). Tot i això, assenyala que "utilitzen el llenguatge inclusiu quan els convé", sobretot, en el cas dels cartells, "on poden estudiar i mesurar més les paraules".

Ara, el treball de recerca de la ja exestudiant de l'institut Montsoriu (ara cursa el Grau en Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona) ha estat distingit amb el guardó Premis de Recerca Jove 2021. "Ha estat una sorpresa, no m'hauria imaginat mai que el meu treball pogués arribar a tanta gent i fos tan ben rebut", assegura. Una altra arbucienca, Queralt Zamora, també ha estat distingida als Premis de Recerca Jove 2021, en el seu cas, pel treball de recerca Disseny i construcció d’un prototip de vehicle automòbil. A més, l'institut Montsoriu, d'on procedeixen les dues arbucienques, també ha estat premiat.