Cada vegada que parlem sobre temes relacionats amb la disciplina positiva, sobre bandejar els càstigs o no fer xantatge en l’educació, hi ha un dubte recurrent: què fem quan s’enfada molt i ens agredeix o ens insulta? Com podem gestionar els esclats emocionals des de la calma, l’amor i el respecte sense perdre els nervis? La veritat és que en aquestes situacions ens costa moltíssim mantenir la calma i no recórrer als crits o amenaces. Per això hem recopilat alguns dels consells per gestionar els esclats emocionals dels nostres fills que tres grans expertes tracten en els seus llibres.
No respondre amb agressivitat
Amaya de Miguel ens explica en el seu llibre Relájate y educa. Soluciones eficaces para los conflictos cotidianos que, «en la majoria dels casos, la reacció autoritària de l’adult no frena els insults, i per a l’única cosa que serveix és per augmentar la tensió entre els membres de la família. Aquest nen, que estava tan enfadat que no va saber filtrar les seves paraules, després de la reacció tan forta dels adults encara estarà més enfadat i li resultarà més difícil triar quins termes usa». En la mateixa línia, María Soto, experta en disciplina positiva, ens explica en el seu llibre Educa bonito que «la fermesa no sona a cop de porta, escarafalls o esbufecs. La fermesa sona a comprensió i respecte. A compassió i connexió. Perquè en establir límits, si no es fa de manera respectuosa, podem provocar tot allò que estàvem intentant evitar: aconseguirem exactament el contrari del que buscàvem». Per tant, i com bé apunta María Soto, «fins que no entenguem que el respecte es guanya amb admiració i no amb por, en lloc d’educar estarem ensinistrant».
Comunicació constructiva
La psicòloga infantil María Luisa Ferrerós, en el seu llibre Dame la mano, ens aconsella que «el primer de tot és canviar la forma en què nosaltres, els pares, abordem el tema. Optarem per la comunicació constructiva, en comptes de la destructiva, ja que l’etiqueta fa entrar el nen en bucle, per la qual cosa es frustra, ja que els seus pares suporten la teoria que ell és així». A més, la psicòloga afegeix que «el pas següent recomanable seria no deixar-se guiar per una cerca de Google i consultar amb un professional, que estalvia els malentesos i pors que sorgeixen quan busquem solucionar les coses d’una manera no professional».
D’altra banda, és important reivindicar l’exemple. Molts pares es pregunten d’on ha tret el nen aquests comportaments si a casa no es parla o s’agredeix d’aquesta forma. De Miguel ens recomana revisar el nostre llenguatge: «No sols les paraules que uses, sinó el teu to, el teu llenguatge corporal, el volum de la teva veu i els teus gestos facials. Tal vegada tu humilies i agredeixis el teu fill sense usar insults, amb expressions com per exemple: n’estic fart, no t’aguanto més, amb aquest nen no hi ha manera, sempre igual…». Encara que no estiguem insultant, aquests gestos de menyspreu i humiliació són ofensius per als nostres fills i no podem oblidar que ells aprenen del nostre exemple.
Abordar des de la calma
Abordar aquestes situacions des de la calma i el respecte no és sinònim de ser permissius o no posar límits. «La teva missió consisteix a contenir el nen que està en un esclat emocional fort, així que no et faci por parlar amb fermesa i assertivitat: estaràs creant límits sans, donant seguretat, contenint un nen desbocat i reforçant els valors familiars», assenyala De Miguel. I afegeix: «Digues al teu fill que comprens el seu empipament, que entens que vulgui manifestar-lo, que ha d’expressar-lo d’una altra manera i nomena la conducta positiva: en aquesta família no insultem, em fa molt de mal quan m’insultes o no puc ajudar-te mentre m’agredeixes». També és molt important que entenguem que en ple esclat no podrem parlar amb el nostre fill, perquè «està vivint un tsunami intern i les teves paraules no seran rebudes en la part del cervell que podria processar-les. Així que no intentis explicar-li llavors per què no ha d’insultar-te. En un altre moment, quan l’esclat hagi passat, ensenya al teu fill a identificar les seves dificultats», recomana De Miguel.
Veure el que hi ha darrere
Com sempre ens recorda Soto, «els mals comportaments són males decisions que ens parlen d’una necessitat. I davant la seva necessitat mal expressada, moltes vegades només tenim en compte com ho expressen, no el que senten de veritat». És aquí on entra la teoria de l’iceberg: «Imagineu-vos que el meu fill gran pega la meva filla petita i jo el castigo per penalitzar la seva conducta (part visible de l’iceberg). No obstant això, no miro la part no visible de l’iceberg per entendre què el fa pegar a la seva germana. En aquest cas, ho fa perquè té gelosia. Demà, en comptes de pegar-li, li amagarà les joguines. Jo tornaré a castigar-lo. Però la seva creença errònia (pensar que jo estimo més la seva germana) seguirà aquí». Per això és molt important que nosaltres sapiguem veure què hi ha darrere dels mals comportaments i també que ajudem els nostres fills a identificar aquestes dificultats o motivacions que els estan portant a comportar-se d’aquesta manera determinada.
Ajudar-los a abaixar la intensitat
«Sempre que puguis, desmunta l’agressivitat dels teus fills a través del joc», proposa De Miguel. L’experta ens explica que va practicar taekwondo i que, quan un dels seus fills es posa agressiu, «em poso en posició de combat i dono un parell d’instruccions en coreà. Em miren, riuen i diuen: Que rara ets! I l’agressivitat se’ls redueix».
La creadora de Relájate y educa ha batejat això com a «disciplina juganera», una eina que ens proposa per aconseguir que «el cervell del teu fill o la teva filla es desbloquegi perquè torni a pensar amb claredat. I el joc pot ajudar-te a aconseguir-ho». Finalment, és fonamental fixar-se en la necessitat que tenen els nostres fills de sentir-se estimats de manera incondicional. «Els nens que agredeixen amb freqüència necessiten saber que són estimats, de manera que has de fer que ho sentin cada dia, sobretot aquells en què les coses han anat pitjor», sentencia Amaya de Miguel.
