Per què hauries de deixar de dir als teus fills "no passa res" quan ploren

Hi ha frases que utilitzem sovint amb els fills amb les quals els ensenyem a reprimir les seves emocions

Nena plorant

Nena plorant / Pixabay/CC0

Marina Borràs

Quan els nostres fills ploren, donaríem el que fos per evitar la pena que senten. No ens sentim còmodes quan la gent del nostre voltant mostra emocions que considerem “negatives”, especialment si són els nostres fills, i per això intentem evitar-les costi el que costi.

“No passa res” o “no ploris” són només alguns exemples de frases que usem quan veiem als nens i nenes plorar. Però, quines implicacions tenen aquest tipus de missatges? Realment els estem ajudant a calmar-los?

Negar les emocions no les fa desaparèixer

El psicòleg Rafa Guerrero explica que ens passem la vida dient als nostres fills: “No ploris, si us plau”. I fem això perquè “tenim molta por i no sabem gestionar-ho”, indica el psicòleg. Però és molt important que validem i respectem les emocions dels nostres fills i filles, perquè a través de la connexió i la legitimació d'aquestes, puguem ser capaces de reconduir-les.

Dient als nens que “no passa res”, quan per a ells sí que passa i els està afectant, només aconseguim negar la seva emoció i li enviem el missatge que, quan els sorgeixin aquest tipus d'emocions (com la tristesa, la ràbia, l'empipament, la frustració…) la solució és no expressar-les. Això no significarà que deixin de sentir-les, sinó que, quan les sentin, hauran après a reprimir-les.

Begoña Ibarrola, psicòloga experta en educació emocional, apunta que “molts problemes de no tolerar la frustració es deuen al fet que es reprimeix l'empipament que comporta”. Per això és tan important, com assenyala la psicòloga, “legitimar les emocions que senten els nostres fills, acompanyar-los, celebrar l'alegria, consolar la tristesa, entendre l'empipament, donar confiança davant la por i no ridiculitzar ni reprimir les emocions”.

La metàfora de l'interruptor de les emocions

Rafa Guerrero utilitza una metàfora per a explicar dos models de gestió emocional: el model ON i el model OFF. En el primer, les emocions estan “enceses”, és a dir, a casa s'expressen les emocions, es legitimen, s'entenen… En el segon, per contra, “les emocions no tenen cabuda”.

Respecte al model OFF, el psicòleg aclareix que “el que no s'anomena, no existeix. Per tant, si un nen s'està desenvolupant en un context en el qual les converses giren al voltant de qualsevol cosa excepte l'expressió de l'emoció, anem malament”.

Amb el model OFF no estem permetent als nostres fills que experimentin certes emocions. Rafa ens posa un exemple: “Quan jo acompanyo al meu fill a dormir i el meu fill em diu: papà tinc molta por perquè vindrà el llop i em menjarà, si jo li nego aquesta emoció, l'estic fent amb molt bona intenció, segur, però estem anant en contra, menystenint i eliminant al nen”.

Nena plorant

Pixabay/CC0

“Si el teu fill t'està dient -perquè les emocions són subjectives- que té por, no hi ha res a mesurar, no hi ha res a buscar: sent por, aquesta és la seva realitat i no l'estem escoltant”, sentencia Rafa. 

Com ens recorda Begoña Ibarrola, “una bona gestió emocional aporta benestar i ajuda a prevenir trastorns. A mesura que ensenyem als nostres fills a manejar el seu món emocional, els estem donant recursos i estratègies per a saber què poden fer quan se sentin atemorits o tristes, quin potencial té aquesta tristesa, i també com ajudar-los a sortir-ne (estarem prevenint una depressió)”.