Com serà la nova selectivitat?

Les proves d’accés a la universitat, que aniran d’acord amb el model competencial de llei educativa, no estan a l’ordre del dia de la reunió d’aquesta tarda entre el Govern central i les autonomies, però és un tema difícil que es posarà a sobre la taula

Olga Pereda

Fa mesos que el Ministeri d’Educació, les comunitats autònomes i les universitats es reuneixen i treballen per elaborar el decret que reguli la nova selectivitat, una prova que ha d’anar d’acord amb el model competencial i menys memorístic imposat per a totes les etapes, batxillerat inclòs, en l’actual llei educativa (Lomloe).

La futura i remodelada selectivitat –que s’implantarà completament el juny del 2028– no està inclosa en l’ordre del dia de la conferència sectorial que se celebra aquesta tarda entre el Govern central i les conselleries. Però sortirà en el debat perquè és un tema complex i difícil.

Algunes comunitats governades pel PP, com Madrid i Castella i Lleó, exigeixen una selectivitat única a tot Espanya. El ministeri, però, no ho admet. «Una prova única no és possible des del punt de vista legal. Tampoc és necessari», va explicar el secretari d’Estat d’Educació, José Manuel Bar, poc després d’arribar al càrrec. El que sí que estudia el Govern és la possibilitat que les proves siguin més homologables, tant en els criteris d’elaboració com en els d’avaluació.

La nova selectivitat no s’implantarà totalment fins al juny del 2028, un any més tard del previst inicialment. L’objectiu és tenir més temps per dialogar i arribar a consensos i també per assentar a les aules la Lomloe, que ha entrat en vigor aquest any en els cursos senars i el que ve ho farà en els parells.

Fins al 2028, la selectivitat –una prova que té un altíssim nivell d’aprovats a Espanya– experimentarà canvis. Però seran graduals i començaran en el curs 2023-24. Aquell any, els estudiants titulats a batxillerat que vulguin accedir a la universitat hauran de superar uns exàmens similars, però no idèntics als d’ara. El model competencial anirà filtrant-se en les proves amb l’objectiu que els alumnes discorrin més i siguin més creatius. Al principi, es va estudiar la idea de fer proves tipus test, però es va rebutjar.

La selectivitat rebrà el nom tècnic de prova de maduresa perquè així ve recollit textualment a la Lomloe. Això és el que mesurarà, precisament. La maduresa acadèmica dels aspirants per fer estudis superiors. 

El còmput de la nota seguirà com fins ara. Les PAU suposaran un 40% i el batxillerat, un 60%. D’aquest 40% de la selectivitat, un 60% correspondrà a la prova de maduresa (els exàmens de les assignatures comunes, com ara anglès i història) i el 40% restant dependrà de la prova de modalitat (les assignatures de les especialitats en batxillerat).