Una mestra, en l'inici de la vaga: "Estem farts que no se’ns escolti, les decisions es prenen massa lluny de les aules"

Esgotament. Frustració. Desencant. Impotència. Així és com se senten molts professionals docents en el tret de sortida d’una nova fornada de mobilitzacions, que vol fer pressió després de setmanes de negociacions estèrils.

«Estem farts que no se’ns escolti, les decisions es prenen massa lluny de les aules», denuncia la mestra d’Infantil de l’escola Àgora de Girona, Aida Marés. En aquest sentit, lamenta que «tot es decideix des de dalt, sense posar els peus als centres educatius per a palpar la realitat del dia a dia».

Per això ha decidit donar suport a la convocatòria. «Ha estat una decisió difícil perquè potser la vaga no és la millor fórmula, però el curs passat vam aconseguir millores sortint al carrer i ho hem de seguir intentant», assegura Marés. 

Tot i que admet que a nivell econòmic «li dol» (la seva nòmina s’aprimarà 200 euros per fer dos dies de vaga), assegura que «és l’únic recurs que tenim per a reivindicar i demostrar el nostre malestar, si volem que ens escoltin hem de mobilitzar-nos». Amb tot, confessa que, per a compensar-ho, haurà d’estar-se d’altres coses. «Potser no podré sortir a sopar, però sé que haurà valgut la pena», assegura.

No obstant, sap que no tothom s’ho podrà permetre i això, reconeix, els pot fer perdre força: «Cadascú té la seva situació particular, hi ha persones que voldrien donar suport a la vaga però no poden assumir aquesta rebaixa».

La reivindicació que més l’angoixa, reconeix, és l’estabilització de la plantilla. «Ens estem preparant unes oposicions (previstes pel juny) i no sabem què serà de nosaltres el curs que ve, si estarem dins la borsa o si perdrem tots els anys treballats», apunta. A més, amb un problema afegit: «Tot és molt caòtic, fins i tot el currículum d’Infantil encara està en fase d’esborrany», lamenta.

Subscriu-te per seguir llegint