Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

El 32% de l’alumnat estranger de Salt, Girona i Figueres hauria de canviar d’escola per eliminar la segregació

La Fundació Bofill reclama més detecció, evitar vacants en la preinscripció i no assignar estudiants de matrícula viva en centres d’alta i molt alta complexitat

Diversos alumnes de l’escola Font de la Pólvora de Girona, jugant al pati. ACN

El 32% de l’alumnat estranger escolaritzat a les aules de Primària de Salt, Girona i Figueres hauria de canviar d’escola per a eliminar la segregació i aconseguir una distribució equilibrada de l’alumnat vulnerable perquè tots els centres educatius tinguin «la mateixa composició», apunta la cap del projecte contra la segregació escolar de la Fundació Bofill, María Segurola. I és que aquests són els tres municipis de les comarques gironines que aquest curs 2022-2023 han registrat una taxa més elevada de segregació escolar en l’etapa de Primària, segons un informe del Síndic de Greuges.

El document, que avalua els nivells de segregació dels municipis catalans de més de 5.000 habitants des de l’entrada en vigor del Pacte contra la Segregació Escolar al 2019, detalla que les cinc localitats gironines amb més segregació escolar a Primària són Girona, Salt i Figueres (que empaten amb un 32% de dissimilitud, la mesura que s’utilitza per a dimensionar la segregació escolar), seguit de Maçanet de la Selva i Palafrugell, amb un 30% en ambdós casos.

La capital del Gironès és, de fet, la que ha aconseguit una reducció més dràstica. I és que el curs 2018-2019 va registrar un índex de segregació escolar del 43%, 11 punts percentuals per sobre que les xifres actuals. «L’Ajuntament de Girona i el Departament d’Educació han fet grans esforços, des de la signatura del pacte local contra la segregació al canvi de zonificació, passant pel reconeixement administratiu de l’alumnat vulnerable», explica Segurola. En el cas de Salt, la taxa de segregació escolar també s’ha reduït respecte fa 4 anys, passant del 39% al 32%. A Figueres, les mesures desplegades en el marc del Pacte contra la segregació escolar també han aconseguit retallar la desigualtat a les aules, passant del 37% al 32% de dissimilitud, i a Maçanet de la Selva la reducció ha estat de 4 punts percentuals, passant del 34% al 30%. Per contra, a Palafrugell, l’índex de segregació escolar ha augmentat respecte el curs 2018-2019, del 29% al 30%.

«No depèn del volum»

Amb tot, Segurola defensa que la taxa de segregació escolar «no depèn del volum d’alumnat estranger que tingui un municipi sinó de com està repartit».

Tot i això, la responsable del projecte contra la segregació escolar de la Fundació Bofill apunta que les comarques gironines registren nivells de segregació «més baixos» en comparació amb altres zones de Catalunya (tot i que recorda que segueixen sent «alts») i que cap localitat gironina figura al rànquing dels 30 municipis catalans amb més segregació a les escoles. En aquest sentit, Ripollet, Molins de Rei, Tarragona, Sant Joan Despí, Móra d’Ebre, Montornés del Vallès, Lleida, Sant Feliu de Llobregat, L’Arboç i Badalona són els municipis catalans amb uns nivells de segregació escolar més elevats en l’etapa de Primària.

La desigualtat als instituts

En l’etapa de Secundària, Castelló d’Empúries és el municipi de les comarques gironines amb un índex més elevat de segregació escolar. De fet, figura en el llistat de les 30 localitats catalanes amb una taxa més elevada (ocupa el número 28). La radiografia, però, és completament diferent a la registrada fa 4 anys. I és que el curs 2018-2019 el municipi altempordanès tenia una taxa de segregació del 13% i ara la xifra s’ha doblat, fins arribar al 25%. «L’increment és molt alarmant, ha passat de tenir una segregació escolar baixa a estar entre els municipis més segregats de Catalunya», assegura Segurola. En aquest cas, alerta que «un 25% de l’alumnat estranger hauria de canviar d’institut per a tenir una distribució equilibrada». El segon municipi de la demarcació de Girona amb una taxa més elevada de segregació escolar a Secundària és Torroella de Montgrí (22%), seguit de Salt (21%), Sant Feliu de Guíxols (20%) i Girona (19%). A nivell de Catalunya, els municipis amb un índex més elevat de segregació escolar als instituts són Sant Fruitós de Bages, Esplugues de Llobregat, Tarragona, Ripollet, Badalona, Molins de Rei, Piera, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Sadurní d’Anoia i Sant Feliu de Codines.

No obstant, tenir un índex elevat de segregació escolar a Primària no és sinònim d’haver-lo d’arrossegar a Secundària. És el cas de Figueres, amb una taxa del 32% de dissimilitud a les escoles, però amb un 16% als instituts. «Més que un problema pot ser una oportunitat, perquè en funció de com es faci el pas de Primària a Secundària, els municipis tenen la possibilitat de reduir, i molt, la segregació escolar», defensa María Segurola.

Amb tot, assegura que «s’han fet avenços, però encara queda molta feina per a fer». En aquest sentit, lamenta que en municipis com Ripoll, Roses o l’Escala «la detecció d’alumnat vulnerable encara és baixa i hi ha un marge de millora important», i fa una crida a revertir-ho per a poder reservar places i garantir així una distribució equitativa. A més, alerta que «l’oferta de places en la preinscripció s’hauria d’ajustar al nombre real de cadires perquè no quedin vacants, perquè es concentrarien als centres més vulnerables». A més, Segurola recomana no assignar l’alumnat que arriba a les aules al llarg del curs (amb la fórmula de la matrícula viva) als centres més vulnerables i fer-ho, «prioritàriament», als centres de baixa complexitat. Per últim, reclama «revisar la zonificació a Primària i les adscripcions a Secundària per a garantir que hi hagi barreja d’alumnat en tots els centres educatius».

Compartir l'article

stats