Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Dues de cada tres llars d’infants privades es planteja tancar

Una escola bressol gironina lamenta que la gratuïtat d’I2 ha estat un «daltabaix»: «Hem passat de 20 a 8 alumnes per aula»

Un grup de nens jugant al pati d’una llar d’infants, en una imatge de recurs.

Un grup de nens jugant al pati d’una llar d’infants, en una imatge de recurs. / EFE

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Meritxell Comas

Meritxell Comas

Girona

Dues de cada tres llars d’infants privades catalanes es planteja abaixar la persiana a curt termini, segons una enquesta elaborada per l’Associació Catalana de Llars d’Infants, l’Associació de Llars d’Infants de Catalunya i la Coordinadora d’Escoles Bressol de Catalunya. Una situació límit a la que arriben «per la gratuïtat d’I2 a les escoles bressol públiques i la caiguda de la natalitat».

És el cas d’una llar d’infants de titularitat privada de la província de Girona -que prefereix mantenir l’anonimat- que confessa que «no sabem si podrem seguir oberts el curs que ve». La seva directora assegura que la gratuïtat d’I2 a les escoles bressol públiques els ha suposat un «daltabaix» a nivell de matriculacions: «Si fins ara teníem vint alumnes per aula, ara en tenim vuit», lamenta. La previsió és que el curs vinent, amb la gratuïtat d’I1, «molts saltin a la pública». En aquest sentit, lamenta que «l’administració està discriminant les llars d’infants privades perquè les subvencions són molt desiguals» i recorda que «l’educació és un dret i la llibertat d’elecció també». De moment, estan buscant inversors per poder acabar al curs. Al maig comunicaran a les famílies si abaixen o no la persiana: «Si tanquem, el sistema públic no podrà assumir les nostres famílies».

Una altra escola bressol gironina de titularitat privada, que també vol mantenir l’anonimat, reclama que «la gratuïtat hauria de ser per tothom perquè al final s’estan finançant amb fons públics». Amb tot, lamenta que «el Departament d’Educació ens fa complir amb moltes exigències però després no ens tracta igual que les llars d’infants públiques». Un altre centre gironí assegura que «de moment estem tranquils perquè ja tenim places reservades pel curs que ve» però lamenta que «la gratuïtat d’I1 farà que marxin moltes famílies i que hàgim de viure amb l’angoixa de no saber si podrem seguir oberts d’aquí a dos anys».

A més, tres de cada quatre centres enquestats han hagut de reduir la plantilla en els darrers anys per les «dificultats econòmiques» derivades de la davallada de matriculacions. També apunten a «l’augment de càrrega burocràtica». En aquest sentit, la presidenta de l’Associació Catalana de Llars d’Infants, Conxita Pericó, lamenta que «moltes titulars, que també exerceixen de mestres, han hagut d’emportar-se tota la feina de gestió administrativa a casa amb el desgast que això suposa, quan, en el cas de la subvenció a I2, les llars només fem d’intermediàries entre l’administració i les famílies».

El futur tampoc sembla massa més esperançador: «Si finalment s’implementa la gratuïtat d’I1 a les escoles bressol públiques anunciada pel proper curs serà l’estocada final pel sector, perquè si aquest curs també és gratuït, un volum significatiu d’alumnes anirà directament a la pública», assevera Pericó. Un escenari -el de la gratuïtat- amb el que serà «molt complicat competir, encara que tinguis un bon projecte educatiu, més flexibilitat horària, més serveis i obris més mesos l’any», apunta. Amb tot, lamenta que «la subvenció actual a I2 per les llars d’infants privades és insuficient i per I1 no s’ha plantejat cap ajuda». La gratuïtat a I1 també suposarà «un increment d’infants que es quedaran sense el dret fonamental a l’educació pel fet de quedar-se sense plaça a una escola bressol pública i no poder costejar el cost de la privada».

Amb tot, el sector reclama incrementar la subvenció actual: «El més just seria equiparar-la a l’import que paga l’administració a les escoles bressol públiques, passant dels 800 euros per infant l’any actuals, que representen poc més de 70 euros al mes, a quadruplicar aquesta xifra fins arribar als 3.200 euros que la Generalitat atorga a la pública per curs i infant a I2». Aquesta «igualtat de condicions» seria l’únic gir de timó que podria frenar el tancament massiu de llars privades (representen el 40% dels centres de Catalunya) i garantir la viabilitat dels projectes. 

En paral·lel, es tracta d’un sector altament feminitzat. «El 94% dels titulars de les llars d’infants privades són dones, amb una edat mitjana de 51 anys». Les dones, a més, representen el 98% de les plantilles dels centres. 

Per tot això, les llars d’infants privades han anunciat mobilitzacions al maig per reclamar un «finançament just».

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents