Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

AIXEQUEM EL CAP

Sabies quina famosa platja de Lloret és molt més que un indret on acostumen a estiuejar turistes d’arreu del món?

Si decideixes fer un passeig pel centre de Lloret, apropa’t a la zona on hi ha la famosa estàtua de la Dona Marinera. Allà hi trobaràs la Platja Sa Caravera. A què creus que es deu aquest nom? Continua llegint per descobrir-ho!

Platja de Sa Caravera

Platja de Sa Caravera / Justyna Izabella Pyzia

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Justyna Izabella Pyzia

Lloret de Mar

· On?

Platja Sa Caravera, 17310, Lloret de Mar.

· T'ho expliquem

Lloret de Mar és un poble costaner famós per les seves platges emblemàtiques, com són la platja de Fenals, Santa Cristina o la de Sa Caravera. Però quina és la història que amaguen aquestes platges? A continuació, podreu conèixer la història d’una d’aquestes: La platja de Sa Caravera.

Actualment, la Platja Sa Caravera és un indret on els habitants de la vila i els turistes hi passen una bona estona, però sabies què, en un passat, segons explica la llegenda, hi va haver pirates? De fet, el nom de la platja està molt relacionat amb l’arribada d’aquests. Per què podria ser?

Doncs bé, ens remuntem a una època molt llunyana en la qual pirates turcs i algerins van ser protagonistes d’atacs constants a les viles costaneres de Lloret, Blanes i Tossa. En el cas de Lloret, els malvats pirates no ho van posar gens fàcil a la població lloretenca. Saquejaven tot el que es trobaven al seu camí des del blat i els animals dels pagesos a les pertinences dels vilatans. Fins i tot, s’emportaven a les dones de la vila! Davant aquests atacs, els lloretencs van començar a construir torres per defensar-se. No obstant això, malgrat els esforços, no van aconseguir desfer-se de l’enemic fins que va decidir intervenir-hi en Jeroni. En Jeroni era un valent pagès que també havia lluitat amb els exèrcits de la Corona d’Aragó i, per tant, tenia coneixements militars. Un dia, el bon home va reunir als indefensos vilatans i els va dir el següent;

- Si voleu, ja no hi haurà més saquejos sense resposta- va anunciar als pagesos feu-me cas i escarmentarem a aquells que ens vulguin manllevar allò que és nostre.

Després d’aquestes sabies paraules, va aconseguir mobilitzar als pagesos de la zona i, conjuntament, van decidir enfrontar-se als pirates. A partir d’aquí, en Jeroni amb el seu equip van posar fil a l’agulla, tot dissenyant una estratègia d’atac i preparant les armes necessàries. D’aquesta manera, el dia que el vaixell pirata va arribar a les costes de la Platja sa Caravera, els vilatans anaven ben preparats i, en conseqüència, van poder vèncer a l’enemic. Els pirates morts van acabar flotant per les aigües lloretenques, anomenant la platja Sa Calavera, nom de la qual va derivar a Sa Caravera.

La història explicada anteriorment és molt antiga i ha arribat a les oïdes dels lloretencs per tradició oral i no se sap del tot si és veritat o no. El que sí que és cert és que aquesta llegenda permet entendre el perquè del nom de la Platja Sa Caravera.

A part de la llegenda relacionada amb el nom de la platja, la Platja Sa Caravera va ser també un punt estratègic pels antics pescadors de la vila, els quals es refugiaven allà amb les seves embarcacions quan hi havia un temporal. La posició de la platja els permetia contemplar l’evolució del temporal.

Actualment, és un lloc privilegiat que proporciona tranquil·litat a tots aquells que busquen fugir del caos del municipi, a causa de la seva localització. Personalment, com a lloretenca, també acostumo a anar-hi sovint en cerca d'un moment de calma i desconnexió, motiu pel qual he escollit la Platja de Sa Calavera com a indret de referència per la meva recerca.

· Per saber-ne més

Si vols continuar investigant sobre aquesta llegenda i informar-te sobre altres anècdotes i rondalles de Lloret de Mar i la Selva Marítima, llegeix el llibre redactat per Joan i Jordi Draper, anomenat: Històries de Marc i d’en Terra.

Aquest fascinant recull s’ha redactat gràcies a la col·laboració de molts lloretencs sota la iniciativa de l’associació sociocultural lloretenca Xino Xano, la qual va ser fundada el 1978 i té com a objectiu organitzar accions socioculturals i recuperar les arrels locals. L’elaboració d’aquest recull va trigar anys, ja que, de mica en mica, en Joan i Jordi Draper, membres d’en Xino Xano, van anar recollint les històries escoltades a conferències, compartides per altres lloretencs o viscudes per ells mateixos.

És un llibre que, per la gran varietat de temàtiques que abasta, pot ser interessant tant pels adults com pels més petits. Entre les diferents temàtiques, hi podràs trobar llegendes, contes de la postguerra i, fins i tot, dites i expressions típiques de Lloret!

Per tant, independentment de l’època o àmbit que t’interessi, t’animo a llegir aquest llibre, ja que segur que hi trobaràs alguna anècdota que et cridi l’atenció i t’animi a investigar més sobre Lloret de Mar.

Si vols saber més informació sobre aquest recull tan interessant, visita la següent pàgina web: https://www.xinoxano.org/ca/histories-den-marc-i-den-terra

Quan sents el nom de Lloret de Mar, segurament, el primer que et ve al cap són les discoteques i els turistes joves que venen a destrossar la vila durant l’estiu. Però Lloret és molt més que el turisme massiu de borratxera. Lloret amaga moltes històries i anècdotes interessants que, moltes vegades, fins i tot, els mateixos lloretencs desconeixen.

Moltes vegades, de la mateixa manera que etiquetem a persones, atorguem també etiquetes a ciutats. En el cas de Lloret, hi ha persones que associen Lloret a únicament el turisme, menyspreant d’aquesta manera la resta del seu patrimoni natural, cultural i històric. És per això que t’animo a informar-te més sobre la fascinant història de Lloret de Mar per tal de, conjuntament, fer front a la mala fama que ha desenvolupat el municipi tant a escala nacional, com, fins i tot, internacional. No només això, sinó que t’animo també a què, vagis on vagis, intentis obrir la mirada i facis l'esforç de conèixer realment aquest lloc, sense deixar-te emportar per diferents prejudicis que hi poden haver.

Justyna Izabella Pyzia alumna de 4t de la Doble Titulació en Educació Infantil i Primària de la Universitat de Girona.

Aquest article és fruit del treball de col·laboració entre el Diari de Girona i l’assignatura de didàctica de les ciències socials del doble grau d’educació infantil i primària de la Universitat de Girona, amb la col·laboració de la Xarxa territorial de Museus de les Comarques de Girona. L'objectiu és transmetre coneixements històrics de manera didàctica, descobrir elements curiosos que ens interpel·len i despertar l’interès pel patrimoni local. En definitiva, de fer-nos aixecar el cap i aprendre a gaudir de cada racó del nostre territori. Cada dimecres, a l'edició digital de Diari de Girona.

Tracking Pixel Contents