La privatització del Bell-lloc i Les Alzines podria fer sortir més de 300 alumnes, que hauran d’absorbir la resta de centres de Girona

La privatització del Bell-lloc i Les Alzines podria fer sortir més de 300 alumnes gironins amb necessitats específiques de suport educatiu per raó socioeconòmica (NESE B), que hauran d’absorbir la resta de centres públics i concertats de la ciutat (els privats queden exempts de la lluita contra la segregació escolar), a l'espera de conèixer la xifra dels que sortiran perquè no els encaixa la nova proposta que veurà la llum a partir del curs vinent. Aquí s'hi sumarien prop d'un centenar d'alumnes vulnerables més residents en altres municipis propers, que hauran de reubicar els respectius consistoris.

Es tracta d’alumnes que arriben als centres educatius assignats pel Departament d’Educació (les famílies sovint no viuen al barri) per garantir un repartiment equitatiu de l’alumnat vulnerable i evitar guetos escolars. La xifra d'alumnes que sortirien, que no és oficial, es basa en una estimació que han fet les escoles concertades de la ciutat basant-se en les pròpies assignacions: “Les escoles de Girona hem de guardar entre 5 i 6 places per a infants vulnerables per una ràtio de 25 alumnes a infantil i primària; i 12 per cada classe de 30 en el cas de secundària”, explica la directora de l’escola Vedruna de Girona i portaveu de les escoles concertades de la ciutat, Marta Oliva.

Una xifra que s’incrementa en aquest darrer escenari perquè mentre que a la ciutat de Girona hi haurà el curs vinent un total de 21 escoles públiques i 6 de concertades, en el cas de secundària només hi haurà 7 instituts públics i 4 centres concertats (la xarxa privada s'enforteix amb el centre que naixerà de la fusió entre el Bell-lloc i Les Alzines, sumat a l'escola Montessori Palau, Montjuïc Girona International School i el Saint George's School, que tot i estar ubicat a Fornells de la Selva, també és destí de molts estudiants gironins).

Infrafinançament "lligat a l'estigma social"

De fons, però, hi ha un infrafinançament enquistat “molt lligat a l’estigma social, que tota la vida ha etiquetat les escoles concertades d’elitistes, quan en realitat moltes vam néixer per poder proporcionar una educació a les nenes, un col·lectiu que en aquell moment no tenia accés a l'escola perquè hi havia la convicció que havien de quedar-se a casa cuidant la família i cosint”.

Amb aquest pretext, les direccions dels centres concertats de la ciutat s’han reunit aquest matí amb l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, per denunciar que la falta de finançament els està abocant a la privatització i al tancament: “La Generalitat només aporta la meitat del cost d’una plaça concertada i la resta ho han de cobrir les famílies a través de les quotes, una situació que encara s’agreuja més amb l’arribada d’alumnes sense recursos, perquè tot i que som i volem ser escoles acollidores, com més alumnes arribin més s’incrementarà aquest infrafinançament, que se suma al greuge comparatiu per les despeses de funcionament, on són les famílies les que han de pagar el PAS, l’aigua, la llum o el manteniment dels edificis perquè la Generalitat només cobreix el 55% del cost d’aquestes despeses”, assenyala Oliva.

Aquí també s’hi sumen les diferències amb les plantilles, amb 3.800 docents menys a la xarxa d’escoles concertades catalanes: “Tenim menys docents que la pública per la mateixa quantitat d’alumnes”, lamenta la directora de l'escola Vedruna de Girona, que afegeix que “si tanquen una línia de la concertada els nostres mestres van a l’atur, mentre que sí és a la pública els recol·loquen en un altre centre”.

Eliminar la concertada

Són conscients que l’infrafinançament depèn de la Generalitat, però les direccions han volgut reclamar a l’Ajuntament de Girona que “ens cuidin i ens protegeixin a les taules de planificació”, que és on es decideixen les línies que s’han de tancar i les que s’han d’obrir. “Si s’han de tancar línies, sempre es fa primer a la concertada, com si volguessin eliminar-nos", assenyala Oliva, que recorda que "portem més de 100 anys a la ciutat i sobrevivim gràcies a l’ajuda de les famílies; si s’han de posar tendals als patis o ventiladors a les aules ningú ens envia res, els diners surten de l’AFA, com si els nostres alumnes no tinguessin calor”. I és que recorda que "estem educant a 3.870 alumnes de la ciutat".

Segregació en risc de créixer

Si els centres concertats abaixen la persiana -alerta Oliva- “desapareixerà la capacitat d’absorció d’aquest alumnat vulnerable i la segregació escolar, que tant es lluita per combatre, serà més evident que mai perquè les famílies que ho puguin pagar aniran a la privada, i les que no acabaran a la pública”. Amb tot, han reclamat a l'Ajuntament que "faci pedagogia per trencar amb l'estigma social": "La pública i la concertada som un equip, tots treballem pel mateix, per l'educació de la nostra societat, en cap cas som enemics ni hem de competir".

Cap línia tancada

Per donar resposta a la sortida d'alumnes del Bell-lloc i Les Alzines, la portaveu de les escoles concertades de Girona assegura que "el més fàcil és apujar les ràtios a tots els centres". L'Ajuntament de Girona, per la seva banda, defensa que "treballem perquè no es tanqui cap línia d'escoles de Girona i vetllem perquè es redueixin les ràtios".

Un sistema que permetés triar a les famílies

El director del col·legi Bell-lloc, Ramon Homs, subratlla que "l'ideal seria un sistema que garantís que les famílies poguessin escollir el millor centre pels seus fills segons la seva manera d'entendre l'educació però l'actual sistema de concerts no ho garanteix perquè no dota els centres del finançament necessari per a dur a terme el seu projecte educatiu". Tot i que assegura que "ens agradaria que bona part d'aquests alumnes es poguessin quedar", té clar que "no podem assumir el cost de l'alumnat sense recursos perquè si amb el concert ja no ens sortien els números, ara serà inviable".

Subscriu-te per seguir llegint