Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Condemnem una parella per educar el fill a casa: "És una desescolarització irresponsable"

Sentència innovadora sobre el «homeschooling» que atribueix a uns pares un delicte d’abandonament de família perquè el seu projecte educatiu presenta «carències flagrants»

Un menor fent deures a casa

Un menor fent deures a casa / E.P.

Marta Fontán

El homeschooling és un mètode controvertit que consisteix en què els pares opten per educar els seus fills a la llar com a alternativa al sistema escolar tradicional. Al llarg dels últims anys, diverses famílies han acabat als tribunals per optar per aquest tipus d’educació, però, almenys en els casos que han transcendit, sempre s’ha dictat sentència absolutòria. Fins ara. Perquè el Jutjat Penal número 1 de Vigo acaba d’emetre una resolució en què condemna uns progenitors que van desescolaritzar el seu fill de 9 anys per continuar formant-lo a casa. La jutgessa conclou que en aquest cas concret hi ha hagut una “desescolarització irresponsable”: afirma que el projecte educatiu d’aquests pares “no compleix els requisits mínims”, comprometent així el “progrés acadèmic” del menor i, a llarg termini, “les seves oportunitats vitals”.

La magistrada considera aquests progenitors autors d’un delicte d’abandonament de família i imposa a cadascun el pagament d’una multa de 1.080 euros. El seu fill havia estat escolaritzat en diversos centres fins que, en el curs 2024/2025, en l’etapa d’Educació Primària, la parella va decidir educar-lo a casa. La jutgessa resumeix en la sentència que van dur a terme aquesta formació “sense utilitzar ni tan sols un sistema educatiu extern alternatiu a l’oficial”.

Limiten les “oportunitats vitals”

Tot i la resolució de la Inspecció Educativa denegant la desescolarització i les advertències de la Fiscalia de Menors que no assegurar l’assistència del nen a l’escola suposava un “incompliment greu” dels deures legals que com a titulars de la pàtria potestat els corresponien, “van imposar” al menor “l’absència continuada al centre escolar”, comprometent el seu progrés acadèmic en l’Educació Primària, la seva capacitat per promocionar a l’ESO i, conseqüentment, obtenir en el futur el títol oficial imprescindible per al seu desenvolupament personal, social i professional, “limitant així les seves oportunitats vitals”.

Criteris “personals”

La clau de la condemna —contra la qual es pot presentar recurs d’apel·lació— rau en les “carències flagrants” de l’educació que aquests pares oferien al seu fill a casa. En la sentència, la jutgessa recorda que en altres casos similars jutjats per altres tribunals o per ella mateixa s’han dictat sentències absolutòries, ja que o bé s’observava que els menors rebien una educació de “certa qualitat” o tornaven al sistema tradicional “sense un perjudici concret i irreparable”. “En aquest cas”, conclou, “l’educació proporcionada directament i gairebé exclusivament pels progenitors, bàsicament atenent als seus criteris personals i idees pròpies, sense un mètode educatiu alternatiu a l’oficial mínimament solvent i sense cap objectivitat valorativa, suposa una desescolarització irresponsable”.

“[...] Hi ha negligència en l’educació i incompliment dels deures assistencials bàsics”, afirma en un altre fragment de la sentència, on es recull el parer de la pèrita judicial que el perjudici causat al nen és “greu i flagrant”, sobretot per la “privatització de la socialització” i la seva “afectació en l’autonomia”, ja que són els pares qui trien les matèries en funció dels “seus propis criteris” —meditació, mindfulness, joc lliure...—, i el mateix passa amb les activitats extraescolars. “L’educació a casa pot no ser penalment reprotxable”, conclou la magistrada, però ha de dispensar-se “en un marc suficient” perquè el menor pugui desenvolupar les facultats morals i intel·lectuals “amb sistemes alternatius responsables i competents”.

Cuina, sortides en bici o al bosc i competències molt “bàsiques” en llengua o matemàtiques

Aquests pares van assumir la tasca d’educar el seu fill de 9 anys, que a més assistia dues hores setmanals a una acadèmia. Però el projecte educatiu, segons la jutgessa i la prova pericial practicada, “no compleix els requisits mínims establerts en el marc normatiu de l’educació obligatòria”.

La magistrada indica que en el dossier aportat per la defensa es recullen activitats com cuina, sortides en bici o al bosc, navegar en moto d’aigua, recollir castanyes... i que pel que fa a les competències acadèmiques de matemàtiques o llengua, aquestes són “bàsiques”: “sumes i restes, taules de multiplicar, cal·ligrafia...” “Ni es contempla la geometria”, cosa que correspondria al moment acadèmic d’aquest nen. Hi ha, segons la pèrita i la magistrada, “una confusió entre la rutina de la vida familiar i l'escolar”. Tampoc la distribució d’hores per a cada matèria es considera adequada.

Tracking Pixel Contents