AIXEQUEM EL CAP
Sabies que a Banyoles hi ha una font amb una corona de flors considerada medicinal per les propietats de les seves aigües?
Si passeges pels voltants de l’estany de Banyoles podràs observar un element emblemàtic de la població, conegut per les propietats medicinals de la seva aigua, al capdamunt del qual se situa una corona que evoca la forma de les fulles. Tingues els ulls ben oberts i endinsa’t a descobrir aquesta corona amb elements naturals i que representa la importància d’aquest espai… Sabries dir on es troba?
Fotografia del context / Aina Giró Geli
Aina Giró Geli
Passeig de la Puda, S/N, 17820 Banyoles, Girona
La Font Pudosa o Font de la Puda és una font coneguda per les seves propietats medicinals que se situa a la vora de l’estany de Banyoles. Al capdamunt d’aquesta construcció s’observa una corona de pedra que sembla incorporar elements vinculats amb la natura, concretament, fulles. Sabeu també que aquesta corona pot tenir diferents significats? Antigament, les corones de fulles representaven la victòria i l’eternitat. Més endavant, s’ha utilitzat aquesta simbologia per parlar sobre la majestuositat i la importància d’un espai. Una corona de flors pot ser símbol també d’importància de la natura. La veritat és que, les propietats medicinals d’aquestes aigües, van atraure persones de tot el món, convertint aquest indret en un espai de gran importància que obrava miracles.
Les primeres referències vinculades a aquesta font daten del segle XV (1419), però no va ser fins al segle XVIII que es va reconèixer el paper sanador d’aquestes aigües. Una de les principals curiositats vinculades a la font és la forta olor d’ous podrits que desprèn i el gust peculiar que se’n deriva. Aquesta olor tan especial la provoca la presència del gas sulfhídric: uns bacteris que es troben a l’aigua converteixen els seus sulfats en un gas tòxic. Sabeu què? Se sap que el sofre que conté l’aigua és beneficiós per la pell, però realment no s’ha comprovat mai si pot curar malalties d’ossos, reumatisme o les pedres del ronyó! No obstant això, com que aquesta font es va fer tan famosa pels seus “poders màgics de curació”, l’any 1862 es va obrir un balneari situat al costat de la Font Pudosa en què els malalts de tot el món acudien a banyar-se. Avui en dia només en queden ruïnes i la sequera ha provocat que la font ja no brolli.
Si voleu adquirir més informació sobre la Font Pudosa de Banyoles podeu visualitzar el documental/capítol de Perduts en el Temps amb Bruno Oro anomenat “L’aigua que olora a podrit va portar el turisme a Banyoles”: https://www.rtve.es/television/20220708/aigua-olora-a-podrit-va-portar-turisme-a-banyoles/238756 2.shtml
A més, existeix també un llibre per a adults escrit per Lluís Martí Saló (2001) anomenat La Puda de Banyoles: Història d’un balneari que pot ser interessant per aprofundir en la temàtica tractada!
Fotografia de detall / Aina Giró Geli
Un altre aspecte destacat a treballar a partir de la situació actual de la Font de la Puda pot ser la sequera i com aquesta ens ha afectat. Actualment, la Font de la Puda, símbol emblemàtic de la població de Banyoles ja no brolla, fet que és preocupant i ens recorda a una problemàtica actual molt important: la sequera. Per això, si vol saber-ne més, us recomano llegir el número 1462 de Cavall Fort “La sequera. Quan ens falta l’aigua”, per poder reflexionar sobre aquesta problemàtica.
Exploradors i exploradores, ara que heu pogut descobrir detalls en què potser no us havíeu fixat mai sobre un element emblemàtic de la població de Banyoles, és moment de descobrir i mantenir els ulls ben oberts per explorar tot allò que ens envolta i potser trobar elements que ens connecten amb el passat.
Descobrint la història dels elements que ens envolten podem adonar-nos també de les relacions entre aquests objectes i altres elements i aspectes de la nostra vida. Per exemple, a partir de la Font de la Puda es desenvolupa la consciència sobre la salut i el benestar (ODS 3) i sobre la importància de l’aigua i de protegir aquests recursos (ODS 6: Aigua Neta i Sanejament).
Aina Giró Geli, estudiant de 4t de Doble Titulació d’Educació Infantil i Primària a la Universitat de Girona.
Aquest article és fruit del treball de col·laboració entre el Diari de Girona i l’assignatura de didàctica de les ciències socials del doble grau d’educació infantil i primària de la Universitat de Girona, amb la col·laboració de la Xarxa territorial de Museus de les Comarques de Girona. L'objectiu és transmetre coneixements històrics de manera didàctica, descobrir elements curiosos que ens interpel·len i despertar l’interès pel patrimoni local. En definitiva, de fer-nos aixecar el cap i aprendre a gaudir de cada racó del nostre territori. Cada dimecres, a l'edició digital de Diari de Girona.
- Urdangarin: «La meva mare i els meus fills saben que és impossible que jo tingués voluntat de delinquir»
- El restaurant Bescuit de Girona abaixa la persiana després de més de trenta anys
- Cinc arrestats i set investigats en operatius Kanpai a Olot i Girona
- Mor la conductora d’un cotxe en un xoc frontal amb una furgoneta a l’N-II a Biure
- Can Selvatà de Cornellà del Terri, el millor restaurant de cuina popular catalana
- La dona centenària de Riells i Viabrea que ha 'ressuscitat' la ratafia de la seva àvia
- Una emergència mèdica en un vehicle obliga a tallar la ronda Ferran Puig i provoca llargues cues a Girona
- L'advertiment de Niño Becerra sobre la compra diària que preocupa milions de famílies
