Sabies que passejant per la ciutat de Berga, quan creues el portal de Santa Magdalena estaries sortint de la ciutat?

Carrer de Santa Magdalena 17, 08600 Berga, Barcelona

El Portal de Santa Magdalena és una part de la muralla medieval que envoltava la ciutat de Berga al segle XVI, i és una de les poques que encara es conserva i és visible: està perfectament integrada en el pla urbanístic. Sembla ser que la primera edificació d’aquest va ser l’any 1376, a partir de la política de fortificacions que va imposar Pere III (va ser un rei que durant el seu mandat va fer construir fortificacions arreu de Catalunya). 

Originalment, la muralla protegia la ciutat contra possibles atacs o invasions de bandolers, exèrcits enemics i saquejadors durant l'Edat Mitjana i delimitava el seu espai urbà. A més, ajudava a controlar l'accés a la ciutat, funcionant també com un punt estratègic per al comerç i la vigilància. Justament aquest punt, també rebia la funció de cobrar impostos als comerciants que accedien a la ciutat, coneguts com a "portatges". 

Amb el temps i l’expansió de la ciutat fora de les muralles durant l’edat moderna, la funció defensiva de la muralla va perdre importància, però tot i així el portal encara es manté a dia d’avui com a recordatori del passat medieval de la ciutat: actualment forma part del patrimoni arquitectònic i cultural de Berga, i és considerat un element d’interès que connecta amb la història local. 

Segurament, el que us estic explicant us resulta familiar. Doncs Girona també va ser una ciutat emmurallada i encara se’n conserva bona part a dia d’avui. En època medieval, dins de les ciutats emmurallades el quotidià era molt actiu: resultava un espai protegit que s’omplia de mercaders, artesans i veïns que feien vida comunitària pels carrers. La muralla proporcionava una seguretat que permetia que els oficis prosperessin i que l’estructura social es mantingués estable. També ens hem d’imaginar ciutats amb carrers estrets i foscos, i és que com que l’espai era limitat les cases s’acabaven amuntegant i fent edificacions altes.

Com bé pot ser d’imaginar, l’existència de la muralla feia que la vida dins o fora d’aquesta fos d’una realitat ben diferent. Fora la muralla la ciutat estava envoltada de camps i terres que els pagesos treballaven diàriament sotmesos als senyors feudals. També esdevenien algunes petites comunitats autosuficients en masies o petits nuclis que s’organitzaven fora del recinte emmurallat de la ciutat de referència. Aquests, evidentment, patien constantment el perill dels possibles assalts de bandolers o invasions. Una vida al camp que, malgrat tot, ens l’hem d’imaginar tranquil·la: es respirava un aire pur i disposaven de més espai per viure fora de les aglomeracions urbanes. 

Per a saber-ne més, podeu consultar el número 1012 de la revista Cavall Fort, on a les pàgines 40 i 45 hi inclou un monogràfic sobre les muralles medievals de Catalunya i les llegendes que envolten aquestes estructures. 

Si us animeu a visitar la ciutat de Berga, el museu comarcal ofereix informació sobre la muralla i la Berga medieval, que poden ajudar a entendre millor el context històric. 

Si no, aprofitant que Girona també manté la seva muralla, us convido a visitar el museu d’història de Girona on podreu gaudir d’un viatge cronològic per tota la història de la ciutat. En aquest context gironí, també us proposo un petit audiovisual molt interessant per a un coneixement més visual i detallat de les muralles de Girona: Muralles de Girona│Girona’s old city walls. 

Passejant pel nostre entorn més proper i quotidià com els carrers dels nostres pobles i ciutats, sovint podem ignorar tresors amagats i elements patrimonials que ens parlen del nostre passat. Aquests elements són com connexions amb el temps, estan plens d’històries que ens relacionen amb el nostre passat i aquells que n’han format part. Des d’aquí, convido a tothom a aixecar la mirada, a fixar-nos en el que hi ha més enllà del que veiem a simple vista amb les presses del dia a dia i descobrir aquestes històries que formen part dels nostres espais urbans i habituals. 

A més, valorar l’entorn i patrimoni històric és comprometre’s en el desenvolupament sostenible del nostre planeta. En aquest sentit, els objectius de desenvolupament sostenible, en concret l’11 “Ciutats i comunitats sostenibles”, fa referència també a la recuperació i preservació del patrimoni històric i com la posada en valor d’aquest fomenta la consciència cultural, promovent un futur més respectuós amb el medi ambient.