Els instituts escola gironins veuen "inassumible" fer tres tardes lectives a la setmana per falta d'espai, sobretot al menjador
Els centres alerten que la nova proposta d'ordre de calendari, que estableix l'obligatorietat de fer tres tardes lectives a secundària, pot provocar pèrdua d’alumnat, problemes logístics i un greuge comparatiu amb els instituts

Un menjador escolar en una imatge d'arxiu. / Albert Segura (ACN)

El Departament d'Educació i FP ha posat sobre la taula un calendari escolar a tres cursos vista per a donar estabilitat a les escoles i facilitar la planificació a mitjà i llarg termini. La proposta fixa el 8 de setembre com a data de tornada a les aules per als pròxims tres anys, tant en el segon cicle d'educació infantil com a primària, ESO i batxillerat (la conselleria proposa que els estudiants de cicles formatius de grau mitjà i superior comencin el 14 de setembre).
L'esborrany també estableix aspectes rellevants pels instituts escola, en peu de guerra perquè segons l'última ordre de calendari aquest seria l'últim curs en el qual podrien impartir un horari diferent a primària i a secundària, és a dir, l'últim curs en el qual podrien tenir alguna tarda lliure. I és que assenyala que l'alumnat ha de tenir "com a màxim dues tardes setmanals sense activitats lectives". És a dir, l'ordre estableix l'obligatorietat de realitzar tres tardes lectives com a mínim, però no cinc, com es desprenia de l'última ordre; pel que es tracta en certa manera d'una victòria relativa de la Plataforma per la Jornada Intensiva (no faran intensiva, però tampoc cinc tardes). La direcció, però, pot sol·licitar més de dues tardes setmanals sense activitats lectives si ho justifica per raons organitzatives, pedagògiques o de servei.
La nova mesura, però, només afectaria 25 dels 121 instituts escola de Catalunya (que fan o bé cap, o una o dues tardes a la setmana); mentre que la resta ja fan les tres tardes lectives a la setmana. El Departament d'Educació, però, deixa clar que el canvi no afectarà les condicions laborals dels docents, que continuaran fent les 18 hores lectives a la setmana establertes per l'etapa d'ESO.
En el cas de l'institut escola Salvador Vilarassa de Besalú, els alumnes de secundària actualment no fan cap tarda lectiva a la setmana (el seu horari és de 8:15 a 14:50 hores). "En l'època del conseller Gonzàlez-Cambray, Educació ens volia fer fer tres tardes lectives a tots els instituts escola perquè defensaven que per coherència pedagògica havíem de fer un horari similar al de primària mentre que els instituts públics podien continuar fent cinc tardes no lectives, fet que suposava un greuge comparatiu molt gran, sumat al fet que els alumnes haurien de dinar abans perquè és un horari més saludable", explica el director del centre educatiu, Pep Invernó.
La comunitat educativa va sortir al carrer i finalment la mesura no es va acabar implementant. De fet, ara estaven en una excepció: "El Departament ens va concedir no fer tardes lectives perquè tenim un menjador molt petit que està pendent d'ampliació, en el que només hi ha lloc per als alumnes de primària, i ens va dir que ens prorrogaven la mesura fins que no tinguem un menjador nou".
Per la seva banda, l'institut escola Francesc Cambó i Batlle de Verges tampoc fa cap tarda lectiva a secundària (el seu horari és de 8 a 14:30 hores). En el seu cas, veuen "inassumible" fer tres tardes lectives a la setmana. En aquest sentit, el cap d'estudis d'infantil i primària del centre educatiu, Pep Molero, assenyala que "no ho veiem viable per una qüestió d'espais, els edificis d'infantil i primària i el de secundària -que està en mòduls prefabricats- estan a 600 metres de distància, el de primària té menjador i el de secundària no, ni tampoc espai per poder-lo fer", explica, a partir d'on afegeix que "no hi ha marge d'espai ni de temps perquè el menjador pugui acollir els alumnes d'infantil, primària i secundària".
Por de perdre matrícules
Moltes famílies de l'institut escola de Besalú, en saber que haurien de fer tardes lectives (que no van acabar fent a l'espera de l'ampliació del menjador), van preinscriure els seus fills en instituts de Banyoles (a poc més de 10 quilòmetres). Aquesta és una de les principals pors que té el centre si els acaben obligant a fer tres tardes lectives a la setmana: "Si ens fan fer tardes i els instituts poden continuar amb el mateix horari, perdrem alumnes perquè a molts els va bé no tenir tardes lectives perquè comencen activitats extraescolars a les quatre de la tarda, de fet, alguns s'emporten una carmanyola i dinen aquí per anar directament a l'activitat extraescolar, com rem o ciclisme a Banyoles", apunta Invernó.
A més, lamenta que també haurien de deixar de fer molts projectes de voluntariat dels alumnes d'ESO, que fan a les tardes (venen a fer de monitors d'informàtica o classes de reforç als alumnes de primària).
Un canvi per a tothom
Tot i això, Invernó defensa que "ja estem a favor de canviar l'horari i que els alumnes surtin a les quatre de la tarda havent dinat, això seria el més saludable, però hauria de ser per a tothom, tant per la resta d'instituts com a nivell laboral per les famílies, els pares no poden sortir de treballar a les vuit del vespre".
A favor d'un horari saludable
Per la seva banda, l'institut escola Greda d'Olot -que fa tres tardes lectives a la setmana des que va obrir les portes el 2020- celebra el model: "Estem contents perquè l'horari és més saludable i estable per uns alumnes que estan en etapa de creixement, tres dies a la setmana els alumnes dinen a la una i els altres a les dues (fan de 8 a 13 hores i de 14 a 16 hores tres dies a la setmana; i de 8 a 13:30 hores els altres dos)", assenyala la cap d'estudis del centre educatiu, Sílvia Ferrer. A més, els dies que es queden a la tarda, fan dues hores de pausa al migdia que "fa que afrontin les hores que els queden amb més qualitat i els permet no haver de fer franges de tres hores seguides de classe que són més inassumibles per alumnes amb dificultats d'aprenentatge o de conducta".
Tot i això, estan d'acord a continuar fent-ne tres però no en volen fer més: "Fer cada dia el mateix horari que a primària seria tremendament complicat a nivell d'espais, seria impossible fer dinar per a tots en una franja horària tan petita", assenyala. Amb tot, reconeix que l'estona de menjador (la pausa és d'una hora) sol ser font de conflictes: "Sol haver-hi incidències conductuals per dificultats relacionals entre els alumnes".
Subscriu-te per seguir llegint