Quan l’aula és el bosc

En lloc dels clàssics penjadors verds, una alzina amb mosquetons per a penjar-hi la motxilla. En lloc de 20 alumnes per aula, 15 en tot el projecte educatiu. En lloc d’un timbre eixordador, un «eo eo». En lloc de pissarra, una esplanada plena de fang per dibuixar les lletres amb pals. I en lloc de taules i cadires, tot un bosc. Així és El Bosquet de La Selva, una escola bosc al mig de la natura -un dels pocs projectes que hi ha a les comarques gironines- que, des de Riudarenes, treballa perquè els infants de 2 a 6 anys (etapa en què l’educació encara no és obligatòria) puguin créixer «sense presses ni pressió» i amb una «profunda connexió amb la natura».

Es tracta d’una pedagogia alternativa no reconeguda pel Departament d’Educació, que s’aglutina sota la normativa d’educació en el lleure. Les seves impulsores, Jordina Granados -educadora social amb una llarga experiència en infants amb autisme- i Alba Morón -que va deixar la producció de sèries com 'Downton Abbey' o 'Black Mirror' per formar-se en aquesta pedagogia a Anglaterra després d'estudiar també la pedagogia Montessori al Vietnam- van donar vida al projecte el 2020, just després de la pandèmia, després d’adonar-se que «tothom es queixava perquè els nens s’havien estat tres mesos tancats a casa i què fèiem després: tancar-los a les aules», recorda Morón.

La jornada lectiva, plogui, nevi, faci fred, sol o vent, es duu a terme a l’exterior perquè "no hi ha mal temps, només roba inadequada", assegura Morón. Per seguretat, però, han de tenir un refugi per si les condicions meteorològiques els posen en risc. En el seu cas, s’ubiquen al bosc de la finca El Rebost de Can Moragues, on disposen d’un refugi amb llar de foc. «Aquests dies, amb l’alerta de Protecció Civil, l’activitat al bosc va quedar suspesa i vam fer les activitats a l’interior», explica. Una situació, però, «molt puntual»: «Cada matí mirem el Meteocat i revisem el bosc perquè compleixi totes les condicions de seguretat abans de sortir», detalla. En aquest sentit, assenyala que "els alumnes prefereixen el mal temps al bon temps, és més memorable per ells, la pluja, la neu, el vent i el fred reforcen la seva resiliència, l'adaptabilitat i la consciència sensorial".

La pedagogia, amb el joc lliure com a pilar, no segueix un currículum, però sí que té unes fites, adaptades a cada fase del desenvolupament. «Els aprenentatges acadèmics es fan a través del món real; mesurar pals per construir refugis és matemàtiques, explicar històries i escriure quaderns observant la natura és llengua, la ciència passa cada dia observant el temps, la natura i els animals; amb uns aprenentatges que perduren més enllà dels exàmens». A més, assenyala que "el joc és central, a partir d'on dissenyem experiències que treballen la resolució de problemes, la comunicació, l'autoregulació, l'avaluació del risc, la lectoescriptura, el càlcul, la ciència o el desenvolupament emocional". I és que el joc lliure ajuda als infants a "integrar i manifestar tot el que passa en el seu dia a dia, els dona eines per saber relacionar-se dins l'espai de joc, capacitat per desenvolupar la seva imaginació i creativitat, i els ajuda en la resiliència, l'autonomia i el vocabulari".

El resultat és que «són nens més curiosos, resilients, amb moltes eines interpersonals, inconformistes, amb una gran capacitat per autoregular-se, amb la ment oberta i amb una visió més positiva de la vida perquè allà on la gent veu pluja i la prohibició de sortir al carrer, ells veuen unes possibilitats infinites de joc que no tenen altres dies», explica. A més, tenen una «connexió molt profunda i innata amb la natura, tenir-ne cura i salvar-la és part d’ells perquè la natura no és un lloc on van, sinó que ells són natura», assenyala.

Trencar prejudicis: "No són nens salvatges"

La pedagogia, però, topa amb molts prejudicis: «La gent diu que són nens salvatges, que els nostres alumnes no sabran entrar en una classe i asseure’s en una cadira, però el cert és que tenen uns límits molt marcats, sobretot per motius de seguretat, i els tenen molt integrats», explica, i afegeix que «pugen als arbres, sí, però tenen una psicomotricitat i un control del seu cos enorme». Amb tot, assegura que «s’han de trencar molts estigmes» i confessa que «a vegades ens costa més educar a les famílies que critiquen el nostre model sense conèixer-lo que als infants». En el darrer any, celebra que l’interès «de persones que es volen desmarcar de l’escola tradicional» s’ha disparat: «Treballem tot el que farien en una escola, les lletres, els números, els colors, però no seguint normes estrictes, sinó acompanyant els interessos de cada infant perquè no a tots els ve de gust aprendre les lletres el mateix dia a la mateixa hora", sosté. I és que per elles -no són educadores ni mestres, sinó acompanyants del bosc-, un altre pilar és que "es compleixin les necessitats de cada infant", amb un acompanyament "respectuós".

Amb tot, vol deixar clar que "l'escola convencional no és per a tothom, per molt que ens ho hagin volgut fer creure, només està dissenyada per un tipus d'infant i els que necessiten més llibertat de moviment o un acompanyament més respectuós no tenen cabuda a l'escola tradicional".

Un model molt popular al nord d'Europa

Després dels sis anys, però, no hi ha continuïtat. «Les escoles verdes serien la transició més gradual, però no és el mateix», lamenta. Amb tot, assegura que "aquest tipus d'educació és el futur". De fet, moltes de les famílies estan afincades a les comarques gironines però provenen de Dinamarca, Noruega, Anglaterra o Alemanya, on aquesta pedagogia està "molt instaurada": "Els pares han anat a projectes amb aquesta filosofia perquè al nord d'Europa és molt habitual, però quan arriben aquí els costa molt trobar-ho", relata. "Volen que els seus fills coneguin les tradicions d'aquí, i també la flora i la fauna local, però amb aquest model pedagògic", relata. Moltes famílies recórren el llarg i ample de les comarques gironines per portar els seus fills a l'escola bosc: "Venen de Quart, Maçanet de la Selva, Caldes de Malavella o Girona".

Un dia a l'escola bosc

Els alumnes no entren quan sona el timbre, sinó "quan arriben", entre les nou del matí i dos quarts de deu. "Quan hi són tots fem un crit de seguretat, un 'eo eo', i ho deixen tot i venen cap a nosaltres; ens reunim a la cúpula de fusta, amb vistes al Montseny, cantem cançons i honorem la terra; observem com està el temps, si el paisatge ha canviat del d'ahir, parlem molt de les estacions perquè això els permet connectar amb la natura, identifiquem ocells perquè desenvolupin l'ull crític i comparteixen experiències perquè una de les coses que els demanem és que a les tardes surtin a la natura amb la família i observin", explica. Després, carreguen tot el material en dos carretons (prismàtics, lupes, guies d'identificació de plantes i animals i pintures), fan un esmorzar contundent ("porten una carmanyola amb ous, porridge de civada amb fruita, cansalada, fruits secs o fins i tot trossos de carn") i passen a diversos espais, com una zona amb una cuina, on els alumnes preparen creacions a base de fang ("aquí és obligatori que s'enfanguin"), a l'hort o en un espai versàtil que "tant pot ser l'AP-7 com una perruqueria" on, les acompanyants, es limiten a observar: "És el seu espai, pot convertir-se en tot allò que s'imaginin, mai els diem: avui serà això".

Cada dia, les acompanyants tenen programades entre dues i tres propostes: "Ara hem estat treballant les formes geomètriques, hem fet un floc de neu gegant i cada dia l'han d'omplir amb un element natural diferent", explica. "A la tardor agafem castanyes bordes i fem collarets per treballar la psicomotricitat fina; a la primavera fem pinzells amb flors silvestres i a l'estiu juguem amb aigua i fang perquè els refresca i els regula molt". Cadascú porta el seu dinar i, a la tarda, fan tallers de ceràmica (fan les seves pròpies tasses i bols), plantes remeieres (preparen sacs per a infusions o sabons) o de cuina (a l'hivern fan moltes receptes a la llar de foc). Tots es barregen i fan les activitats junts. "Tot s'adapta a la seva etapa evolutiva i als elements que ofereix la natura".

Un projecte a Girona ciutat

El 2024 van fer arribar el seu projecte a Girona, sota el nom d'Escola Bosc Girona, "perquè és interessant poder oferir aquesta activitat a nens de ciutat que no tenen aquesta connexió amb la natura". Van començar dos dissabtes al mes a la Vall de Sant Daniel i, des de l'any passat, s'han traslladat al bosc que hi ha al darrere del GEiEG de Palau -que els ha cedit l'entitat esportiva- on fan casals d'estiu, de Setmana Santa i un dissabte al mes per a infants i joves de 3 a 12 anys. "Va ser un èxit rotund des del primer minut, no ens ho esperàvem, va demostrar la necessitat creixent de les famílies d'apropar els seus fills a la natura, de tornar a les arrels, a allò bàsic, el que ens alimenta l'ànima i la panxa, i d'allunyar-los de la tecnologia". El seu objectiu és poder obrir un projecte educatiu d'escola bosc de dilluns a divendres també a Girona.

Subscriu-te per seguir llegint