El sindicat USOC convoca una vaga indefinida als centres educatius: "El sistema funciona perquè treballem moltes hores gratis"

La Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC) ha fet una crida al personal docent i laboral, així com també al personal d’atenció educativa (PAE) i a la resta de sindicats, a sumar-se a la vaga indefinida que han convocat a partir del dimarts 17 de febrer. Una aturada que, segons el portaveu del sindicat David de las Heras, es mantindrà "mentre hi hagi 50.000 docents als carrers".

El sindicat ha convocat mobilitzacions arreu de Catalunya i, a Girona, la concentració es farà el mateix 17 de febrer a les 12 del migdia davant la seu de la Generalitat. L'objectiu és "sumar forces" i reclamar millores laborals, com la reducció de ràtios, més recursos per a atendre la diversitat a les aules, la reducció de tres hores lectives setmanals per compensar la sobrecàrrega burocràtica o la rebaixa de quatre hores pels majors de 60 anys, la recuperació del 25% del poder adquisitiu, l'eliminació de les entrevistes i de les propostes de continuïtat, a més de l'eliminació del decret de plantilles.

"Aquesta convocatòria no va contra ningú, va a favor de la dignitat professional, de l’educació pública i del dret a treballar amb condicions justes; va a favor d’un sistema que no es basi en el sacrifici permanent de les persones", assenyala de las Heras.

"Massa cansament"

De las Heras denuncia que "hi ha massa cansament, massa incertesa i massa sensació que les decisions es prenen lluny de la realitat dels centres", a partir d'on alerta que "les aules són molt més complexes que fa 10 o 15 anys, hi ha més diversitat, més necessitats educatives, més situacions socials i emocionals difícils, però el problema és que aquesta realitat no ha vingut acompanyada dels recursos necessaris". En aquest sentit, apunta que "parlem d’inclusió, però sense prou docents de suport, sense prou especialistes, sense temps per coordinar-nos i amb ràtios que fan inviable una atenció de qualitat" i assenyala que "la inclusió no pot recaure només en la voluntat i l’esforç del professorat, perquè això acaba cremant persones i buidant el projecte".

També lamenta que tot i que "les condicions empitjoren i cada vegada se'ns demana més", el poder adquisitiu baixa: "Tenim el sou congelat des de fa més de 20 anys, amb un complement de destinació que és el més baix de tots els funcionaris de Catalunya".

"Precarització" de la tasca docent

D'altra banda, assenyala que el personal laboral "no és un complement ni un recurs excepcional, sinó com una peça estructural del sistema educatiu". En aquest sentit, alerta que "quan aquest personal arriba tard, amb contractes precaris o depenent d’altres departaments, no només es precaritzen les seves condicions; es precaritza també la tasca docent i el dret de l’alumnat a rebre una atenció adequada". Amb tot, assenyala que "no disposar del personal laboral necessari és, de fet, una retallada salarial encoberta".

Un altre exemple del "menyspreu" al professorat són les adjudicacions d’estiu: "Vivim amb un nus a l’estómac, sense saber si ens tocarà una plaça a prop, si tindrem aquella comissió imprescindible o si haurem de tornar a reorganitzar la vida familiar i laboral a última hora". També assenyala el retorn dels perfils: "Quan les coses es fan a dit, sense garanties reals de transparència, el sistema es corromp", un fet que lamenta que "ha generat discriminacions molt greus, especialment cap a companyes embarassades i persones amb malalties cròniques, que han quedat fora de determinats llocs sense una justificació objectiva".

Amb tot, apunta que "quan el professorat es mobilitza no ho fa per caprici, ho fa perquè veu cada dia com falten recursos, com els suports arriben tard, com les aules són cada cop més complexes i com les decisions administratives empitjoren l’atenció educativa". En aquest sentit, alerta que "un sistema que només aguanta per responsabilitat individual és un sistema fràgil" i lamenta que "el sistema funciona perquè treballem moltes hores gratis: hores de preparació, de coordinació, d’atenció a famílies, de gestió emocional i de resolució de conflictes que no apareixen enlloc, però sense les quals l’escola no tiraria endavant".

Subscriu-te per seguir llegint