Sabies que a Olot hi ha un monument que commemora els afusellaments de la Guerra Civil?

La construcció està situada al Prat de la Creu del Triai, Olot (17800), Girona.

El dia 30 d'octubre de 1936, unes setmanes després de l'esclat de la Guerra Civil, un creuer franquista anomenat Canarias va bombardejar la badia de Roses. A partir d’aquest fet, van néixer rumors d'una possible invasió feixista en la costa catalana. Els militants revolucionaris, indignats i atemorits, no només van formar grups per preparar la defensa, sinó que també van dirigir la seva ira contra els presoners dretans, que estaven tancats en presons improvisades. 

En la matinada del 31 d'octubre, onze presoners van ser traslladats i afusellats al camp del Triai, a Olot. Entre les víctimes s’hi trobaven farmacèutics, advocats, monjos o obrers, entre altres: Ramon Arques Masoliver (22 anys), Victoriano Díaz Gutiérrez (27 anys), José Maria de Bolós Llabonera (29 anys), Jesús Miguel Girbau (38 anys), Ramon Llongarriu Català (39 anys), Ramon Alcalde Figueres (40 anys), José Maria Plana Moreu (41 anys), Juan Romero Alcaraz (43 anys), Juan Plana Moreu (44 anys), Manuel Sellas Cardelús (48 anys) i Manuel Serra Legares (48 anys).  

Aquests fets, que van estar executats sense control, van causar un gran impacte. Des de l’Ajuntament, Joan de Gola, representant d’Acció Catalana, ho va descriure com uns “actes de terrorisme”, tot argumentant, que tot i el descontrol, no tenien justificació. 

Posteriorment, una vegada finalitzada la guerra, el règim franquista va construir una creu de pedra amb tots els noms de les víctimes al lloc de la tragèdia. A més, també hi constava de l’escut de la Falange, i una inscripció que culpava els revolucionaris. Avui dia, aquesta simbologia franquista ja no hi és, va estar eliminada fa uns anys, però la creu, i el nom de les persones afusellades segueixen al Prat de la Creu del Triai, que rep aquest nom a causa de la construcció.

Avui dia, el monument no suposa només un record dels fets ocorreguts, sinó també un espai de reflexió sobre la història del passat, i les conseqüències dels actes bèl·lics que van tenir lloc. Ens mostra que les històries d’aquests fets no succeeixen en llocs llunyans, van tenir lloc molt a prop.  

Si voleu descobrir més curiositats sobre la Guerra Civil Espanyola, o les conseqüències que va tenir a Catalunya, no dubteu a llegir el llibre de George Orwell, anomenat Homenatge a Catalunya, un relat que narra les experiències d’un soldat durant la Guerra Civil Espanyola. 

A més, si teniu interès a saber com va ser la Guerra Civil, el 2023 Petit Sàpiens va publicar la revista núm. 72, que tracta aspectes com les arrels del conflicte, la Segona República, el paper de les dones, els bàndols, la batalla de l’Ebre, entre altres. 

Tanmateix, també podeu visualitzar el documental Arxiu TVE Catalunya: Terra, cendra i guerra civil a Catalunya (2021). El documental presenta el conflicte i les seves conseqüències de manera detallada, fent ús d’imatges d’arxiu. 

Finalment, si voleu aprofundir en la història de la Guerra Civil a Olot, no dubteu a visitar el Museu de la Garrotxa, que ofereix diverses exposicions sobre fets històrics succeïts a la comarca, entre ells, els que s’han mencionat en aquest escrit. 

Arreu de Catalunya es poden trobar diverses construccions, monuments i espais que, encara que a simple vista puguin confondre’s amb el paisatge, amaguen històries profundes i significatives, que resulten interessants de descobrir. La Creu del Triai, n’és un exemple. Apropar se físicament i històricament a monuments, permet trobar-nos amb la història d'una manera més directa, propera i accessible. Per connectar amb el passat, n'hi ha prou amb mirar, escoltar i reflexionar.  

Espais com el Prat de la Creu del Triai, i les visites als monuments que acull, són una manera de fomentar el respecte i la memòria històrica, contribuint així l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible 16 (Pau, justícia i institucions sòlides). La coneixença i reflexió sobre elements culturals i històrics porta a aprendre dels errors del passat i treballar per a una societat més justa i pacífica. La història del passat, però, encara es reflecteix avui dia. Per exemple, a Gaza, més de 12.300 infants han mort a causa de la guerra. A dia d'avui, els dos bàndols, Israel i Hamas, han arribat a un acord “d'alto el foc” després de més de 15 mesos de guerra. Aquestes tragèdies actuals ens recorden la necessitat de preservar la memòria històrica per evitar repetir-ho.

Núria Aumatell Anglada, alumna de 4t del Doble Titulació d’Educació Infantil i Primària a la Universitat de Girona