Milers de docents col·lapsen Girona i donen un ultimàtum a Educació: "Això és can pixa i rellisca"

Aquesta vegada, els docents -també el personal PAE, de lleure i el conjunt de la comunitat educativa- han sortit al carrer amb el "got més ple que mai" per reclamar millores laborals i del sistema educatiu. I és que la sensació "és que el Departament d'Educació es fa el sord davant les nostres reivindicacions". Ara, però, quatre anys després de la darrera vaga unitària, els sindicats de mestres i professors de l’ensenyament públic no universitari de Catalunya amb representació a la mesa sectorial (USTEC-STEs, Professors de Secundària, CCOO, La Intersindical, CGT i UGT) han buidat les aules de forma massiva i, en una "demostració de força col·lectiva", s'han plantat per a dir "prou".

La comunió a Girona ha estat multitudinària, amb una manifestació de quatre blocs que s'han unit al pont del Dimoni i han caminat fins a la seu de la Generalitat, on s'han congregat uns 12.000 docents segons la Policia Municipal, una xifra que creix fins als 18.000 manifestants segons dades del sindicat Ustec. El seguiment a les aules també ha estat molt estès, amb un 85% del personal que ha secundat la vaga en el conjunt de la demarcació de Girona, segons el mateix sindicat.

Les fotos de la manifestació dels professors gironins per reclamar millores laborals i salarials

Veure Galeria

"Fa quatre anys vaig adherir-me als cinc dies de vaga que es van convocar al març, em van descomptar 500 euros de la nòmina i no va servir de res, al contrari, perquè ara encara estem pitjor", lamenta la docent Esther Díaz, que ha participat en la manifestació de Girona procedent de l'institut Lluís Companys de Tordera. S'ha aixecat a dos quarts de sis del matí per anar a tallar l'N-II. Una acció que van començar a gestar fa tres setmanes des de l'assemblea del seu centre educatiu, a la que s'hi han acabat unint 800 docents arribats de Lloret de Mar, Blanes, Santa Coloma de Farners o Hostalric. "Necessitem fer-nos sentir, que les nostres reivindicacions arribin més enllà dels que estem cada dia a les aules".

Més de 40 alumnes a l'aula

I és que el seu dia a dia a les aules és "insostenible": "El curs passat tenia 42 alumnes en una aula de Batxillerat, la meitat tenien necessitats específiques de suport educatiu i, en aquestes condicions, no podies atendre bé cap alumne", lamenta Díaz.

A més, denuncia que "ens han tret l'hora a la setmana que teníem per atendre les famílies i fer tutories", sumat a què "malgastem el temps omplint papers i fent programacions noves perquè constantment ens canvien el currículum, en lloc d'estar-nos preparant les classes perquè els alumnes entenguin bé els continguts de la matèria". Com a professora de física, aquest és un dels punts que més la neguiteja: "El curs vinent passarem de 12 hores lectives de ciències a Batxillerat a la meitat", recorda, a partir d'on afegeix que "és una vergonya".

Amb tot, denuncia que "estem molt cremats" i reclama als sindicats una vaga indefinida "perquè el Departament d'Educació s'assegui a negociar".

El sou "no és el més important"

Docents i sindicats denuncien que "fa 15 anys que no ens apugen el sou" i lamenten que "estem a la cua de l'Estat espanyol". Aquesta reivindicació (la recuperació del poder adquisitiu perdut des del 2009 i la millora dels salaris de tot el personal), però, "no és la principal".

En aquest sentit, Sam Márquez, docent d'un institut d'Hostalric, assenyala que "el sou s'hauria de pujar al conjunt de la societat perquè tothom cobra poc", però apunta que el que els mou és el "desgast": "Se'ns està exigint molt i acabem fent la nostra feina però sense poder fer-la bé", a partir d'on reclama "més recursos per poder atendre la diversitat, perquè els alumnes que ens arriben cada vegada tenen més dificultats d'aprenentatge". Una manca de recursos que acaba repercutint en els alumnes: "Estem creant una societat menys autònoma i menys cooperativa", lamenta, a partir d'on assenyala que "tenim tants fronts oberts que és impossible".

Ho sap bé la figuerenca Violant Garcia, educadora d'educació especial i mare d'un nen amb autisme. "Sents molta impotència perquè veus que el teu fill pot anar a l'escola ordinària però allà no el poden atendre bé per falta de recursos; ens demanen el diagnòstic, però només li posen una hora de vetlladora a la setmana", assenyala. Això fa que hagin de recórrer a classes privades "perquè pugui aprendre el que li haurien d'ensenyar a l'escola".

Ambient festiu i familiar

La mobilització, que en tot moment ha fet gala d'un ambient festiu i familiar (ha comptat amb la participació de nombroses famílies i infants) ha començat a fer-se veure des de dos quarts de vuit del matí en diversos punts de les comarques gironines, com a l'aparcament del Viena de Salt o el parc del Migdia de Girona, on s'han organitzat esmorzars populars amb la participació de centenars de persones.

La manifestació ha arrencat a les onze del matí amb la formació de quatre blocs, segons la procedència dels participants. La rotonda de Fontajau ha estat el punt de trobada pels arribats de l'Alt i el Baix Empordà, la Garrotxa, el Pla de l’Estany i el Ripollès (1.200 persones); al Wala - plaça de Salt s'hi han congregat els del Gironès Sud i la Selva (600); a l'estació de RENFE s'han trobat docents de Girona ciutat (800); i a la plaça de la Llibertat de Salt els del Gironès Oest (400). A les dotze del migdia, els quatre blocs s'han unit al pont del Dimoni, des d’on ha arrencat la manifestació conjunta -a la que s'hi han anat unint participants- fins als Serveis Territorials d’Educació a Girona, on ha culminat amb una concentració i parlaments.

Educació manté la voluntat de diàleg

Al llarg de la manifestació s'han fet càntics exigint la dimissió de la consellera d'Educació Esther Niubó (que està de baixa després d'una intervenció quirúrgica) qui, precisament, a través d'una piulada a X, ha assenyalat que "la vaga d'avui de la comunitat educativa és un clam de reconeixement d'una professió que requereix tot el suport del Govern" i ha subratllat que "entenem i compartim les demandes per enfortir el sistema educatiu i mantenim la voluntat de diàleg amb els sindicats per poder arribar a un acord social".

La manifestació ha culminat amb la lectura del manifest unitari per dir "prou de precarietat, prou d’imposicions i prou de promeses buides". Un "crit col·lectiu" a "recuperar el prestigi de la nostra feina i per una educació pública i de qualitat", que han celebrat que ha aconseguit "aturar els centres educatius, omplir els carrers i fer tremolar el Departament".

En aquest sentit, han denunciat que "el Departament d'Educació fa anys que ens ha donat l'esquena": "Som els docents més mal pagats, ens han deixat sense recursos, ens carreguen de burocràcia inútil, ens han imposat decrets que ens deixen indefensos i ens imposen uns currículums que no ens permeten impartir una educació de qualitat".

Amb tot, exigeixen mesures "concretes i urgents": "Un increment salarial suficient per a recuperar el poder adquisitiu perdut i un pressupost que garanteixi la inversió real en educació, amb més recursos i reducció de ràtios; la derogació de totes les retallades i els decrets que han portat al desastre el nostre model educatiu, i uns currículums estructurats i consensuats amb els docents".

En aquest sentit, han defensat que "no acceptarem més promeses ni declaracions buides" i han reclamat que "volem fets, compromisos signats i canvis reals a les aules".

Els sindicats, però, han instat els professors a tornar a sortir als carrers del 16 i el 20 de març. "Seguirem fins que aconseguim millorar les nostres condicions laborals i el sistema educatiu", han assenyalat a través del manifest.

Subscriu-te per seguir llegint