Sabies que si passeges per Aiguaviva i aixeques el cap ben amunt podràs observar uns dibuixos ben curiosos?

Aiguaviva, Girona. 

Els ràfecs són una part de la teulada que sobresurt respecte a la façana. Aquest element arquitectònic serveix per resguardar les parets i evitar que les inclemències meteorològiques les puguin malmetre. Depenent de la situació geogràfica i de l’època de construcció, les cobertes poden tenir diferents tipus de volada. En aquest cas, la cornisa està feta de capes de rajol o teula disposades de tal manera que cada capa vola una mica més que l’anterior per fer de trencaaigües. 

La situació d’aquest tipus de decoracions a la part inferior visible dels ràfecs és ben curiosa, ja que es troben en un lloc semiocult, però no invisible, que no és gaire còmode de contemplar. Normalment, quan caminem no solem tenir el costum de mirar enlaire i ni tan sols pensem que allà dalt s’hi amaga tot un univers. Tanmateix, a vegades l’experiència d’aixecar la mirada val la pena perquè aquestes manifestacions populars tenen un encant remarcable i fins i tot hi ha qui pensa que tenen un punt de misteri! 

La tradició de pintar els ràfecs d’aquesta manera va sorgir cap al segle XVII i durant uns anys va ser una expressió pictòrica de caràcter popular molt arrelada a Catalunya. Aquest costum consisteix a dibuixar símbols a les teules i a les rajoles de les volades de les teulades de masos, esglésies o cases de poble. Però què devien voler dir tots aquests símbols? 

Des que cap a la dècada dels vuitanta es van descobrir els primers ràfecs i l’especulació s’ha centrat en dues teories principals: 

D’una banda, hi ha els que creuen que servien per allunyar els mals i protegir els habitants. Des d’aquesta perspectiva es considera que les representacions van més enllà d’uns simples dibuixos i que eren una mena de ritual que tenia la funció de resguardar la llar i evitar que mals esperits poguessin entrar per la teulada. La casa sempre ha estat un símbol de protecció tant físic com espiritual i la teulada en concret n’és la màxima protecció. 

D’altra banda, hi ha qui pensa que eren simplement decoracions que embellien les teulades per exhibir la destresa del mestre constructor o perquè el propietari transmetés missatges de tota mena. 

I vosaltres què en penseu? De quina teoria en sou més partidaris? 

Cal tenir en compte que, antigament, la desconeixença de molts dels fenòmens que succeïen avivava la superstició sobretot en els entorns rurals aïllats com poden ser les cases de pagès. A partir de les creences i supersticions s’encenia la por que desencadenava el sorgiment d’una gran diversitat de mecanismes de protecció contra els mals esperits. Per exemple, la gent tenia tot tipus d’amulets, fetitxes, talismans, rams de llor i olivera… A més, a les cases hi havia altres rituals per fer fora els mals esperits com la tradició del salpàs o el fet de col·locar una carlina a cadascuna de les portes per evitar que hi entressin les bruixes. No és estrany, doncs, que aquests símbols ens facin sospitar que es tractava d’un costum ancestral que tenien els pagesos per protegir la casa amb els mitjans que tenien al seu abast. I més, considerant que, en aquella època, es practicava la cacera de bruixes perquè se les acusava de portar el mal i provocar crisis, plagues, epidèmies, males collites… 

Ara bé, com és que també s’han trobat ràfecs pintats en algunes esglésies? En cas que fossin símbols màgics relacionats amb la bruixeria no haurien estat permesos en aquest tipus d’edificis, oi? Continuem investigant a veure si podem treure’n l’aigua clara! 

A les rajoles hi ha tota mena de representacions; des de motius geomètrics, triangles, sols, estrelles, formes vegetals, figures humanes… fins a símbols religiosos. Tanmateix, cal tenir en compte que cap dels ràfecs descoberts fins a dia d’avui és igual. És a dir, que tot i que presenten simbologia semblant, no forçosament tots han de tenir els mateixos elements. Per exemple, n’hi ha que contenen molts ítems religiosos, mentre que d’altres no en tenen cap. Això ens porta a pensar que potser no es tractava d’un ritual i que realment era una forma dels propietaris d’expressar les seves idees, sentiments, creences, pors o desitjos premonitoris pel bé de la família. Aquesta hipòtesi també es veu reforçada pel fet que en algunes rajoles hi ha dates, firmes o textos curts que deixen entreveure una voluntat d’escriure-hi l’autoria. Per tant, a vegades la interpretació que podem atribuir-hi des de la nostra mirada no té per què correspondre’s amb el missatge inicial. Potser, per exemple, certes rajoles que presenten elements geomètrics no simbolitzaven teranyines per barrar el pas, com ens podríem pensar, sinó que tenien una finalitat purament decorativa. Aquesta incertesa és la que sovint fa ballar el cap als historiadors! 

I com ho feien per pintar les rajoles? Un cop la rajola o la teula era cuita la submergien en calç per donar-hi el color blanquinós que presenten. Inicialment, aquest procés es feia de manera que al centre de la peça quedés un triangle amb el color original, ocre o vermellós de la terracuita. Més endavant, l’estil dels dibuixos va anar evolucionant. Per exemple, se submergien només les vores de la rajola per crear un marc, i l’interior es decorava amb dibuixos fets amb calç. Posteriorment, també es va optar per submergir tota la peça per pintar-la de blanc, i un cop seca, s’hi dibuixava a sobre amb pigments vermells. Els dibuixos que es representaven eren plans i sense dimensió.

La imatge 1 mostra els ràfecs de la part dreta de la casa. Si us hi fixeu detingudament, veureu que hi ha una primera fila de rajoles en què s’intueix que, inicialment, s’hi va representar la figura del triangle. Ara bé, costa una mica de veure’s perquè al damunt, hi ha altres dibuixos fets a posteriori amb pigment vermell. En general, són motius abstractes que no es pot desxifrar amb exactitud. Seguidament, hi ha una fila de teules que també mostren la figura del triangle. En aquest cas, els voltants tornen a estar decorats amb pigments vermellosos, fets posteriorment. A continuació, hi ha una altra filera de rajoles, en les quals només apareix el triangle inicial. Finalment, hi ha una darrera fila de rajoles llises. 

Ara bé, això només és en una part de la teulada perquè si us fixeu, a la imatge 2, que mostra la part esquerra del teulat, es poden veure característiques diferents. Això indica que, o bé al llarg dels anys es van anar fent reformes per arreglar el teulat, o bé el propietari del moment volia deixar-hi la seva empremta. 

En aquesta fotografia, costa més d’intuir el triangle a la primera fila de rajoles, i sembla més aviat que es tracta de la tècnica de submergir tota la peça i pintar-la a sobre amb pintura vermella. En aquest cas, a més, es poden distingir símbols com el sol o diverses creus cristianes. A la següent filera, la de teules, sí que es veu perfectament el triangle al centre i decoracions als extrems. En aquest costat, sols hi ha una altra filera de teules, fet que demostra que l’estil arquitectònic de la volada d’un costat i de l’altre és ben desigual. 

Per acabar, la imatge 3 mostra la façana. Malgrat que no s’acaba de veure amb precisió, a la part dreta, just sota el teulat, també s’ha conservat una inscripció o text breu escrit amb pigment vermell. Pel que es pot veure, sembla que hi posa que es va fer l’any 1673. També s’hi reconeixen altres expressions, com per exemple “per sempre amén”. Si us animeu a visitar-la, proveu de desxifrar què hi diu exactament! 

A la província de Girona hi ha molts municipis on es poden observar aquest tipus de ràfecs pintats. Per tant, si passes per poblacions com ara Llambilles, Llagostera, Bescanó, Fornells, Salitja o Franciac, estigues ben atent i observa el teu voltant, perquè potser hi ha algun ràfec que t’està esperant! 

També has d’estar alerta a la Catalunya Nord i a Mallorca, perquè allà també n’hi ha d’amagats! Això és perquè solien fer-se en àrees geogràfiques en les quals es podien construir aquest tipus de cases. Segur que a les zones de muntanya, on les teulades són de pissarra, no veuràs mai cap ràfec d’aquest tipus! 

En cas que siguis per Mallorca i t’interessi molt el tema pots visitar el Museu Can Xoroi de Fornalutx on hi ha una gran col·lecció de teules pintades. També tenen un llibre anomenat “Criatures de fang, calç i almangra. Les teules pintades de Fornalutx a Can Xoroi” de Jaume Pinya Florit i Aina C. Darder Pizá en el qual podràs trobar molta més informació. 

I pels petits de casa que els agradi la lectura els recomano el llibre “Casa teva a qualsevol lloc” d’Alba Carballal que els farà reflexionar sobre què és una casa comparant tota mena de tipologia d’habitatges! I si a més s’han quedat amb ganes de conèixer què va passar amb les bruixes a les nostres terres, el número 84 de la revista Petit Sàpiens anomenat “Bruixes” n’explica moltes curiositats! 

Aquest tipus de ràfecs pintats s’han anat perdent al llarg dels anys, ja que s’han substituït per volades més modernes amb les reformes que s’han anat fent a les cases. Ara bé, aquests petits tresors són molt importants i és una sort que s’hagin pogut conservar aquest tipus de troballes fins als nostres dies. Així doncs, en homenatge a les generacions passades, tant petits com grans hem de vetllar per preservar el nostre patrimoni, ja que no només ens ensenya com vivien en aquella època, sinó que reforça el sentiment de pertinença i identificació amb el territori! 

Per acabar, voldria expressar el meu sincer agraïment a Xavier Gabarró Vall i a Dora Santamaria Colomer per la seva valuosa tasca d’estudi en aquest art popular tan poc conegut i per tota la informació proporcionada per la realització d’aquest escrit.

Berta Pascual, alumna de 4t de DT del grau de magisteri de la Universitat de Girona.