Escoles gironines amb un elevat índex d'alumnat nouvingut lamenten que "a la jornada de portes obertes només ha vingut una família autòctona"

Centres educatius de les comarques gironines amb un elevat índex d'alumnat nouvingut (tot i que molts ja han nascut al municipi on estan escolaritzats) lamenten que "a la jornada de portes obertes només ha vingut una família autòctona". És el cas de l'escola de màxima complexitat Malagrida d'Olot -que a les seves aules compta amb alumnes de fins a 30 nacionalitats- on, en la jornada de portes obertes, només s'hi va presentar una família que no era d'origen migrant, que "ja sabem que no acabarà escollint el nostre centre", explica el director del centre, Jordi Ferrarons.

Els prejudicis, apunta, venen perquè "les famílies tenen por que la diversitat influeixi negativament en el nivell educatiu dels seus fills i també pel component social i relacional". I és que dels 390 alumnes escolaritzats al centre, "només el 7% són autòctons". Una situació que provoca que "moltes famílies acabin optant per l'escola concertada".

Una casuística, però, que no és nova: "Fa una dècada, Olot era una ciutat pensada per a 30.000 habitants però, amb l'arribada de famílies nouvingudes que van entrar a treballar en empreses de la indústria càrnia, ja està fregant els 40.000 habitants, un fet que ha provocat que la ciutat estigui tensionada a nivell educatiu, però també en matèria d'habitatge, d'assistència mèdica o de serveis socials".

La solució per revertir la segregació -defensa- passa per "fer molta difusió del projecte de centre i posar en valor les virtuts de la diversitat cultural", tot i que admet que "moltes vegades amb això no n'hi ha prou perquè les famílies només es queden amb el que veuen".

"La gent no ve ni a veure l'escola"

Una realitat que comparteix l'escola Portitxol de l’Estartit, on en la jornada de portes obertes també s'hi va presentar només una família autòctona. "El que més ens dol és que la gent no ve ni a veure l'escola, no li donen cap oportunitat i van directament a la concertada quan, per exemple, hi ha avantatges molt grans com que tenim grups classe de 17 alumnes mentre els de la concertada són de 25", assenyala la directora del centre, Pilar Ribera.

Amb tot, assegura que "per sort no passa cada curs" i afegeix que "hi ha generacions en què un grup de famílies autòctones es posen d'acord i venen aquí en bloc". Amb tot, assegura que "a vegades tens la sensació de ser una empresa que ha d'intentar convèncer la gent del poble per vendre'ls una plaça".

Una llavor per a la convivència

Els centres educatius, però, són el primer pas per a la integració i la bona convivència. En aquest sentit, la directora de l'institut escola El Bruel d’Empuriabrava, Maria Rosa Ferrer, assenyala que "per revertir la situació s'ha de fer molta feina de tolerància entre les diferents cultures amb projectes perquè es coneguin i es trobin, amb l'objectiu que pugui haver-hi una bona integració i convivència malgrat que la procedència sigui diferent".

Plantilles contra les cordes

La "gran diversitat" a les aules també posa contra les cordes les plantilles: "Amb els pocs recursos que hi ha, és molt difícil que un únic professor pugui atendre 25 alumnes per aula, amb un 80% amb necessitats socioeconòmiques i plans individualitzats", assenyala el director de l'institut Vallvera de Salt, Ferran Maimir. En el seu cas, de les 70 famílies que solen venir a les jornades de portes obertes, "només entre 5 i 10 són autòctones". Amb tot, posa en valor que "el professorat és un referent, gairebé una segona família, pels alumnes que tenim a les nostres aules".

D'altra banda, lamenta que "tots els alumnes nouvinguts que arriben amb el curs ja començat aterren a l'escola pública", pel que reclama que "les escoles concertades tinguin aula d'acollida".

Més de cinquanta centres adherits en la campanya

Sota el lema “El teu barri, la teva escola. Aquí comença tot”, més de cinquanta escoles i instituts públics de Catalunya s’han unit per reclamar una preinscripció basada en la proximitat i sense prejudicis. Es tracta d’escoles i instituts que "malgrat disposar de grans professionals i projectes educatius, sovint estan descartats abans de començar el procés de preinscripció com a conseqüència de la sobreoferta, d’estigmes o de la manca d’acompanyament municipal".

Es tracta d'una iniciativa de la Fundació Bofill en col·laboració amb les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya, la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya, La Fede, Comissions Obreres, Escoles Contra la Segregació, la Plataforma d’Infància de Catalunya, la Federació d’Entitats Llatinoamericanes de Catalunya, la Fundació Secretariat Gitano, SETEM Catalunya, Moviment per la Pau i la Fundació Guné.

Subscriu-te per seguir llegint