Alerten que el biaix de gènere es manté als graus universitaris malgrat el repunt de noies en estudis STEAM

Expertes alerten que el biaix de gènere es manté en la tria dels estudis universitaris, i ho relacionen amb l’existència de determinats patrons socials molt marcats i les dificultats per trencar-los. Sí que s’ha produït durant l’última dècada un repunt de noies en estudis masculinitzats, com ara Física o algunes enginyeries, com la informàtica o la mecànica. Es tracta d’una de les conclusions de les dades d’estudiants per gènere a les vuit universitats públiques de Catalunya obtingudes i analitzades per l’ACN. És un petit increment que no té correspondència amb els graus feminitzats. Als estudis relacionats amb les cures, com Psicologia, Medicina o Educació Infantil, es veu encara menys canvi en la presència majoritària de dones.

Així, després d'una anàlisi de l'ACN tenint en compte cadascuna de les vuit universitats públiques del país, s'extreu que el percentatge de les dones a les universitats en general creix des del curs 2015-16 fins a les dades més recents. Els perfils clàssics de graus feminitzats i masculinitzats persisteix, però en el cas dels estudis tradicionalment d'homes, hi ha un petit increment de dones que els cursen. En canvi, en els graus més feminitzats les evolucions són dispars.

En els graus més comuns, la paritat estudiantil és gairebé inexistent. L’excepció és l’àmbit dels estudis econòmics i lligats amb l’administració d’empreses, on l’alumnat femení ja representava el 43% fa una dècada i, encara que tímidament, ha crescut i actualment se situa en el 46,6%. Amb tot, en les titulacions de matemàtiques, incloent-hi els dobles graus en Física/Enginyeria Informàtica i Matemàtiques, hi ha hagut un increment de dones, de menys d’un terç de l’alumnat deu cursos ençà fins a apropar-se al 40% ara, segons la mitjana dels percentatges de dones de cada titulació. En Enginyeria Informàtica, en canvi, encara s’és lluny de la paritat, amb tan sols el 19,3% de dones, si bé cal dir que és un dels àmbits masculinitzats amb més increment d’alumnat femení els darrers anys, ja que partien d’un petitíssim 12,4%.

Pel que fa als estudis tradicionalment feminitzats, de forma general només s’observa un canvi de tendència en els graus de l’entorn educatiu on, de forma agregada, el percentatge d’homes ha crescut tímidament, mentre el de dones ha baixat mínimament del 84% al 81%. Amb tot Educació Infantil segueix sent gairebé un monopoli de les dones, amb més d’un 90% dels alumnes en pràcticament tots els graus universitaris de les diferents universitats públiques.

En canvi, Infermeria (84% de dones) i Psicologia (79%) s’han mantingut molt estables en percentatges molt elevats d’alumnes dones, mentre que Medicina, lluny de caminar cap a la paritat, ha fet el contrari i ha passat d’un 30% a un 25% d’homes estudiants. Pel que fa a les filologies, en conjunt, són el camp de titulacions històricament ja feminitzades on el percentatge d’alumnes dones més ha crescut: del 64% al 78% de l’alumnat.

Sobre el perquè es manté la divisió entre graus feminitzats i masculinitzats, la investigadora del Grup de Recerca en Educació i Treball (GRET) del Departament de Sociologia de la UAB Helena Troiano assenyala que, quan se'ls pregunta què valoren d'una professió, es veu "molt clarament" una diferència mitjana: les noies donen molta importància a "contribuir a la comunitat" i planifiquen la feina pensant si serà conciliable amb altres àmbits de la vida, especialment el familiar. En canvi, diu, els nois tendeixen a ser "més competitius" i els preocupa menys entrar en entorns laborals on hi hagi més competència. Però, insisteix, la clau és entendre "com s’ha construït" aquesta imatge, i defensa que cal anar enrere, fins a l'escola.

En aquest sentit, la professora de la UPC-Terrassa Núria Salán, assegura que el primer biaix es dona a la primària, on els mestres esdevenen els primers referents i on sovint, planteja, manquen perfils tecnificats perquè provenen, majoritàriament, de batxillerats socials. "Aquesta falta de passió per la tecnologia en les mestres és clau", sosté.

Salán afegeix que un segon biaix es produeix en la família, perquè "poques vegades" se li diu a un noi que vol dedicar-se a l'àmbit tecnològic que s'ho tregui del cap i, en canvi, a una noia sí que se li pregunta per què ha optat per aquesta opció. "No li diuen no directament, però li fan que s'ho plantegi o li generen aquesta sensació de 'he triat una opció que no és la millor'", afirma.

Marina Elias, del Departament de Sociologia de la UB, afegeix que darrere d'aquesta realitat hi ha diversos factors, entre els quals l'"autopercepció" de les dones sobre la seva eficàcia en qüestions matemàtiques, per exemple. Afegeix que també hi juga un paper la "manca de referents" femenins en els àmbits científics o tècnics.

Elias creu que fins ara els esforços s'han centrat a atraure les dones cap a àmbits científics o tecnològics, però apunta que falta "l'esforç" dels homes en els àmbits de cura. Lamenta que mentre això no passi, en l'imaginari continuarà la idea que la dona haurà de cuidar el seu entorn perquè no hi haurà un home que es "corresponsabilitzi".

UB

Pel que fa a l'anàlisi de les dades, a la UB, pràcticament tots els graus de què la universitat ha proporcionat dades han vist incrementar el percentatge de dones, siguin d'un perfil o l'altre. Les carreres anomenades STEAM, és a dir, les tècniques, sempre han tingut un marcat toc masculí, però hi ha un increment lleuger de dones. Per exemple, els graus en Física i Matemàtiques (del 18 al 28%), Enginyeria Informàtica (del 9 al 18%), o Matemàtiques (del 36 al 44%).

Ara bé, entre els estudis amb tradicionalment més dones, no es tendeix a l'equilibri de gèneres: Infermeria es manté en un 84% de dones, mentre que en Medicina, Psicologia o Enginyeria Biomèdica el pes femení fins i tot ha pujat des del curs 2015-16.

UAB

Pel que fa a la UAB, l'evolució és similar; la majoria de carreres veuen augmentar el percentatge de dones –en total, del 59 al 61%–, i en algunes de les masculinitzades, el repunt femení està per sobre de la mitjana. És el cas del grau en Gestió Aeronàutica, d'un 32 a un 38% de dones, una evolució similar a Història (del 29 al 35%).

Entre les més feminitzades, els homes han guanyat una mica de terreny en algunes –Logopèdia ha vist les dones baixar del 94 al 91%, Infermeria del 85 al 80%, i Història de l'Art del 85 al 77%-, mentre que en d'altres, la bretxa s'ha fins i tot ampliat: Educació Social (del 82 al 85% de dones), Psicologia (es manté al 80%), Veterinària (del 78% al 81%).

UPF

A la UPF, sis de cada deu estudiants són dones, una proporció que ha pujat dos punts en deu anys fins al 62%, i que s'equipara amb bona part de la resta d'universitats públiques. Les carreres masculinitzades tendeixen a igualar-se lleugerament, com ara en l'Enginyeria Informàtica (de l'11 al 20% de dones) o l'Enginyeria de Xarxes de Telecomunicació o l'Enginyeria en Sistemes Audiovisuals, amb augments de deu punts percentuals.

Pel que fa a les feminitzades, no necessàriament es camina cap a l'equilibri: a Publicitat i Relacions Públiques, Traducció i Interpretació o Biologia, el pes de les dones va tímidament a l'alça i ja superen els 8 de cada 10 estudiants, amb Medicina pujant del 70 al 79%. En canvi, la carrera de Llengües Aplicades (del 84 al 78%) segueix la tendència contrària.

UPC

Pel que fa a la UPC, especialitzada en les carreres tècniques, la majoria d'alumnes són homes, a diferència de la resta d'universitats públiques presencials del país. Amb tot, fa deu anys, el pes de les dones era del 26% i ara ha pujat fins al 32%. Cada cop hi ha més noies a Enginyeria Informàtica (del 8 al 15%), a Disseny i Desenvolupament de Videojocs (del 5 al 19%) o a Enginyeria de Serveis Aeroespacials (del 22 al 27%).

Són molt poques les enginyeries amb majoria femenina i les evolucions són dispars. Un exemple és Òptica i Optometria, que creix del 75 al 78% de dones. A Enginyeria Alimentària també pugen la presència femenina ja majoritària, del 56 al 58%. En canvi, a Enginyeria Biomèdica, el percentatge de noies passa del 64 al 60%.

Des de la seva experiència com a docent de la UPC, Salán explica que és cert que hi ha més dones a les aules, però lamenta que el creixement ha estat més lent del que esperava. "Jo pensava que avui estaríem en paritat", afirma.

“Entren menys noies, però són més capaces de remuntar”

En aquest punt, la investigadora del Grup de Recerca en Educació i Treball (GRET) del Departament de Sociologia de la UAB Helena Troiano explica que, en un estudi recent, el seu equip no s'ha fixat tant en quantes noies entren a les carreres tècniques, que són molt poques, sinó en què passa un cop hi són a dins. La recerca analitza com progressen al llarg dels estudis i posa el focus en les "trajectòries de remuntada", aquelles en què l'alumnat supera les dificultats inicials del primer curs i "en poc temps es posa al dia" i millora el rendiment. Segons la investigadora, aquest cop en començar és "més habitual" a les carreres STEAM, però el que han observat és que, proporcionalment, hi ha "moltes més noies" que nois que aconsegueixen remuntar. "N'entren menys, però després són més capaces de remuntar", resumeix.

La investigadora subratlla que el resultat és especialment rellevant perquè, segons diu, és diferent del que s'observa a la resta del món, on també entren menys noies, però "després també abandonen molt més". En el cas català, les dades provenen del conjunt del sistema universitari de Catalunya i, afegeix, les han contrastat amb estudis d'altres universitats, sobretot europees, dels Estats Units i llatinoamericanes.

Troiano apunta una hipòtesi per entendre aquest comportament: les noies que arriben a carreres STEAM estan "sobresseleccionades". És a dir, hi ha una proporció més alta de noies d'origen social alt i amb bones notes que en altres àmbits, cosa que "encara cribra més" l’accés, però alhora fa que les que hi entren tinguin "més recursos familiars" i "més capacitat d'estar-s'hi i remuntar".

URV, UdL i UdG

En les grans universitats públiques de fora de Barcelona –la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, la Universitat de Lleida i la Universitat de Girona–, la presència de dones entre el conjunt de l'alumnat és estable amb al voltant de sis de cada deu matriculats.

En els tres casos, les dones guanyen terreny de manera lleugera però transversal al conjunt d'estudis masculinitzats. És el cas d'Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica (del 13 al 17% de dones) i Economia (del 33 al 37%) a la URV, d'Informàtica (del 6 al 14%) a la UdL, o d'Electrònica Industrial i Automàtica a la UdG (5 al 15%), així com a Enginyeria Mecànica a tots tres centres.

Pel que fa a les feminitzades, les evolucions de l'última dècada són dispars, no hi ha una tendència clara. Així, a la URV cada cop hi ha més noies a Infermeria (del 81 al 84%), Pedagogia (87 al 90%) o a Treball Social (85 al 88%), però menys a Educació Infantil (94 al 87%) o Educació Primària (68 al 61%), per bé que la majoria femenina continua sent clara. El mateix passa a la UdL, on hi ha caigudes de dones a Infantil (93 al 84%), però elles pugen en la doble titulació Veterinària i Ciència i Producció animal (74 al 83%) o en Educació Social (79 al 84%).

UOC

A la UOC, amb una majoria també d'estudiants homes (un 57%), segons dades del centre, persisteixen les carreres típicament d'homes i de dones, però amb alguns canvis respecte a fa 10 anys. A Enginyeria Informàtica, les dones han passat del 10 al 14%, i a Educació Primària han baixat del 80 al 74%. A la carrera de Dret, fa una dècada hi havia paritat absoluta i ara les dones conformen el 57% del total.