Sabies que a la vila de Blanes hi ha una creu pirata feta amb calaveres reals?
Si passeges pel centre històric, fixa-t’hi en les muralles, parant especial atenció a les que es conserven a prop de l'església parroquial de Santa Maria. Amagada entre façanes, trobaràs el que queda d’una autèntica creu de pedra feta amb les calaveres dels pirates que volien atacar el palau Vescomtal dels Cabrera.

La creu pirata de Blanes. / Ferran Massimon
Ferran Massimon
Mur de l’Església Parroquial de Santa Maria, costat marítim (Plaça de l’Església / antic Palau Vescomtal dels Cabrera), 17300 Blanes.
La Creu dels Pirates és un relleu o una marca en forma de creu visible en la muralla encarada al mar de l'Església Parroquial de Santa Maria (el mur adherit al Palau Vescomtal dels Cabrera).
No és una creu pirata a l'estil de bandera de Jolly Roger, sinó un símbol format per un conjunt de nínxols o buits que originalment contenien cranis humans. Avui dia es veuen els buits i el contorn més que els cranis mateixos, ja que aquests van ser retirats i substituïts per calaveres d'attrezzo durant obres de recuperació recents.

La Creu dels Pirates restaurada. / Ajuntament de Blanes / ACN
Durant els segles XV–XVI, la pirateria era una amenaça real per a tots els pobles costaners de la Costa Brava. Atacs, saquejos i ràtzies per part de corsaris (inclosos turcs i barbarescos) eren freqüents, cosa que va obligar Blanes a fortificar-se amb muralles, bastions i torres defensives. Segons la tradició, un vaixell pirata (o diversos) va ser capturat pels blanencs en combat. Els tripulants van ser decapitats, i les seves calaveres van ser col·locades formant una creu al mur que donava al mar com a advertiment visual per a altres pirates que poguessin acostar-se. A les cavitats dels cranis es col·locaven espelmes o llums perquè es veiés la creu de nit des del mar, incrementant el seu efecte dissuasori. Aquesta versió és força dramàtica i té to llegendari (barreja d'història i folklore), però és la que més es repeteix a les fonts locals.
No tots els historiadors locals estan d'acord amb la història dels pirates. Una altra explicació plausible és que els buits i cranis provinguessin de l'antic cementiri que era on avui hi ha la Plaça de l’Església. Amb el temps, durant obres d'excavació o pluges fortes, els cranis van poder agrupar-se en forma de creu i romandre al mur. Això explicaria per què el motiu està associat més a un cementiri que a un acte bèl·lic específic.

Representació històrica del Palau dels Cabrera. Dibuix de l’Ajuntament de Blanes reproduït en el plafó informatiu de la Creu dels Pirates (Blanes). A la part inferior esquerra s’hi observa la representació de la ubicació de la creu. / Ferran Massimon
Si voleu saber-ne una mica més de la creu pirata o del context històric que l’envolta, és molt interessant completar la vista amb alguna de les visites guiades o teatralitzades que periòdicament s’organitzen des de l’Ajuntament de Blanes i l’Arxiu Municipal, on s’explica la pirateria a la costa, la defensa del poble i el paper simbòlic d’aquesta creu.
Podeu consultar activitats actuals i recursos patrimonials a: https://www.blanes.cat i al web de turisme: https://www.blanescostabrava.cat
La Creu dels Pirates és un bon exemple de la importància de preservar el patrimoni local com a expressió de la història que ens uneix com a poble i com a territori. Són els vestigis reals del que hem heretat com a propi i que ens permeten comprendre el nostre present a partir del passat. També és una manera de reivindicar un turisme cultural conscient, respectuós i arrelat al territori (ODS 11, Ciutats i comunitats sostenibles).
La Creu dels Pirates ens recorda que el patrimoni no sempre és monumental ni evident: sovint s’amaga als murs, a les places i els racons del carrer, esperant que ens aturem, aixequem la mirada i aprenguem a llegir la història escrita a l’aire lliure.

Ferran Massimon, alumne de 4t de DT dels graus d’educació infantil i primària de la Universitat de Girona.
Aquest article és fruit del treball de col·laboració entre el Diari de Girona i l’assignatura de didàctica de les ciències socials del doble grau d’educació infantil i primària de la Universitat de Girona, amb la col·laboració de la Xarxa territorial de Museus de les Comarques de Girona. L'objectiu és transmetre coneixements històrics de manera didàctica, descobrir elements curiosos que ens interpel·len i despertar l’interès pel patrimoni local. En definitiva, de fer-nos aixecar el cap i aprendre a gaudir de cada racó del nostre territori. Cada dimecres, a l'edició digital de Diari de Girona.
- Mor l’actriu Nadia Farès després d’una setmana en coma per un accident en una piscina
- Set discoteques de Lloret de Mar, Platja d’Aro i Empuriabrava, candidates a entrar entre les 100 millors del món
- Cacen a Platja d'Aro dos membres d'un grup especialitzat a buidar caixes registradores
- SOS Costa Brava porta als tribunals la urbanització de la Muntanya de Sant Sebastià de Llafranc
- Citen a declarar tres persones per penjar cartells i estelades a Sant Martí Vell
- Trets, cops i un cotxe encastat en una baralla multitudinària a Aiguaviva Parc de Vidreres
- La Seguretat Social es posa seriosa: obliga a tornar la pensió als jubilats que facin això
- «Gràcies a Déu i a Míchel, no em vaig equivocar venint al Girona. Prometo que miraré més a porteria»