Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

AIXEQUEM EL CAP

Sabies que una frontera invisible decidia on es podia vendre pa, vi i carn a Girona entre els segles XV i XIX?

Si passeges pel carrer de la Força de Girona, atura’t a la placeta de l’Institut Vell. Allà trobaràs una pedra singular, amb l’escut de la ciutat i una inscripció que parla d’una frontera invisible a simple vista, però clau en la història del mercat gironí.

Fotografia del detall de la Fita de la Mitja Llegua situada a la Placeta de l’Institut Vell, a Girona.

Fotografia del detall de la Fita de la Mitja Llegua situada a la Placeta de l’Institut Vell, a Girona. / Núria Solé

Núria Solé Roqueta

Girona

· On?

Placeta de l’Institut Vell, 17004 Girona.

· T'ho expliquem

El 13 de febrer de 1445, la reina Maria de Castella, esposa d’Alfons V, va concedir a la ciutat de Girona el privilegi de la mitja llegua. Aquesta norma prohibia vendre determinats productes com el vi, la llet o la carn a menys de mitja llegua de les muralles de la ciutat. La

mesura tenia una clara motivació econòmica: per vendre aliments dins la ciutat era obligatori pagar impostos, que es cobraven als portals d’entrada. El privilegi, doncs, pretenia sancionar aquells venedors que s’instal·laven fora de les muralles per esquivar aquestes taxes. Per tant, a qui incomplia la norma se li enderrocava l'establiment i se li imposava una multa de 1000 florins d’or. Tot plegat ens fa pensar que la mitja llegua no era només una qüestió de distància, sinó també una poderosa eina de control de la vida quotidiana de les persones.

Però, què és exactament la mitja llegua? És probable que aquesta unitat de mesura no ens resulti gaire familiar. Llavors, no es mesurava en metres o quilòmetres, sinó en funció del temps de desplaçament. Una llegua equivalia a la distància que una persona o un cavall podien recórrer durant una hora caminant; per tant, “mitja llegua” era la distància que es podia caminar en mitja hora, que equivalia a uns 3,35 km, aproximadament. Així, aquesta norma establia un cercle imaginari al voltant de Girona, amb un radi d’uns 3,35 km des dels portals de la muralla, dins del qual no es podia vendre ni menjar ni begudes. Cal recordar, tot i això, que aquesta frontera no era feta ni de pedres ni de murs, sinó que era una frontera social i econòmica.

Aquest monopoli en la venda de queviures es va mantenir durant els segles XVI i XVII. Tanmateix, després de la guerra de Successió, a partir del segle XVIII, els pobles veïns van començar a esquivar-lo. Davant d’aquesta situació, el 9 d’octubre de 1726, la Intendència General de Catalunya, a instàncies de l’Ajuntament de Girona, va confirmar que la ciutat conservava els drets concedits el 1445 i va promulgar el “Nou Establiment”. Aquest decret va donar lloc a la manifestació més visible del monopoli: la col·locació de catorze fites de pedra als camins reials d’accés a la ciutat, amb l’escut de Girona i la inscripció “Per la mitja llegua”. Malgrat tot, l’oposició dels municipis veïns va persistir, i no va ser fins al segle XIX que es va eliminar el monopoli i, per tant, les fites van perdre la seva funció.

Actualment, podem veure una d’aquestes fites a la placeta de l’Institut Vell, davant l’Arxiu Municipal de Girona. Quan es va col·locar, es trobava fora muralles; avui, en canvi, forma part del nucli urbà. No és que la fita s’hagi mogut, sinó que ha estat la ciutat la que ha crescut i s’ha expandit més enllà dels seus límits històrics.

Fotografia general de la placeta de l’Institut Vell, davant l’Arxiu Municipal de Girona, on es localitza la Fita de la Mitja Llegua.

Fotografia general de la placeta de l’Institut Vell, davant l’Arxiu Municipal de Girona, on es localitza la Fita de la Mitja Llegua. / Núria Solé

· Per saber-ne més

Si vols conèixer de primera mà els documents històrics que fan referència al privilegi de la mitja llegua, pots visitar l’Arxiu Municipal de Girona, on es conserven el document original del privilegi, còpies al Llibre Vermell i registres de cartes i deliberacions dels representants municipals que van negociar l’obtenció del privilegi amb la reina Maria. Part d’aquesta documentació també la pots consultar a la web de l’arxiu: https://www.girona.cat/sgdap/cat/recurs_mitja_llegua.php.

A més, per aprofundir en la figura de Maria de Castella i el seu paper com a governant de la Corona d’Aragó, et recomano escoltar el capítol 568 del pòdcast En guàrdia!: https://www.3cat.cat/3cat/568-la-reina-maria-dona-dalfons-v/audio/874620/. D’aquesta manera, et pots posar els auriculars i escoltar-lo tot passejant fins a descobrir la fita de la mitja llegua, just davant l’Arxiu Municipal de Girona.

A més, com que aquest esdeveniment va tenir lloc a finals de l’Edat Mitjana i durant l’Edat Moderna, pots conèixer com es vivia en aquella època i com funcionava el comerç als mercats i fires medievals de poblacions com Calonge, Hostalric o Vic. També pots consultar el vídeo de l’InfoK sobre el mercat medieval de Vic: https://www.3cat.cat/tv3/sx3/inforeporter-mercat-medieval-de-vic/video/3846130/.

Finalment, si vols aprofundir en l’Edat Mitjana i en l’organització de la societat, ves a la biblioteca i busca el número 2 de la revista Petit Sàpiens (Defensem el castell!). O bé, per conèixer determinats fets i curiositats de l’Edat Moderna, com la caça de bruixes a Europa, llegeix el número 84 de la mateixa revista (Bruixes).

En un context en què cada cop és més urgent apostar per una producció i consum responsables, tal com estableix l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 12, que fa especial èmfasi en la promoció del comerç local i de proximitat, la fita de la mitja llegua ens recorda que el control del mercat urbà no és un debat nou. Mirar el passat pot ser una bona manera d’imaginar ciutats més sostenibles i equilibrades en el futur.

Núria Solé Roqueta, alumna de 4t de Doble Titulació dels graus de Mestra d’Educació Infantil i Mestra d’Educació Primària de la Universitat de Girona.

Aquest article és fruit del treball de col·laboració entre el Diari de Girona i l’assignatura de didàctica de les ciències socials del doble grau d’educació infantil i primària de la Universitat de Girona, amb la col·laboració de la Xarxa territorial de Museus de les Comarques de Girona. L'objectiu és transmetre coneixements històrics de manera didàctica, descobrir elements curiosos que ens interpel·len i despertar l’interès pel patrimoni local. En definitiva, de fer-nos aixecar el cap i aprendre a gaudir de cada racó del nostre territori. Cada dimecres, a l'edició digital de Diari de Girona.

Tracking Pixel Contents