Sabies que a Girona vam tenir un acròbata que fa molts anys es va dedicar a treure somriures en moments difícils?

Carrer de l'Argenteria, 23, 17004 Girona.

Si sou de Girona, o heu passejat pel carrer de l’Argenteria durant les Festes de Primavera, que se celebren al voltant de Sant Jordi, segurament us deu sonar la figura d’un ninot que fa tombarelles sobre una barra. Aquest ninot és el Tarlà de l’Argenteria, i encara que ara estigui fet de fusta i roba, representa un personatge llegendari de molts anys enrere.

Per conèixer la història del Tarlà de Girona ens remuntem a l’edat medieval, una època en què els animals com les rates, els porcs o els rucs convivien amb les persones als carrers, i en què, com que no hi havia la mateixa higiene que avui dia, era molt comú que la gent tingués puces. A més a més, la medicina no estava tan avançada com ara - abans, quan algú emmalaltia, no hi havia tantes solucions com tenim avui dia.

Una de les malalties més infeccioses i letals que va patir gran part d’Europa va ser la Pesta, que va tenir el seu pic de mortalitat durant el segle XIV, fa més de sis-cents anys. Avui sabem que aquesta malaltia estava relacionada amb les rates i que es va acabar transmetent als humans a través de les puces. Així doncs, Europa es va veure afectada per una gran epidèmia, anomenada “Pesta Negra”, i calia aturar el contagi d’alguna manera.

Vosaltres recordeu què va passar durant la pandèmia que vam patir a causa de la COVID-19, l’any 2020? Una de les mesures que vam prendre arreu del món va ser el confinament, que bàsicament consisteix a no sortir de casa, i així evitar possibles contagis. Doncs així ho varen fer durant aquella època, i quan la Pesta va arribar a Girona, el barri on es va manifestar el primer brot va quedar completament confinat, per evitar que la resta de la ciutat es veiés afectada.

Podeu endevinar quin era aquest barri? Parlem del centre de la ciutat antiga, on es troba el carrer de l’Argenteria. Igual que molts de nosaltres durant el confinament del 2020, molts dels veïns que van quedar confinats en aquella època es començaven a sentir aïllats, tristos i avorrits. Per això, un veí es va atrevir a sortir al carrer i va començar a fer cabrioles i acrobàcies per distreure i animar la gent.

Aquest alegre personatge ha estat recordat fins avui dia, i el representem amb el Tarlà de Girona. Abans del ninot, el personatge era interpretat per una persona real: es feia un concurs per triar el veí que faria de “Tarlà”, o sigui, boig. La seva missió era contagiar alegria al

veïnat a través de tantes ximpleries com se li acudissin. Més endavant el Tarlà es va començar a representar amb un ninot, conegut també com el “Xato”. Tot i que inicialment aquesta tradició se celebrava per la Festa Major de Sant Agustí (28 d’agost), al voltant del 1970 es va decidir traslladar la tradició a les Festes de Primavera, on més gent hi ha a la ciutat, i millors són les temperatures per passejar.

Si us ha interessat aquesta llegenda, i voldríeu saber-ne més, en aquest apartat oferim tot un llistat de recomanacions vàries. Sabem que les llegendes tenen el poder de captivar tant a petits com a grans, així que, en primer lloc, us volem aconsellar el llibre de Llegendes i misteris de Girona, de Carles Vivó (1995), una obra d’història orientada al públic adult, que explica totes les llegendes de Girona i les contextualitza en el mapa de la ciutat, convidant-vos a conèixer aquesta màgica ciutat molt més a fons.

Per als petits de casa, trobareu una lectura fantàstica de l’Anna Fité (2021), que es trasllada a la Girona del segle XIV, en ple brot de la Pesta. El llibre es titula Sopa de menta amb picarols, i narra com la protagonista de la història, junt amb el Tarlà es proposen posar remei a tot pel que estan passant els gironins confinats en aquell moment. S'adonen que moltes vegades, més que una cura medicinal, el remei que necessitem és l’esperança, el sentit de l'humor i el caliu de la gent.

Si el vostre interès està més enfocat en el context epidèmic en què es desenvolupa la novel·la, us animem a gaudir del programa Moments clau de la història de Catalunya, ja que, com indica el nom, presenta la història de Catalunya de manera ràpida i entretinguda. De fet, té un capítol que parla concretament de la Pesta Negra: La Pesta Negra, el gran daltabaix (https://www.3cat.cat/tv3/sx3/la-pesta-negra/video/6320905/). Aquests vídeos són produïts per SX3 (3Cat), i estan especialment enfocats per a alumnes de primària i secundària.

Ara bé, si busqueu una experiència vivencial per gaudir en família, no hi ha res millor que submergir-vos en les Festes de Primavera que tenen lloc a Girona entre els mesos d’abril i maig. Si doneu un cop d’ull a la seva programació, hi trobareu diverses propostes per descobrir la cultura popular gironina i presenciar espectacles diversos per a totes les edats, com la penjada del Tarlà.

Som conscients que les Festes de Primavera no duren tot l’any; per això us portem una proposta lúdica de la qual podeu gaudir sempre que vulgueu. Girona pam a pam (Editorial Mediterrània) és un joc que posarà a prova els vostres coneixements sobre la ciutat amb preguntes i reptes de mímica o de dibuix sobre art i cultura, comerç i ciutat, i natura i entorn.

Finalment, trobem imprescindible recomanar-vos la visita al Museu d’Història de Girona, on trobareu el primer ninot del Tarlà de Girona, que es data al segle XIX. L’actual ninot que veiem penjat durant les festes de Primavera és una rèplica quasi exacta.

Girona és una ciutat que, com moltes altres, està plena de llegendes que li donen un aire màgic i especial. Així que crec que una molt bona manera de descobrir la història que s’amaga rere les ciutats o els pobles és explorant les llegendes que s’han explicat durant segles. És cert que mai sabrem on acaba la veritat i on comença la ficció, però és justament aquest equilibri entre la realitat i la fantasia que ens permet gaudir del passat, sentint-lo tan viu i proper.

Finalment, aquesta manera lúdica i entretinguda d’apropar-nos a la cultura local dels nostres pobles facilita en gran mesura l’accés a una Educació de Qualitat (ODS 4). El fet de transmetre coneixements històrics lligant-los amb la vida quotidiana dels alumnes ajuda a superar la distància temporal que sovint dificulta l’aprenentatge de la història a les aules.

Paula Llorente Rosillo, estudiant de la Doble Titulació dels graus de Mestra d'Educació Infantil i Mestra d'Educació Primària de la Universitat de Girona.